[Clica sobre la imatge per ampliar] Evolució de la població de Cambrils,  1960-2002

El municipi de Cambrils ha crescut de forma important al llarg dels darrers anys. En deu anys ha patit un creixement demogràfic de més d’un 30%, o el que és el mateix, de 15.075 ciutadans que hi havia a Cambrils l’any 1992, ara s’ha passat a sobrepassar els 23.000. En vint anys s’ha doblat la població, que l’any 1981 era d’11.136 habitants. De seguir aquesta proporció, en vint anys hi hauria censats 40.000 habitants, i si es manté aquesta proporció, pels volts del 2050 la població podria ser de més de 80.000 habitants, sempre i quan no s’alterin els factors demogràfics i econòmics. Els darrers anys, l’increment ha sigut del 4,32% de mitjana anual, i el darrer any del 5,9%. Aquest creixement es pot considerar molt important, més si tenim present que en els darrers tres anys Cambrils ha crescut en 3.000 nous ciutadans, la qual cosa representa més del 10% de la població total. El fort increment de ciutadans que ha patit Cambrils respon a l’arribada de població immigrant, ja sigui de pobles més o menys propers de la comarca o comarques veïnes, de la resta de l’Estat espanyol o de ciutadans estrangers. Aquests fluxos de residents arriben al municipi per la forta demanda dels sectors de la construcció i els serveis, especialment els relacionats amb el turisme. En nombres absoluts, aquests increments es poden considerar extraordinaris, però percentualment ja s’havien donat situacions més exagerades a l’escala demogràfica: l’any 1965, en un sol any, es registrava el creixement percentual del 24%. Aquell any, Cambrils incorporava 1.256 nous habitants al cens, increment motivat per dos fenòmens: l’atracció de població immigrant i l’inici de l’explosió demogràfica dels feliços anys 60. Una altra dada que sobta és que en els darrers 42 anys, Cambrils només pateix retrocés l’any 1991, quan es van perdre 646 efectius al cens, que no s’acabarien de recuperar fins al 1993. La forta competència i les expectatives de Barcelona 92 podrien justificar aquesta pèrdua de població.

Per davant de Valls

Les xifres de població indiquen que l’any 2001 Cambrils ja havia superat a Valls en nombre d’habitants. Mentre que a Valls hi havia un cens el 31 de desembre de 2001 de 20.568 habitants a Cambrils era ja de 20.976, i a meitat de 2002 ja s’arriba gairebé als 23.000 habitants. Això significa que Cambrils s’ha convertit en la cinquena ciutat més habitada de la demarcació de Tarragona, per darrera de Tarragona, Reus, Tortosa i el Vendrell, per aquest ordre.

§ Les urbanitzacions guanyen pes específic, en 20 anys s'ha doblat la població§

La distribució de la població cambrilenca és, a hores d’ara, força concentrada. El 62,82% dels ciutadans viuen en els nuclis urbans tradicionals o en els seus eixamplaments, però la tendència és que en els propers anys aquest pes específic es comparteixi amb les urbanitzacions, especialment les de llevant, que és on s’està projectant un major desenvolupament urbanístic.

Dels 22.956 ciutadans censats, 14.421 resideixen al que entenem per poble, considerant el barri del Port, l’Eixample platja, la Vila i el seu Eixample, la Parellada, la Mineta, el Nou Cambrils i el Raval de Gràcia.
Tret de la Mineta, el Nou Cambrils i el Raval de Gràcia, la resta de zones no disposen de grans reserves de sòl urbanitzable, per la qual cosa es preveu que el seu creixement, d’ara endavant, serà més aviat baix.
D’altra banda, les urbanitzacions de llevant sobretot, però també de ponent, creixeran molt més del que ho han fet fins ara. Un de cada cinc cambrilenc ja viu a les urbanitzacions de llevant, i un de cada de 10 ho fa a les de ponent.

