Societat

Cinema

Denis Rovira, director de La influencia: «És una pel·lícula molt terrorífica perquè es basa en terrors reals i molt humans»

El director i guionista cambrilenc estrena, avui als cinemes, el seu primer llargmetratge. Una pel·lícula de terror, basada en la novel·la de Ramsey Campbell, que compta amb actors com Emma Suárez, Manuela Vellés o Maggie Civantos

Per Berta Ruiz

El cambrilenc Denis Rovira amb una de les actrius del film
El cambrilenc Denis Rovira amb una de les actrius del film | Cedida

El cambrilenc Denis Rovira estrena, avui 21 de juny als cinemes, el seu primer llargmetratge La influencia; una pel·lícula de terror en la què també s'hi donen cita la intriga i el suspens. Suposa el seu debut com a director i guionista i compta amb un destacat elenc d'artistes format per la tres vegades guanyadora del Goya, Emma Suárez –que s'estrena per primera vegada en un film de terror–, juntament amb Manuela Vellés (Musa, Velvet, Camino), Maggie Civantos (Vis a Vis, El mejor verano de mi vida, Las chicas del cable), Alain Hernández (La catedral del mar, El accidente, Plan de fuga, Palmeras en la nieve) i Claudia Placer (Verónica). L'òpera prima del cambrilenc arriba després de la seva trilogia de curtmetratges de gènere fantàstic i de terror Angel, Lazarus taxón i El grifo.

Basada en la novel·la homònima de Ramsey Campbell, un dels autors de gènere fantàstic i de terror més importants

La influencia està basada en la novel·la homònima de Ramsey Campbell de 1988. Segons ha explicat Denis Rovira a revistacambrils.cat, “fa molts anys vaig tenir la idea d'adaptar aquesta novel·la de Ramsey Campbell, que en té moltes i de molt bones. És un dels autors de gènere fantàstic i de terror més importants, de fet, està a l'alçada d'Stephen King –del que s'han fet moltes adaptacions–. En canvi, aquesta serà la tercera adaptació mundial d'una novel·la de Campbell”. Per aquest projecte, Denis Rovira ha comptat amb el productor mallorquí Joan Ginard, el mateix que va produir Los sin nombre, òpera prima de Jaume Balagueró o El segundo nombre, el primer film del director Paco Plaza. “Vaig conèixer al Joan i em va donar suport des del principi en aquest projecte” ha comentat Rovira. A més, el film està sota la producció de Kike Martínez de la productora Nadie es perfecto –que també ha estat productor d'Álex de la Iglesia–. La pel·lícula compta amb la participació de RTVE i la col·laboració de la Film Commission pública del Principat d'Astúries. La seva distribució cinematogràfica anirà a càrrec de Sony Pictures Entertainment Iberia.

A la trama, segons ha apuntat Rovira, “es tracta de rememorar el passat; tots noten el pes i la influència dels vincles familiars. La pel·lícula es basa molt en un drama familiar i a partir d'aquí es va desenvolupant el terror

"És una pel·lícula molt terrorífica, perquè es basa en terrors reals i molt humans que tots tenim a més de l'amenaça interna de la família"

El procés fins arribar a aquest punt però, ha estat llarg i complicat. Tal com ha explicat Denis Rovira, “vaig acabar la primera versió del guió l'any 2012. El projecte ha passat per tot un llarg procés. Diuen que al cinema entres en un 'Development hell', és com un infern que no acaba mai. Juntament amb mi van entrar un parell de guionistes Daniel Rissech i Michel Gaztambide, escriptor i guionista guanyador del Goya por No habrá paz para los malvados. És una adaptació lliure, perquè hem canviat la premissa. A Espanya, la novel·la es va titular Ultratumba precisament perquè la influència l'exerceix l'antagonista de la història que és una àvia. Aquest personatge mor a la novel·la i exerceix la influència des del més enllà; és una història de possessió, però jo no volia fer una història de fantasmes ni esperits, sinó fer-ho més real. A la pel·lícula, l'àvia està viva però en coma i lligada a una màquina. L'Alícia (Manuela Vellés) torna a la casa de la família amb la seva filla (Claudia Placer) i amb el seu marit Mikel (Alain Hernández). Allí es retroba amb la seva germana, la Sara )Maggie Civantos)”. A la trama, segons ha apuntat Rovira, “es tracta de rememorar el passat; tots noten el pes i la influència dels vincles familiars. La pel·lícula es basa molt en un drama familiar i a partir d'aquí es va desenvolupant el terror perquè es barreja la por a allò desconegut que sent la nena i la influència que sent per part de l'àvia, juntament amb les pors universals que tots tenim i que no podem controlar. De fet, també apareix la por de la seva mare que veu com la filla es va convertint en una altra persona i no ho pot controlar. És una pel·lícula molt terrorífica perquè es basa en terrors reals i molt humans que tots tenim a més de l'amenaça interna de la família”.

