A les peces més noves se li van sumar cançons anteriors que l'han acompanyat durant la seva trajectòria musical. Va obrir el concert amb temes com “Movimiento”, “Río abajo”, “Abracadabras” o “Transoceánica”, una combinació de ritmes diferents amb la profunditat poètica que caracteritzen al compositor uruguaià. A més, Jorge Drexler va connectar amb el públic assistent, ahir, al parc del Pinaret. Es va mostrar molt proper, molt eloqüent i va empatitzar amb el gran nombre de compatriotes seus que van assistir al concert i gent d'altres països com Argentina, Mèxic, Equador, Colòmbia o Xile, entre d'altres. “Això és l'ONU!” va dir simpàtic. També es va mostrar molt agraït de tenir l'oportunitat d'actuar al Festival Internacional de Música de Cambrils i va recordar que en una gira de més de 80 concerts, el de Cambrils era un dels pocs que oferien a l'aire lliure.

Al repertori de cançons del concert, segons va dir ell mateix, “li manca una homogeneïtat anímica, com la vida mateixa”. Va ser l'exemple de la peça “12 segundos de oscuridad” –escrita en un moment de crisi existencial personal i en la què Drexler mostrar la seva part més fosca–, passant a l'altre extrem amb el tema “Estalactitas” que parla d'un amor adolescent. En aquesta cançó, Drexler va comptar amb la complicitat del públic que va cantar la tornada. Va ser un concert de sensacions i emocions en el què Jorge Drexler va explicar històries a través de la poesia i els ritmes de tango, jazz, rock, cúmbia o bossa nova, amb algunes pinzellades de rap i electrònica. Tot plegat amb la seva particular i captivadora sensibilitat poètica.

Ahir a la nit, abans del concert a l'escenari Village, hi va haver l'actuació de Chico Malo.