Aquest creixement urbanístic implicarà, d’entrada, una creixent demanda de serveis que fins ara es consideraven estacionals, com la neteja, el transport públic o la vigilància, i l’aportació de nous serveis associats a les primeres residències, com els sanitaris o d’educació. Aquestes urbanitzacions és d’esperar que ben aviat es considerin barris, ja que aniran més enllà de la simple ocupació de territori: es vertebraran relacions veïnals, demandes socials i de serveis, fins arribar a una consciència de comunitat.

En un altre sentit, serà una prioritat millorar la connectivitat de tots els nuclis urbans del municipi. La connexió entre la Vila i el Port ha de ser més fluïda, així com ho hauria de ser entre els nuclis tradicionals amb les urbanitzacions, i entre les mateixes urbanitzacions, especialment aquelles que són veïnes, hauria de ser més fàcil la mobilitat.

§ 639 habitants per quilòmetre quadrat§

	Vista aèria de les urbanitzacions de Vilafortuny on s’aprecia la divisió de la via del tren

La densitat de població és la relació de la població amb el territori del municipi. Segons la població, que és de 22.215 habitants distribuïts en els 34,76 quilòmetres quadrats del terme municipal, s’obté que a Cambrils hi ha 639 habitants per quilòmetre quadrat, una densitat de població sis vegades superior a la de 1940 i tres vegades superior a la de fa 20 anys. En relació a la de Catalunya, Cambrils presenta una densitat tres vegades superior. La densitat de Cambrils és força alta, i més encara si tenim present que la majoria de la població viu en menys de la meitat de la superfície del municipi. La línia de costa i l’enllaç del nucli històric i els seus eixamples amb el mar vertebren la concentració de la densitat de població.§ Creix l’arribada d’estrangers a Cambrils. El 10% dels residents a Cambrils són estrangers§ El nombre de ciutadans cambrilencs considerats estrangers, és a dir, no nascuts a l’Estat espanyol, creix de forma important en els darrers anys. És aquest grup el que segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Cambrils creix més en els darrers anys.
En l’actualitat, la xifra d’estrangers se situa sobre els 2.447 ciutadans, xifra que representa el 10,66% de la població, quan fa només un any l’Anuari Social de la Caixa apuntava que el 6% dels cambrilencs eren estrangers. D’aquesta xifra es desprèn que un de cada deu ciutadans han nascut més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol. Amb aquesta dada, Cambrils es troba en una situació similar a la de Salou o Mont-roig del Camp. A Catalunya la xifra relativa d’estrangers ratlla el 5%, mentre que a la demarcació de Tarragona és del 4%. Com es pot observar, a Cambrils es dobla el nombre relatiu d’estrangers.
Els europeus de la Unió Europea són el grup més important d’estrangers a Cambrils, amb gairebé un miler de residents. Aquesta dada és del tot lògica, tenint en compte que la majoria podrien ser residents que han pogut conèixer turísticament el municipi i per això han pres la decisió de quedar-se a viure, ja sigui per treballar o per gaudir d’un còmoda jubilació.
El segon grup d’estrangers el representa els americans del sud, que representen un de cada quatre estrangers. La massiva arribada d’argentins i colombians en els darrers anys ha permès a aquest grup superar els africans, que per proximitat geogràfica, és lògic que sigui un grup important de residents estrangers. Aquest darrer grup, amb quasi 500 ciutadans, segurament seria més gran si es podés comptabilitzar els immigrants considerats il·legals, que els pot costar més regularitzar la seva situació.
Els ciutadans del Regne del Marroc lideren el rànquing per nacionalitats, amb 471 efectius. Francesos i italians obtenen el segon i tercer lloc de la classificació, però a una distància considerable dels marroquins.
Una dada curiosa que es desprèn de la població estrangera de Cambrils és la forta masculinitat, és a dir, hi ha més estrangers (1.304) que estrangeres (1.143). També es dedueix que hi ha nacionalitats que aporten bàsicament població masculina, com és el cas del Marroc (el 70% dels estrangers del Regne del Marroc són homes), fet motivat per la demanda de mà d’obra per al camp i la construcció, i la forta feminitat de països com la República Dominicana, el Brasil, Colòmbia i l’Equador, a les quals els oficis que se’ls facilita estan associats amb el treball domèstic.
Altres dades curioses que es desprenen de les estadístiques per nacionalitats és que països com Suïssa i Bulgària presenten tantes dones com homes, per la qual cosa es dedueix que podria respondre a una migració de matrimonis, especialment en el cas suís, que comptabilitza 27 dones i 27 homes.
El nombre de ciutadans de les exrepúbliques soviètiques és de 78 ciutadans, entre els quals els russos és el grup més nombrós.
Una altra dada curiosa és la presència a Cambrils de ciutadans de països exòtics com Kazajstan, Austràlia, Cap Verd, Japó o Filipines.




