Informació general

Memòria Històrica

El cambrilenc Joan Josep Rom Colom, un dels 79 nous noms incorporats al memorial de les Camposines

Aquest passat diumenge es va fer un acte solemne en el que es van col·locar les dues noves plaques amb els 79 nous noms

Per Lluís Rovira i Barenys

Memorial de les Camposines, aquest passat diumenge
Memorial de les Camposines, aquest passat diumenge | Cedida

El nom del cambrilenc Joan Josep Rom Colom (Bagarella) és un dels 79 nous noms que des d'aquest passat diumenge 17 de novembre s'han afegit al memorial de les Camposines, a la Fatarella. Els noms d'aquestes noves víctimes van sortir a la llum arran de les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes. Amb aquestes 79 noves inscripcions, el Memorial de les Camposines compta ja amb 41 plaques amb els noms de 1.623 víctimes. L’acte de descoberta de les dues noves plaques va estar presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, i dels representants del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i de l’Ajuntament de la Fatarella. Prop de 200 familiars de les persones que figuren a les plaques van ser presents en aquest acte que va estar presentat pel periodista Xavier Graset i que va comptar amb la participació de la cantant Montse Castellà, que va interpretar tres cançons.

Joan Recasens Salvat i Joan Josep Rom Colom

Jacqueline Nin Recasens va iniciar fa temps una recerca per a obtenir més informació sobre els enterraments del seu avi, Joan Recasens Salvat, i del seu oncle, Joan Josep Rom Colom. Disposava dels certificats de defunció del seu avi, enterrat al cementiri de Casp, i del seu oncle, a Vilalba dels Arcs, que se suposa que es trobaria en una fosa comuna encara per obrir. La mateixa Jacqueline Nin va arribar a anar, fa temps, al cementiri de Casp per localitzar la sepultura del seu avi i no ho va arribar a aconseguir i tal com ha comentat a revistacambrils.cat, sospita que en el seu moment, fos una de les restes humanes que fessin cap a les criptes del Valle de los Caídos, sense permís dels familiars. Jacqueline Nin diu que fa anys va iniciar els tràmits per intentar localitzar les restes dels seus familiars morts al front de l'Ebre, van fer una presa de mostres de l'ADN a diferents familiars, unes mostres que es troben dipositades al banc d'ADN de la Guerra Civil.

Amadeo Nerozzi, alcalde del poble italià de Marzabotto, una de les víctimes

L’homenatge també va comptar amb la presència d’una delegació italiana formada per una vintena d’autoritats i familiars d’Amadeo Nerozzi, alcalde del poble italià de Marzabotto i membre de la Brigada Garibaldi mort al front de l'Ebre el 1938.
Nerozzi va ser alcalde del seu poble, situat al sud de Bolonya, des del setembre de 1920 fins al novembre de 1921, quan Benito Mussolini va prendre el poder a Itàlia. Va haver de marxar del país perquè va patir atacs feixistes i amenaces de mor i va arribar a l'Estat espanyol l'any 1936 per unir-se a l’exèrcit republicà. Va formar part de la XII Brigada internacional, posteriorment coneguda com la Brigada Garibaldi. Va perdre la vida a la Batalla de l'Ebre el setembre de 1938 arran de l'impacte d'un projectil d’artilleria prop de la tenda hospital on treballava com a portalliteres. La Direcció General de Memòria Democràtica creu que podria estar enterrat en una de les fosses documentades de Móra d’Ebre. A Marzabotto hi ha un carrer que duu el seu nom i a l’Ajuntament de la població li van dedicar una inscripció. Més de 3.000 italians van participar com a voluntaris a l’exèrcit republicà durant la guerra Espanyola. La majoria van formar part de la Brigada Garibaldi. Es calcula que prop de 200 van morir o desaparèixer a Catalunya, principalment a la batalla de l’Ebre.

Banderes italianes en honor a Amadeo Nerozzi a l'acte de les Camposines / foto: cedida