Per altra banda, també és la història d'un matriarcat –tres generacions diferents de dones– i l'intent de voler destruir la família. A tot plegat se li suma el passat truculent, fosc i malaltís de les germanes que es barreja amb un terror més literal i explícit; “hi ha molt energia i un tipus de terror més descarat... La pel·lícula té molta bogeria i hi ha una catarsis familiar brutal. És un film pels fans del gènere i per a la gent que vulgui anar a veure una bona història amb uns actors molt bons. També hi ha humor, ironia...” ha comentat Denis Rovira.

Estrena a Cambrils a partir del 28 de juny

El rodatge de la pel·lícula es va iniciar el juny de 2018. La filmació a exteriors es va fer a la localitat asturiana de Luarca, mentre que els interiors de la pel·lícula es van gravar a Madrid i també a un plató que reconstrueix la casa. “La pel·lícula s'emmarca a un poble de pescadors –Luarca– que em recordava molt Cambrils; al meu avi, a la gent, als amics, el Port...” ha dit el cambrilenc. De fet, la pel·lícula arribarà al Cinema Rambla de l'Art de Cambrils a partir del proper 28 de juny. Denis Rovira espera poder ser-hi en persona per fer la presentació a casa.

Trilogia de curtmetratges fantàstics i de terror

Abans d'aquest debut com a director d'un llargmetratge, Denis Rovira va dirigir tres curtmetratges: Angel (2002), Lazarus taxón (2008) i El grifo (2010). El primer d'aquests –Angel– va ser premiat al Festival de Curtmetratges FEC de Cambrils de 2003, on va rebre el premi del públic. Allò li va valdre passar al certamen del FEC a Reus, on va rebre el premi a la millor banda sonora original. “Els tres curtmetratges són de terror amb l'objectiu de provocar angoixa i tensió a l'espectador. Van des del terror més sobrenatural fins a històries més realistes. Tots tenen terror però tractat de diferents maneres. És el gènere que més m'agrada”. Aquests tres projectes també van passar pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i posteriorment van viatjar per diferents festivals del món. “Aquests curts són el germen d'aquesta pel·lícula que volia fer, em feia il·lusió com a fan del gènere que sóc, perquè abans que director sempre seré un fan”.

"A mi, com a fan, m'agradaria que es fessin moltes més pel·lícules de terror"

Sobre l'estrena d'avui a molts cinemes de l'Estat, Denis Rovira s'ha mostrat molt content i satisfet: “ha costat molt i és un èxit, no només per la pel·lícula sinó pel cinema de terror fantàstic que es fa aquí. Realment se'n fan poques pel·lícules d'aquest tipus i a mi, com a fan, m'agradaria que se'n fessin moltes. Esperem que la gent vagi al cine, que demostri que vol veure cinema de terror espanyol, que se'n parli i que se'n facin més. El públic és el que decideix a les sales”.

Per altra banda, el director i guionista cambrilenc segueix immers en propers projectes. Aquesta mateixa setmana va rebre el guió del que serà la seva segona pel·lícula que comptarà amb el guió de Fernando Navarro –guionista de la pel·lícula Verónica–. Serà un terror realista basat en fets reals, ha comentat Rovira.

Denis Rovira viu actualment a Barcelona, però cada vegada que pot, s'escapa a Cambrils per veure a la família. Va estudiar direcció cinematogràfica a U.C.L.A. (Los Angeles). A banda de l'àmbit cinematogràfic, Rovira també ha treballat molt al món publicitari arreu del món.

A dalt, l'elenc d'actors i actrius de la pel·lícula. A sota, Denis Rovira amb l'actriu Emma Suárez

 

Comenta aquest article