Els estrangers a Catalunya i Tarragona

Segons dades facilitades per la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, fins a 300.000 ciutadans estrangers viuen a Catalunya, la majoria dels quals pertanyen a països no comunitaris. Els càlculs estimats per l’administració espanyola apunten que a Catalunya hi ha prop de 93.000 marroquins i 20.000 equatorians, que són els grups majoritaris a Catalunya. La població marroquina a Tarragona és de 8.599, mentre que el segon grup per importància és el dels alemanys, amb 1.288 ciutadans
Aquestes dades contrasten amb els registres realitzats fa tan sols una dècada, quan els residents estrangers representaven l’1%, amb uns 60.000 residents. Aquest fort creixement, segons manifesta la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas, “implica un gran esforç per part de l’administració a adequar-se a les noves necessitats, així com invertir en esforços per lluitar contra les màfies de migració il·legal”. Per la delegada, “aquests immigrants han de tenir la voluntat d’integrar-se, de respectar i estimar la societat d’acollida i d’adaptar-se al seu nou entorn”.



La majoria de cambrilencs són nascuts fora del municipi

Una dada molt curiosa que es reflecteix a les dades estadístiques de l’Anuari Social de la Caixa del l’any 2001 és la referida a l’al·loctonia dels cambrilencs. Fins a l’any 2001, poc més del 28% dels cambrilencs són nascuts a Cambrils, i el 34% són nascuts a Catalunya, però fora del municipi. Les xifres per al 2002 reduirien aquests percentatges a favor dels nouvinguts de la resta de l’Estat espanyol i de l’estranger.
D’aquestes dades d’al·loctonia se n’extreu que com a mínim el 72% de la població cambrilenca ha nascut fora de Cambrils, cosa que produeix una baixa relació afectiva amb el territori i, de retruc, un desarrelament important i un gran desconeixement de la realitat social, cultural i històrica del municipi.


En l’actualitat, la xifra d’estrangers a Cambrils se situa sobre els 2.447 ciutadans, xifra que representa el 10,66% de la població
§ Neixen pocs cambrilencs. Avis, infants i joves representen la meitat de la població§

A Cambrils hi ha més homes que dones

De la piràmide de població de Cambrils a data del 30 de juny del 2002 es desprèn que hi ha més cambrilencs que cambrilenques. Les dades poden ser imperceptibles i es poden interpretar com a fruit de l’atzar, perquè la diferència es limita a 88 persones, però aquesta dada s’ha de considerar del tot anormal, ja que la lògica i l’estadística marquen, per a poblacions grans, que sigui el grup de les dones el més abundant.
Aquest fet respon al fet que el municipi té una superior capacitat d’atreure mà d’obra masculina: la construcció i la pagesia. A Cambrils han arribat, al llarg dels darrers anys, 161 estrangers residents més que estrangeres, la qual cosa ja explicaria que el comportament sexual de la piràmide sigui més masculí.
A partir dels grups d’edat dels 65 anys aquesta tendència es trenca i són les dones les que dominen la piràmide de població. La mortalitat laboral i una menor consciència del risc són factors que incideixen en la reducció d’homes en aquesta secció de la piràmide.


