Tema del mes

Joan Recasens, regidor d’Urbanisme “Aquests PMU s’han planificat per a l’interès general de tota la ciutat”

Per Lluís Rovira i Barenys

Joan Recasens en el ple del dia 16 de desembre en què es va votar l’aprovació inicial del POUM

El passat 18 de gener, Revista Cambrils va entrevistar el regidor d’Urbanisme, Joan Recasens, per tal de conèixer de primera mà la postura de l’equip de govern sobre la polèmica que s’havia desfermat al voltant dels PMU del Regueral i l’Horta de Santa Maria, i d’altra banda, recollir la valoració que en feien els tres grups polítics a l’oposició. Just l’endemà d’aquestes declaracions, l’equip de govern feia marxa enrera i convocava la premsa per al dijous dia 20 per tal de fer públic el manifest que ho anunciava. De l’entrevista així com les declaracions dels regidors de l’oposició, en fem un extracte pel seu alt valor informatiu.

Del Cap de Sant Pere al Regueral

El regidor d’Urbanisme argumentava que el Regueral i l’Horta de Santa Maria eren dos barris dels anys 60-70 “que sempre han estat d’esquena a la ciutat. A Cambrils la gent passeja des de davant de la seu del Patronat de Turisme fins a la plaça dels Carrabiners i ja no es va més enllà. Aquests barris són zones de trànsit. Són barris antics que tenen una problemàtica de carrers estrets, aparcament, mobilitat, baixos comercials molestos, infraccions urbanístiques... i d’altra banda, en el cas del Regueral, està situat davant la millor platja de Cambrils. Això és un actiu que no podem perdre”. En l’avanç del pla s’havia considerat una reconversió de la zona del Cap de Sant Pere que després es va desestimar al fer l’aprovació inicial. Sobre aquest aspecte el regidor argumenta que en l’avanç “vam proposar una zona hotelera al Cap de Sant Pere, però se’ns va dir que estava tocant a Salou i que on havia d’estar era a tocar del port de Cambrils, que és on s’havia de potenciar. Aquesta idea la vam recollir i la vam incorporar dins els PMU. Considerem que aquests PMU s’han planificat per l’interès general de tota la ciutat”.

Pla general pioner

Joan Recasens considera que el pla general que s’ha aprovat en la fase inicial incorpora aspectes inèdits dins aquest tipus de processos, “amb aquest pla general som pioners en moltes coses. Som pioners per haver aplicat dins del pla general un document amb força com és el Pla d’Acció de l’Agenda 21. Per altra banda, també és dels primers plans generals on hi ha un procés de participació ciutadana. Al mateix temps també som pioners a fer un pla de millora d’un barri residencial turístic, que a cap lloc de Catalunya s’han ficat a fer-ho. I també som pioners per impulsar això pel tipus de compensació concertada”. Precisament aquesta modalitat de planificació és la que ha aixecat més polseguera. Sobre aquest aspecte, el regidor argumenta que “és una figura que ja hi era a la Llei d’urbanisme del 2002. Per iniciativa privada, amb un 25% de la possessió del sòl, es pot tirar endavant i fer un pla especial. Cal dir que en aquests casos l’Ajuntament hi està molt a sobre”.

Urbanisme a la carta

La delimitació del PMU Regueral Oest, amb una línia totalment discontínua, ha aixecat tota mena de suspicàcies. Sobre aquesta qüestió, Recasens diu que la proposta ha vingut de l’equip redactor del pla general i no vol sentir a parlar d’urbanisme a la carta, “aquests PMU no s’han dissenyat per a cap empresa ni per a ningú. Entenc que la gent que ve aquí a passar l’estiu uns mesos no els importi el que puguem patir la gent que ens passem tot l’any aquí o el que ens hi juguem en el fet que aquesta zona es rehabiliti o no. L’interès del pla general és que tota la ciutat en tregui profit”.

§ Les declaracions de l’oposició §

XAVIER MARTÍ (PLIC)
“La PLIC vam estar convidats a la reunió de veïns del dia 16 per escoltar les seves inquietuds. La PLIC estem d’acord que es millorin els carrers i les infraestrucures, però sense afectar els ciutadans, siguin residents o no residents a Cambrils. Al Regueral i l’Horta és on es van concentrar els primers turistes, molts d’ells de segona residència, però són aquests els que fan bullir l’olla durant els cap de setmana de tot l’any. El turisme de qualitat s’aconsegueix donant qualitat, no hipotecant la propietat dels veïns. Que hi hagi més instal·lacions i serveis és una adequació que ha de fer l’Ajuntament. En aquest pla, que, segon es diu, està marcat per la participació ciutadana trobem que hi ha una falta d’informació importantíssima. La PLIC hem muntat una taula de treball per estudiar el pla general i les conclusions que en traguem orientaran el sentit de la nostra votació en l’aprovació definitiva.”

ANTON CALLAU (PP)
“El primer principi de l’urbanisme és que si els propietaris no hi estan d’acord, no es fa. I si no hi estan d’acord, com vam veure en la reunió del dia 16, el que és lògic és que això es tiri enrere. Moltes vegades les persones no entenem per què es posa el límit aquí o allà, per què la línia talla per una banda o per una altra. Això és perquè sempre es fa en base a la viabilitat econòmica del projecte. El que crec, i és pel que estic fent esforços, és perquè retirin això, que s’adonin que amb una quantitat de propietaris tan gran els PMU són irrealitzables. Rectificar és de savis. Un altre error és que no tenen quantificat amb excatitud les persones afectades i això s’ha de saber abans de fer un pla general. La degradació que es vol fer veure en aquest sector nosaltres no la veiem pas tant, és una excusa que presenta l’equip de govern.”

JOAN ESTRADA (CiU)
“Nosaltres no descartem iniciatives per millorar aquest barri, però el que es vol fer al Regueral i l’Horta és tan bèstia que és irrealitzable, és urbanisme teòric perquè és impossible portar-ho a la pràctica. Si proposen una zona hotelera eliminant un bloc on hi ha veïns, em sembla que se’ls ha de preguntar a aquests veïns què en pensen. Si es marca el Regueral amb aquest PMU, l’Ajuntament hi posa una hipoteca, condemna encara més el barri a la degradació. Per tant, és una mesura que pot portar un efecte pervers, contrari al buscat. Penso que és gravíssim que en una revisió del pla general que implica un llarg termini no es busqui, per part del grup que ens governa, un consens. El que ells entenen per consens és la coartada de la participació ciutadana. Si en la balança hi ha més pros que contres, no podrem donar mai un suport a aquesta revisió del pla general.”

Comenta aquest article