Vam passar el riu a l'alçada de Flix en un lloc on hi havia un cap de pont destruït. Em van fer enllaç de brigada, això vol dir que havia d'anar a donar parts, però en un terreny que no coneixes. En un dia vaig passar el riu vuit i deu camins. L'avanç a l'altre costat de riu els va portar a La Fatarella i d'aquí a Vilalba dels Arcs. Als voltants d'aquesta població hi havia el front de guerra en aquells moments. AIIí ens vam atrinxerar, explica Joan Rovira. EI 23 d'agost em van fer presoner. Els fets van succeir de la seguent manera: Erem quatre que anàvem amb una metralladora txeca d'aquelles de petaca que portava 20 bales. Jo era el proveïdor de la metralladora. Els altres tres eren de Barcelona i eren més grans que jo. El que portava la metralladora i un altre van veure un moviment d'homes, set o vuit que s'acostaven. En aquell moment no hi havia forts combats ni un front estable i vam creure que aquests que s'acostaven eren dels nostres. Però va resultar que eren dels altres i ens van agafar. Van comprovar que la petaca de la metralladora estava plena de bales, que no havíem disparat, i això ens va salvan. Tot i això, aquesta situació no va estar exempta d'una certa tensió. Un dels assaltants li va prendre la cartera a un dels soldats capturats. Aquest li va reclamar que li tornés la foto de la seva filla que duia dins la cartera. L'assaltant va reaccionar amenaçant-lo amb el fusell. Finalment no va passar res. Un cop fets presoners van ser portats a la rereguarda i se'ls va prendre declaració.

A partir d'aquí comença la llarga deambulació de Joan Rovira com a presoner de guerra: Primer de tot em van portar a Saragossa. D'allí em van portar en tren cap a Plascencia (Extremadura). Vam estar tres dies i tres nits per arribar-hi. Allí hi vaig estar quatre mesos, a la plaça de toros. Després d'aquí vaig estar dos mesos a Trujillo i, més tard, tres o quatre setmanes a Miranda de Ebro, on hi havia la caixa de reclutes dels presoners. Allí et destinaven als batallons de treballadors. D'aquí em van portar a Belchite, on vaig estar nou mesos començant a construir el poble nou. En total, Joan Rovira va estar un any i mig com a presoner. Passat aquest temps va poder sortir, ja que el Joanet Mendoza, que era el cap de la Falange a Cambrils, i el meu pare van portar en persona l'aval. Anteriorment havien arribat els avals del germà Lluís, però el capità que tenia sota control els presoners estripava els avals que arribaven per correu. Vaig poder sortir el 2 de desembre del 1939 i em van enviar directament a Saragossa a fer la mili amb els 'nacionals'. Allí hi vaig estar dos anys i mig, fins que em van venir els expedients aprovats i em van lIicenciar el juliol del 1942. Em vaig estalviar un any i mig més de mili ja que el meu pare tenia més de 60 anys.