Informació general

Símbols

La pancarta i les banderes, o com mantenir viu el clam per l'alliberament dels presos polítics

La pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics ja torna a lluir a la balconada de l'edifici consistorial, des d'aquest passat dijous, al mateix temps que les banderes de la teulada s'han col·locat a la seva posició "normal"

Per Lluís Rovira i Barenys

Aspecte actual de la façana de l'Ajuntament
Aspecte actual de la façana de l'Ajuntament | Lluís Rovira i Barenys

La pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics ja torna a lluir a la balconada de l'edifici consistorial des d'aquest passat dijous. Aquesta pancarta ja s'havia instal·lat en aquest espai a principis del passat mes de novembre i va ser retirada el mes de desembre, a l'inici de la campanya electoral del passat 21-D. Paral·lelament a la recuperació de la pancarta, aquesta setmana passada, les banderes de la teulada es van col·locar a la seva posició "normal" ja que fins ara estaven a mitja asta, també des del passat novembre, en senyal de dol per l'empresonament dels Jordis i de part del govern català.

Aquests darrers mesos, els partits i els regidors de caràcter unionista de l'Ajuntament cambrilenc estan fent mans i mànigues per intentar que aquesta simbologia es retiri. Pel que fa a les banderes, la moció que el PP va presentar al ple del passat mes de gener i que reclamava que es col·loquessin a la seva posició "normal" va prosperar amb els vots a favor de PP, Ciutadans, PSC, NMC, i dels regidors no adscrits Encarni Bello, Santi Gámez i Inma Sierra, que sumaven 11 vots en front dels nou que van votar en contra provinents d'ERC, el PDeCAT i la regidora no adscrita Cinta Ballester. En aquesta votació, el regidor de l'AdC es va abstenir. La restitució de les banderes a la seva posició "normal" es va fer efectiva el passat dijous.

Prèviament, en el ple del passat mes de novembre havia estat el grup polític de Ciutadans qui havia presentat una moció demanant la retirada de la pancarta i la restitució de les banderes a la seva posició "normal". En aquella ocasió la moció no va prosperar i la votació va quedar empatada a 10 vots en cada bàndol ja que el regidor de l'AdC, en aquesta ocasió, va votar en contra i el bàndol unionista no va comptar amb el vot de la regidora Carme Cros que s'havia hagut d'absentar del ple abans de la votació. L'empat a vots el va resoldre el vot de qualitat de l'alcaldessa, en una segona ronda. L'aparició de la pancarta, la setmana passada, va activar de nou el sector unionista i abans del ple d'aquest passat divendres va introduir una moció, a darrera hora, per a demanar la retirada de la pancarta. El ple es va suspendre tot just iniciar-se i, per tant, la moció no es va poder discutir ni votar. Si s'hagués votat el més probable és que hagués guanyat ja que en aquesta ocasió no faltava cap regidor al ple.

Joc d'equilibris

El que han deixat clares aquestes votacions ha estat la pugna entre els dos sectors, l'unionista i el que podríem anomenar com a favorable al procés, tot i que en aquest cas caldria afegir-hi alguns matisos. El contrapès cau clarament del bàndol unionista per diferents motius. Per una banda, dels quatre regidors que al seu moment es van presentar a les files de l'NMC, tres s'han posicionat més vegades per les tesis "unionistes", també amb matisos si es vol, mentre que una ho ha fet pel sector contrari. I, a més, el PSC local hi té un paper decisiu en aquest joc d'equilibris ja que en les diferents votacions sobre temes relacionats amb la simbologia del procés s'ha alineat més cops amb Ciutadans i PP que no amb els seus companys de govern municipal.

 

 

 

Comenta aquest article