Article publicat a Revista Cambrils l'abril de 1954
La Congregació de la Puríssima Sang de Jesucrist
La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Abril de 1954
Durant aquesta Setmana Santa de 1954 s’escau, com tothom sap, el II centenari d’aquesta benemèrita congregació. Existeix a l’arxiu de la parròquia de Santa Maria el llibre manuscrit i enquadernat en pergamí, que porta per títol: Llibre de la santa Congregació de la Puríssima Sang de Ntre. Sr. Jesuchrist y de Ntra. Sra. dels Dolors de la Vila de Cambrils Archebisbat de Tarragona. Aquest llibre va ser escrit pel Sr. Carles Clanxet, com a secretari, quan la congregació va ser restablerta el 2 de març de 1814, després d’haver-se suspès en dues ocasions, segons es desprèn d’algunes notes escrites en el mateix llibre.
Abans de començar el llibre hi ha un document de l’arquebisbe, on aquest dóna permís per restablir la congregació. Diu així:
"Nos don Fray Francisco Armañá por la Gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, Arzobispo de la Santa Iglesia Metropolitana de Tarragona, Primado de las Españas, del Consejo de Su Majestad.
Por lo que Nos toca, y en cuanto no se oponga a las disposiciones de derecho, ni a las providencias de S.M. y Real Consejo, aprobamos la erección de la Congregación de Nuestra Señora de los Dolores en la Villa de Cambrils de esta nuestra Diócesis, y concedemos que se pueda fundar y establecer en uno de los Altares de la Iglesia de Nuestra Señora del Camino, señalando el que atendidas todas las circunstancias se considerase el más apropósito con intervención del propio Cura Párroco, en quien en cuanto, menester sea, damos nuestra especial comisión con tal de que no se destine absolutamente la dicha iglesia, ni se entienda jamás que esta queda bajo la disposición de la referida Congregación ni para su uso, sinó con el uso y destino que de presente tiene y por tiempo tuviese con nuestra Autoridad y de nuestros Sucesores la facultad de quitar o mudar su destino según pidiesen las circunstancias y fuese nuestro beneplácito. Y prevenimos que las funciones de la Congregación se deben hacer y se hagan en horas y circunstancias que de ningún modo impidan la debida asistencia de los feligreses a las funciones Parroquiales de Misa, Oficio, Doctrina Christiana, y otras semejantes y de lo contrario cuando llegare a nuestra noticia, usando de nuestra facultad ordinaria, tomaremos las debidas providencias para impedir o suspender no solamente el uso de dicho Altar, sino también los exercicios de la Congregación. I para que conste de nuestra voluntad y pueda el propio Párroco celar su exacto cumplimiento, se le dé testimonio integral y auténtico de este nuestro Decreto que deberá guardar donde corresponda y avisarnos en el caso de cualquiera transgresión que no esperamos. Dado en Tarragona y diez y nueve de Julio de mil setecientos ochenta y siete.
Fr. Francisco, Arzobispo de Tarragona"
Segueix el diploma d’agregació a l’ordre dels Servites, signat per fra Bonfilius Piquer, amb data de 22 de maig de 1783, i seguidament comença el llibre amb aquestes paraules: "Ordinacions que inviolablement deuran observar i practicar tots els Professors i Novicis de la Santa Congregació de la Puríssima Sangh de Ntre. Sr. Jesu Christ i de Ntra. Sra. dels Dolors que novament es restableix en la present Vila de Cambrils, Arzobispat de Tarragona Principat de Catalunya." Segueix el nomenament de la junta, la necessitat de redactar un reglament nou, el reconeixement com a anys fundacionals el 1754 i el 1787 i tot l’articulat de les noves Ordinacions, que van ser aprovades per l’arquebisbe de Tarragona, excel·lentíssim Sr. Romuald Mon i Velarde, amb data de 16 d’agost de 1815, segons un document que hi ha en el mateix llibre. Seguidament hi ha les actes de les reunions fins a l’any 1830 i, per acabar, les llistes de tots els associats, l’edat, la professió i el domicili.
Cambrils s’ha d’esforçar perquè aquesta congregació, que és una de les seves glòries, tingui la presència i l’esplendor que es mereix per la seva brillant història, i enguany, 1954, en el qual s’escau aquest II centenari, ha de ser el punt de partida per tal que hi hagi un ressorgiment que, gràcies a Déu, ja ha començat fa alguns anys. Els joves i homes cambrilencs haurien de comprendre l’obligació moral que tenen d’inscriure’s a la congregació, la qual, sense aquest escalf popular, mai no podrà acomplir la seva missió de fer, de la nostra Setmana Santa, la Setmana Santa que Cambrils mereix.