Les generacions del Baby Boom no troben recanvi

	Actualment a Cambrils hi ha 4.878 persones entre 0 i 19 anys.

Els grups d’edat (o cohorts) més poblats són les compreses entre el 1975 i el 1960. Aquest fet respon al fet que hi trobem les generacions del Baby Boom, fills de la bonança econòmica dels anys 60, previs a les crisis del petroli de 1973 i 1974. A aquests, s’hi ha de sumar els nou vinguts, atrets per la dinàmica i oferta laboral del territori.
Aquestes generacions ja es troben en situació de reproduir-se, i això es nota en la tímida recuperació que pateix la base de la piràmide. Tot i així, es denota un creixement negatiu de la població. Les generacions no se substitueixen, i s’arriba a l’alarmant situació de generar la meitat d’individus que van generar els que avui ja són avis.
Aquesta situació es podria explicar per la baixa natalitat dels catalans al llarg de la història, però també hi incidiria la tendència de la societat del benestar a tenir pocs fills perquè són una despesa. El més sorprenent de tot és que aquesta baixa natalitat dels catalans ha sigut copiada fins ara per tots els grups d’immigrants que han anat arribat a Catalunya.
A Cambrils es mor més gent de la que neix. Si tot i així diem que el municipi creix demogràficament, aquest creixement respon a la capacitat d’atreure migració. Si no neixen més cambrilencs, serà normal que arribin més forasters al municipi.


Els grups dependents

Una altra dada que es desprèn de les estadístiques és que la meitat de la població depèn de l’altra meitat. Això es desprèn de la taxa de dependència, que és del 0,51%, cosa que indica que hi ha el mateix nombre d’ancians, infants i joves que persones en edat de treballar. Els ingressos per pensions, que responen al treball de tota una vida, fan sostenible aquesta situació, ja que entre la població en edat de treballar, no tothom és actiu laboralment: aturats, treballs temporals, malalties, baixes... Aquesta taxa és un bon indicador per tal de preveure equipaments adequats per a aquests importants grups d’edat: escoles, casals, hospitals...
El nombre de joves a Cambrils, considerant els que tenen entre 0 i 19 anys, és de 4.878, una xifra més que considerable. El nombre d’ancians és de poc més de la meitat, 2.864.



§ L'ANÀLISI Cambrils s'ha de fer valer i sentir§ Cambrils ja és una ciutat amb tots els drets i deures. Ens agradi o no, no s’entén que encara es vulgui veure Cambrils com un poble gran. Cambrils es una potència al Camp de Tarragona i no s’ha de menys tenir, i això passa per tenir un paper destacadíssim al Consorci del Camp de Tarragona i on faci falta. No es pot deixar en mans dels veïns la defensa dels nostres interessos. El Vendrell mira al Penedès, Tortosa ja té regió pròpia i Valls ha quedat al darrera. La ciutat més important del Camp de Tarragona després de la capital i de Reus és Cambrils.
Els polítics es freguen les mans i ja especulen amb el nombre de regidors que els tocarà, però la política s’ha d’entendre des de la gestió global del territori: projectar noves escoles, exigir més instal·lacions sanitàries, organitzar més esdeveniments importants, que rellancin el nom de Cambrils com a referent al Camp de Tarragona, incrementar les instal·lacions esportives, ampliar el nombre de tombes del cementiri i dissenyar noves, deficitàries i necessàries infraestructures, són alguns exemples de per on haurien d’anar les coses.
Per acabar, quantitat no ha d’anar renyida amb qualitat. El fet que siguin molts els ciutadans, no ha de ser excusa per deteriorar el més mínim dels serveis, sinó tot el contrari. Hi ha més recursos, s’han de gestionar millor que mai, sense deixar de pensar en el model futur de ciutat.