Audiovisual
«Un sol radiant», un projecte de llargmetratge amb segell cambrilenc
Sis joves estudiants de Comunicació Audiovisual estan duent a terme aquest projecte, entre les quals hi ha la cambrilenca Mònica Cambra. Les germanes Maria i Ariadna Roca també en formen part
"Un sol radiant" és el projecte de llargmetratge en el què estan treballant sis joves estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Es tracta d'un projecte amb segell cambrilenc perquè dins d'aquest grup de sis noies hi ha la cambrilenca Mònica Cambra, juntament amb les seves companyes d'equip Clàudia Garcia (Reus), Mònica Tort (Sant Boi de Llobregat), Ariadna Fortuny (Menorca), Lucía Herrera (Gran Canària), Belén Puime (La Corunya). A banda d'altres companys i companyes que completen l'equip de filmació, també hi ha un altre tàndem cambrilenc: les germanes Maria Roca i Ariadna Roca.
Tal com ha explicat una de les integrants de l'equip, la cambrilenca Mònica Cambra, "totes som estudiants de comunicació audiovisual i pel treball de fi de grau hem tingut l'oportunitat d'escollir què volem fer. Hi ha gent que fa un guió, un curtmetratge i nosaltres vam decidir fer un llargmetratge". L'any passat ja van començar a treballar en aquest projecte, juntament amb la gallega Belén Puime –de la Universitat de Santiago de Compostel·la– que va fer una estada d'Erasmus a Barcelona i van agafar molta amistat amb la resta del grup. Actualment, la jove resideix a Barcelona.
Micromecenatge a Verkami que segueix obert
Per dur a terme el seu projecte van obrir un compte de micromecenatge a la pàgina web de Verkami. L'objectiu inicial va ser de 3.000 euros i van aconseguir recaptar uns 3.500 euros. Assolida aquesta xifra, des de Verkami les van animar a situar un segon objectiu –7.000 euros– "xifra que seria el pressupost ideal per tirar endavant el projecte". Actualment porten recaptat uns 4.400 euros i la data de tancament finalitza en 6 dies. Segons ha explicat Cambra a revistacambrils.cat, "la propera Setmana Santa rodarem 20 minuts del llargmetratge, perquè no tenim suficient pressupost per fer tota la pel·lícula. Hem fet tot el càsting i tots els processos de preproducció; muntarem la filmació i farem un teaser –que és una mena de tràiler resum–. Són escenes soltes que hem adaptat perquè tinguin coherència i perquè es pugui entendre de què va la història. Són escenes concebudes per a un llargmetratge. Tot això ho entregarem com a treball juntament amb el guió que hem fet". Si el projecte surt bé, segons ha comentat la cambrilenca "esperem portar aquest teaser a productores de cinema per si volen assumir el projecte de roda la pel·lícula sencera en un futur".
Les cambrilenques Maria i Ariadna Roca també formen part de projecte
La filmació es durà a terme a una casa de camp de Masboquera (nucli de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) i també als exteriors d'una finca de l'Albiol. Tal com ha comentat Cambra, "tot l'equip es quedarà a Cambrils durant els dies de rodatge. Dins del treball som sis, però hi ha molta més gent". Les altres dues cambrilenques implicades en el projecte són Maria Roca que és auxiliar de direcció d'art i la seva germana Ariadna Roca que és la il·lustradora. De fet, a les recompenses del micromecenatge hi ha diferents objectes –com una bossa de tela o unes làmines– amb il·lustracions de la cambrilenca.
Una cançó de Pau Vallvé dóna títol al llargmetratge
Sobre el títol del llargmetratge, Mònica Cambra ha comentat que és el títol d'una cançó de de Pau Vallvé. "Ens va donar la cançó per posar-la als crèdits i també per utilitzar-la com a títol de la pel·lícula" ha comentat. Quant a la sinopsi del llargmetratge, a la seva pàgina de Verkami s'hi pot llegir el següent: “Queda una setmana de vida per a la família Verdi i per a la resta de món. Després d'un any interioritzant que el final és inevitable, els últims dies s'acosten i Mila (10), la petita de la família, no entén molt bé què està passant al seu voltant. Mentre aquesta intenta aferrar-se a una normalitat que ja no existeix, Íngrid (16), la seva germana gran, a qui té com a model a seguir, pretén esprémer al màxim la seva vida. I això implica estar poc temps a casa. Les diferents maneres d'afrontar la por que les dues comparteixen generen en la seva relació i en la família esquerdes que, lluny d'unir-los, amenacen l'harmonia familiar quan no són capaços de seguir una mateixa direcció davant la imminència de les seves morts”.
El proper mes de maig també tenen previst organitzar un esdeveniment a Barcelona, en format d'un petit concert acústic per seguir recaptant diners per al projecte.
Per a més informació sobre el projecte es pot accedir a la web.