El llarg cap de setmana del 6 al 8 de desembre va acollir els actes centrals de la Festa Major. Teatre, concerts, el Mercat de Nadal i diversos esports van configurar com cada any un programa d’actes sense cap novetat i que a poc a poc es va quedant sense protagonistes d’altres anys com el ball de bastons o la diada castellera. El teatre va estar representat per la posada en escena de l’obra Masclistes de la Companyia Guix i Murga, que va convocar al Palau Municipal d’Esports a l’entorn de tres-centes persones per gaudir en directe dels pitjors tòpics masclistes. Va ser un espectacle entretingut i divertit no absent de la crítica més sarcàstica al masclisme.

	ESTAND DE PROIDE Al llarg d’aquest cap de setmana, al Mercat de Nadal també i va ser present l’estand de PROIDE, entitat que va fer diverses xocolatades per recollir finançament per a les activitats que porta a terme.

El dia de la Festa Major no va aportat tampoc cap novetat. Després de la solemnitat de la missa major, va tenir lloc la processó de la Immaculada i a continuació, al pati de l’Església, va tenir lloc la Ballada de Gegants amb la colla gegantera Tota l’Endenga i el grup de gegants de l’Aleixar, que, convidats per la colla cambrilenca, també va participar de la festa. Capítol a part va ser la cada vegada més nombrosa colla de nans de Tota l’Endenga, que van demostrar que poden competir amb els seus germans grans, els gegants, a l’hora de fer passar una bona estona als nens. Sense cap altra actuació, l’atenció dels assistents a la festa es va dirigir al Mercat de Nadal de la plaça d’Espanya i a la ballada de sardanes que s’hi va fer. Cal dir que el grup sardanista cada vegada més diversifica els balls. A més de sardanes també van oferir una mostra del que en podríem dir balls en grup contemporanis que va sorprendre els assistents. A la tarda, al Palau Municipal d’Esports hi van haver titelles amb el grup Llum Negra i la companyia del Cau de l’Unicorn va presentar l’espectacle Via Làctia.

§ S’incorpora el bust del pare Gené a la sala de sessions de l’Ajuntament§

Un dels actes inclosos a la celebració de la Festa Major de la Puríssima d’enguany va ser la incorporació del bust del pare Salvador Gené i Torrents a la sala de sessions de l’Ajuntament. Aquest cambrilenc havia estat designat fill il·lustre de la vila per decissió del ple del 14 de desembre de 1958. Tal i com s’explicava a les “Estampes Cambrilenques” corresponents a l’edició de la Revista Cambrils del mes passat, el pare Gené va pertànyer a la Congregació de Fills de la Sagrada Família i va assumir la direcció de les Misiones de Santa Cruz de la diòcesi de Santa Fe a l’estat de Nou Mèxic durant prop de 25 anys. Salvador Gené va néixer a Cambrils l’any 1870 i va morir a Nova York l’any 1956.

L'escultora Mercè Bessó amb els familiars del pare Gené al costat del bust

Tercer bust a la sala de sessions

Des del passat 30 de novembre el bust del pare Gené ocupa un lloc destacat a la sala de sessions, juntament amb el dels altres dos fills il·lustres de Cambrils, el cardenal Vidal i Barraquer i el metge cirurgià Antoni de Gimbernat. El bust que ara s’ha col·locat a la sala de sessions és obra de l’escultora Mercè Bessó Carreras. L’acte de presentació d’aquest bust es va emmarcar dins els actes de l’entrega dels premis de pintura i fotografia “Vila de Cambrils” i va comptar amb la presència de diferents familiars del pare Gené.

§ L’Homenatge al Setge recorda la campanya pel retorn dels papers de Salamanca§

L’historiador i advocat Josep Cruañes en el moment de la seva intervenció en l’Homentage al Setge d’enguany

El diumenge 15 de desembre, va tindre lloc l’acte d’homenatge de les víctimes del setge de 1640 i va comptar amb el parlament de l’historiador Josep Cruañes. Abans, però, l’alcalde, Joan Serra, va recordar l’exemple d’identitat nacional que avui en dia encara suposa aquell trist episodi. Com a membre de la Comissió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca, Josep Cruañes va esmentar que aquesta campanya és una mostra que els catalans no volen oblidar fets com la brutal acció de les tropes de Felip IV al municipi de Cambrils. Per Cruañes, l’èxit que està experimentant la seva campanya demostra la voluntat dels catalans de recordar el nostre passat i denunciar una injustícia com la que per ell suposa la pervivència de l’arxiu de Salamanca, fruit d’una acció antidemocràtica, dissenyada a actuar en contra de la identitat de Catalunya.