Cultura

Història

Josep Sánchez Cervelló: «Els franquistes van poder treure els seus morts i els van poder enterrar, els morts dels republicans no»

Per Berta Ruiz

Josep Sánchez Cervelló a l'esquerra de la imatge, acompanyat de l'arxiver Pedro Otiña
Josep Sánchez Cervelló a l'esquerra de la imatge, acompanyat de l'arxiver Pedro Otiña | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada "Cop d'estat, anticlericalisme i revolució al 1936" a càrrec del Dr.Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV i catedràtic d'Història Contemporània del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV. L'acte –presentat per l'arxiver Pedro Otiña– s'incloïa dins del Cicle de Memòria de tardor i de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer.

En la seva exposició, Sánchez Cervelló es va remuntar a la Guerra del Francès (1808-1814) per explicar els orígens de l'anticlericalisme, quan l'Església pren legitimitat i adopta una posició hegemònica amb una perpetuació de privilegis que mantindrà a partir d'aquell moment. Durant la primera Guerra Carlina, el 1835, ja es produeix una important revolta contra l'Església amb la crema de convents. La quarta Guerra Carlina, la de 1936-1939, també va portar un important esclat anticlerical i la persecució i assassinat de molts religiosos per part de la República. Segons va apuntar Sánchez Cervelló, la persecució republicana va causar uns 50.000 morts, 6.629 dels quals eren religiosos. La persecució franquista va ser el doble que la republicana.

Al conflicte bèl·lic, la República no va comptar amb el suport armamentístic de cap país, mentre que el bàndol nacional va rebre el suport de països com Alemanya, Itàlia i Portugal. Sánchez Cervelló va apuntar a la important col·laboració que va brindar el dictador portuguès Salazar al bàndol franquista. Aquesta manifesta inferioritat armamentística d'ambdós bàndols va ser determinant en el desenllaç de la guerra.

"Els franquistes van poder treure els seus morts i els van poder enterrar, els morts dels republicans no"

Segons va explicar, "la memòria històrica és un concepte polític. La memòria sempre és històrica i la memòria d'una guerra civil sempre és traumàtica. Els franquistes van poder treure els seus morts i els van poder enterrar, els morts dels republicans, no! Hi ha més de 200 fosses i els cossos de milers de persones per ser recuperats. L'ONU reclama a Espanya jutjar les desaparicions franquistes".

Comenta aquest article