Societat

Tradicions

«Davantals i safates», les històries de les dones que van protagonitzar l'origen de la restauració cambrilenca

La IX Trobada de Vela Llatina de Cambrils va donar el tret de sortida del seu programa d'actes amb la taula rodona que va comptar amb la presència de testimonis directes per parlar del paper de les dones

Per Berta Ruiz

Imatge d'un grup de cambreres del restaurant Casa Gatell, a principis dels anys 60 (AMCAM. Fons Ortoneda Vernet. Ca. 1960.Núm. ref. 9354-3-BB-016.)
Imatge d'un grup de cambreres del restaurant Casa Gatell, a principis dels anys 60 (AMCAM. Fons Ortoneda Vernet. Ca. 1960.Núm. ref. 9354-3-BB-016.) | Cedida

La IX Trobada de Vela Llatina de Cambrils va donar el tret de sortida del seu programa d'actes, ahir al vespre al restaurant de la Confraria de Pescadors, amb la taula rodona titulada "Davantals i safates". La tertúlia –organitzada per l'Arjau Vela Llatina de Cambrils i moderada per Aïda Sánchez– va comptar amb el testimoni de dones de famílies pescadores que es van dedicar a servir a restaurants i hotels de Cambrils a l'inici del turisme i van ser peça clau per a la restauració cambrilenca. Algunes de les dones que van intervenir van ser: Dolors Vizcarro (1934), Montserrat Costa (1943), Victòria de la Casa Llobet, Amàlia Font (1947), Maria Domènech, Maria Teresa Borràs, Rosa Font i també alguna espontània com Sefa Font. També hi va ser present Joan Pedrell –propietari de l'antic restaurant Casa Gatell– al Port de Cambrils. Cal destacar que, moltes d'elles van treballar com a cambreres al restaurant Casa Gatell, un dels restaurants més emblemàtics de la història de la restauració cambrilenca i que va tancar portes a finals de l'any 2011 després de gairebé un segle d'existència.

Dones lligades al món pescador cambrilenc

Totes les dones que van participar a la taula rodona estan estretament lligades al món pescador cambrilenc. Les mares de cadascuna d'elles eren mestresses de casa, remendadores o brodadores, mentre que els homes es dedicaven a anar a pescar a la mar. De fet, alguna d'elles va explicar que s'anava a remendar a la riera o que es dedicaven a anar a vendre peix a la Vila. Els seus inicis al món de la restauració va venir, en la majoria dels casos, per necessitat i perquè s'havien de guanyar la vida. Moltes d'elles van començar a treballar els caps de setmana quan, encara "anaven a les Monges". Segons va explicar Victòria de la Casa, "no hi havia altra cosa que anar al tros. L'Eugènia Font –mare de Joan i Josep Pedrell–, quan veia les xiquetes eixerides les prenia al restaurant a treballar. Jo vaig entrar a ca l'Eugènia –restaurant Casa Gatell– amb 13 anys. Vaig passar la meva joventut allí i vaig ser molt feliç. Fregàvem a terra, no com ara... A més, venia gent molt important com el marquès del Parc Samà, la Sara Montiel, ministres...". Tant Montserrat Costa com Amàlia Font també van coincidir en dir que: "treballàvem molt a gust, ens ho passàvem molt bé; els dissabtes i diumenges ens havíem de bellugar i anar a treballar, perquè els pares també ens ho deien".

Quan van començar a guanyar els primers diners, algunes d'elles els entregaven a la família o bé d'altres començaven a fer els seus primers estalvis. Montserrat Costa per exemple va explicar l'anècdota que, juntament amb el seu pare, van anar a obrir una llibreta del banc, a la Vila. En aquest punt, Joan Pedrell va afirmar que els inicis del turisme i de la restauració van canviar l'economia de Cambrils, "perquè aleshores a Cambrils no hi havia més feina que anar al tros". A tall d'anècdota, Pedrell també va dir que, "la primera Coca-Cola venuda a Espanya va ser a Cambrils".

Eugènia Font, un referent dels orígens de la restauració cambrilenca

Sobre la figura de l'Eugènia Font, totes van voler destacar el seu paper. Victòria de la Casa ho va fer especialment dient que, "a l'Eugènia se li hauria de fer un monument per tot el que va fer pel poble. Era treballadora, era senyora, però també era la primera en posar-se el davantal; era emprenedora i també molt bona persona". El seu fill –Joan Pedrell– també va destacar de la seva mare que "era una persona absolutament visionària. Va ser capaç de posar en òrbita Cambrils i la seva restauració. Tenia una gran passió per Cambrils tal i com és i, va ser una de les grans precursores d'aquest Cambrils que tant ens enorgulleix". Per la seva part, Sefa Font va intervenir per afirmar que, "hi havia dones molt emprenedores a Cambrils. Qui manejava a Cambrils eren les dones, perquè els homes se n'anaven a pescar a Barcelona i a la Costa Brava. Quan va començar el turisme, totes aquestes dones estaven acostumades a treballar i a estirar del carro; elles van aixecar Cambrils".

Un cop casades algunes van deixar la restauració com Montserrat Costa, que es va dedicar a anar a vendre peix, tant a Reus com a Cambrils. Anys després però, van encetar un nou negoci: primer un frankfurt, després un bar i també un restaurant. De fet, els seus fills regenten, avui dia, el restaurant Montserrat situat a la plaça de l'església de Sant Pere. Amàlia Costa també va seguir estretament vinculada al món de la restauració amb la creació de l'hotel Rovira. Per la seva part, Victòria de la Casa es va decantar per l'educació amb la creació de la llar d'infants Vicky.

Totes van coincidir a dir que, sense el turisme, no haguera estat possible el gran creixement que va experimentar Cambrils i la seva economia. "El turisme va aixecar l'economia a tot arreu" van dir.

Imatge de la taula rodona que es va organitzar, ahir al vespre, al restaurant de la Confraria de Pescadors