La Tània Nolla és una cambrilenca que fa gairebé un any que viu a la Xina, concretament a la ciutat de Xangai. Després de 3 anys vivint a Nova York (Estats Units), ella i el seu marit es van traslladar a la Xina –per qüestions laborals del seu marit–, el maig de 2019. Ella treballa a una agència de publicitat. La crisi sanitària del coronavirus –que es iniciar a la Xina a finals de 2019– els va enganxar de ple i ha volgut explicar a revistacambrils.cat com ha estat la seva experiència a milers de quilòmetres de distància de Cambrils.

"Com era l’any nou xinès, molta gent estava fora, molta gent viatjava, era un període de molt moviment… Crec que això va fer que fos molt difícil de controlar"

Segons ha explicat la Tània, "aquí, quan va començar el confinament jo estava a l’oficina i vam començar a sentir les notícies. Vaig veure a la gent que marxava amb mascaretes i una de les meves companyes de feina em va trucar per telèfon per dir-me que estaven desallotjant l’edifici, que enviaven tothom cap a casa i que sobretot no sortís sense mascareta". Dos dies després d’això, la Tània i el seu marit havien de viatjar fins a Sri Lanka –era el seu viatge de noces–. Tal com ha comentat la Tània, "em vaig començar a preocupar perquè no sabia si ens deixarien marxar, però com això va ser a l’inici, encara no estava tothom confinat. Vam tenir la sort de poder marxar i mentre estàvem de vacances vam començar a sentir les notícies i la gent que s’havia quedat a la ciutat també ens ho explicava". De fet, tal com apunta Nolla, "com era l’any nou xinès, molta gent estava fora, molta gent viatjava, era un període de molt moviment… Crec que això va fer que fos molt difícil de controlar perquè durant aquest període, la gent de Xina viatja molt: va a casa seva, va a veure la seva família, marxen de vacances…"

"Vam haver d’omplir papers, ens van prendre la temperatura, ens van acompanyar fins la porta de casa..."

Quan va ser l’hora de tornar, la situació ja s’havia complicat força a la Xina i, de fet, van tenir dubtes de si tornar o no a Xangai. Però, tal com ha dit la cambrilenca, "tenim una gata a casa i ens va tirar molt tornar per ella, per no deixar-la més temps sola". Aquesta tornada es va produir a principis del mes de febrer, quan la situació al país ja s’havia complicat molt. La Tània ha explicat que, "quan vam arribar a l’aeroport no hi havia ningú, érem els únics estrangers, la cua d’immigració estava buida, només hi havia una persona treballant. Tothom anava 'superprotegit', vam haver de passar controls de temperatura, controls de passaport, un munt de controls… I quan vam arribar a l’edifici a casa, també ens vam trobar un munt de controls: vam haver d’omplir papers, ens van prendre la temperatura, ens van acompanyar fins la porta de casa. Aquí va començar el nostre confinament: treballant des de casa". Inicialment, van pensar que si el confinament s'allargava molt potser viatjaven a un altre país, cap a Espanya o Nova Zelanda –d'on és el seu marit–, però van anar passant les setmanes i van decidir quedar-se. "Després vam veure que també es començava a complicar a la resta del món" ha dit. 

Sis setmanes de confinament a Xangai

El seu confinament a casa va durar unes sis setmanes: teletreballant i passant les hores fent coses que a vegades no fem quan no tenim massa temps. "Al principi va ser més pesat, però ho vam viure bastant bé; amb paciència" ha comentat la cambrilenca. Tania Nolla també ha explicat que "no teníem por, perquè aquí a la Xina, la gent ha seguit les normes al 100%. Quan sorties al carrer per comprar i no hi havia ningú, era com una ciutat fantasma. Tothom amb mascareta, amb guants, et prenien la temperatura, tot protegit… No teníem por, però sí l’angoixa de no poder fer res i estar allí tancats".

"Tornem a fer vida normal: però seguim portant mascareta i et segueixen per prendre la temperatura allà on vas"

Ara, la ciutat de Xangai ja està tornant a la normalitat i poc a poc tornen a fer una vida normal. "Poc a poc van començar a obrir-se coses: ara un bar, ara un altre negoci, una botiga... poc a poc... La vida va començar a tornar a la normalitat. Ara, per exemple, està gairebé tot obert. Els gimnasos van obrir la setmana passada. Tornem a fer vida normal: però seguim portant mascareta i et segueixen per prendre la temperatura allà on vas. Quan la gent ja va poder sortir al carrer es va implementar el codi verd que és un codi QR al mòbil per demostrar que has estat a la ciutat més de 15 dies". De fet, tal com apunta la Tània, "nosaltres estem a Xangai que, per sort, no va ser una zona molt afectada. El nombre de casos no va ser massa alt. La gent va seguir les normes molt seriosament i vam tenir la sensació que estava tot controlat. Sí que escoltàvem les notícies de Wuhan i Hubei que estava més descontrolat, però a part d’aquells focus, la resta estava bastant bé". 

La preocupació que hi ha ara a la Xina és que no s'importin nous casos de fora del país. De fet, tal com ha explicat Nolla: "la Xina ho ha fet molt bé, perquè ho han tallat de cop. En principi, van posar una quarantena obligada per a tota la gent que venia de fora. Ara mateix però, no pot entrar ningú ni amb visat. Estan tancant el país per protegir: veient tot el que està passant a la resta del món és molt fàcil que torni a entrar i es torni a propagar".

"Ara és tot molt estrany, perquè per un costat, nosaltres tornem a la normalitat; però per l'altre veus les notícies i parles amb tota la teva gent i veus que no ho estan passant gaire bé"

Amb el pas de les setmanes, el focus de l'epidèmia es va desplaçar fins a Europa, especialment a Itàlia i Espanya. Segons ha dit Nolla: "ara és tot molt estrany, perquè per un costat, nosaltres tornem a la normalitat; però per l'altre veus les notícies i parles amb tota la teva gent i veus que no ho estan passant gaire bé. Tota la resta del món està passant una situació molt crítica. Ara veiem com a Espanya, per exemple, s'ha de multar la gent perquè facin el que s'ha de fer. Quina part no entén la gent de que s'han de seguir les normes? Sinó, això no s'acabarà mai; em frustra molt". Des de la distància, la cambrilenca manté el contacte amb la seva gent: "intento parlar gairebé cada dia, animar-los i fer-los veure que es pot, que nosaltres ja ho hem passat. Si tothom fa el que ha de fer, aviat podrem tornar a la normalitat també allà, a casa". 

Per altra banda, Tània Nolla es mostra preocupada per les possibles repercussions econòmiques que pugui deixar aquesta crisi sanitària. "A Cambrils, per exemple, al seu un lloc turístic potser aquesta afectació serà més gran, dependrà de quant s'allargui" ha dit.