Aquarel·l a d'Anthony Gross que reprodueix una escena de Cambrils

A rel dels dos reportatges publicats en pàgines especials a les edicions de Revista Cambrils dels mesos de novembre i desembre, fruit d'una investigació a internet del nostre redactor Jordi Moreno, que va descobrir l'extensa obra que feia referència a Cambrils del pintor i gravador britànic Anthony Gross, l'organisme autònom del Museu d'Història va presentar al ple una proposta per comprar una part de les obres d'Anthony Gross, que en aquests moments estan exposades a la Redfen Gallery, una prestigiosa galeria d'art londinenca. L'import destinat a comprar aquestes obres és de 39.000 euros, tot i que és una xifra provisional que estarà subjecta a l'estudi i la taxació de les obres. El lot inclouria diverses pintures i dibuixos amb temàtica cambrilenca.

El regidor Robert Benaiges va dir que podria ser una oportunitat per a Cambrils l'adquisició d'aquestes obres, però va mostrar una certa reticència a l'hora d'aprovar aquesta compra, qüestionant l'import i l'interès que poden tenir les obres d'Anthony Gross. El regidor va demanar també com s'havia arribat a taxar l'import del lot d'obres a comprar. Jordi Savall va dir també que trobava a faltar un reglament i unes bases que regulessin la compra d'obra pictòrica. Salvador Matas es va expressar en el mateix sentit. El regidor de Cultura, Lluís Colom, va defensar la proposta del Museu d'Història, en tenir l'oportunitat de comprar les obres d'Anthony Gross. Lluís Colom va explicar que el Museu d'Història havia fet una feina extensa per saber tots els tràmits necessaris perquè aquestes obres arribessin finalment a Cambrils. Va intervenir també el regidor Joan Mas per demanar que la proposta es deixés sobre la taula per estudiar si Cambrils ha de tenir la infraestructura necessària per poder tenir aquest tipus d'obra. El regidor Lluís Colom va respondre que Cambrils disposa d'un museu legalitzat per la Generalitat amb totes les condicions necessàries per acollir aquest tipus d'obres.

L'oposició acusa l'equip de govern de mala gestió econòmica

Obres a la façana del port. La regulació de l'ocupació de la via pública es va debatre al ple

En el punt de l'ordre del dia que feia referència a la liquidació del pressupostos municipals de l'any passat, Robert Benaiges va intervenir per acusar l'equip de govern de mala gestió econòmica. El regidor es va basar en els informes dels tècnics per fer aquesta afirmació, explicant que des de les previsions inicials, amb un pressupost de 5,7 mil milions de pessetes, després de nou suplements de crèdit s'havia arribat als 7,7 mil milions de pessetes, un 50 per cent més. També va lamentar que encara no s'hagi presentat el pressupost d'enguany. Al mateix temps va lamentar que segons els números l'any passat va pujar greument la despesa i van baixar els ingressos. Per Robert Benaiges la immensa majoria dels ingressos es van destinar a despesa corrent.

§ El ple debat una moció de l'oposició demanant l'elaboració urgent de l'ordenança d'ocupació de la via pública a la zona del port §

De nou l'oposició es va mostrar unànime en presentar una moció demanant de forma urgent l'elaboració d'una ordenança d'ocupació de la via pública a la zona de port. Robert Benaiges va dir que era necessari el màxim consens entre Ports de la Generalitat i l'Ajuntament per acabar amb l'ocupació salvatge i la mala imatge de la primera línia. La moció insistia en la urgència, ja que si les obres estan previstes que es facin en cinc mesos, teòricament a l'estiu ja estaran acabades. El regidor Francesc Garriga va explicar que Cambrils ja tenia una ordenança d'ocupació i que al llarg de diverses reunions amb els afectats s'havia formalitzat una comissió de seguiment per perfilar el mobiliari que hi haurà al port i l'ocupació de les zones. Francesc Garriga va apuntar que en una d'aquestes reunions es va fer palesa la intenció de la Generalitat d'ocupar intensivament la zona. Mesura a la qual es va oposar l'Ajuntament, ja que quedava clar que Ports de la Generalitat volia rendibilitzar la zona. Francesc Garriga va explicar totes les reunions que s'havien fet amb les diferents parts i els acords a què s'havia arribat, per la qual cosa va dir que l'equip de govern rebutjaria la moció de l'oposició. En un altre apartat va apuntar que l'Ajuntament miraria de fer prevaler la seva ordenança, però havia de quedar clar que la competència sobre la façana marítima era de Ports de la Generalitat, amb qui s'estaven negociant els criteris d'ocupació.

§ La connexió del desviament de l'N-340 amb l'eix de la riera enfronta govern i oposició sobre el futur ús dels vials§

De nou l'oposició es va mostrar crítica amb el projecte de l'equip de govern de demanar una connexió del desviament de l'N-340, amb els vials de la riera d'Alforja. Robert Benaiges va dir que demanar la connexió a l'eix de la riera per ell era un greu error, ja que això significaria convertir la riera amb la diagonal del municipi, amb la problemàtica de trànsit que es podria generar. El regidor va dir que volia que el nucli urbà de Cambrils fos un nucli de qualitat de vida, on la gent pogués passejar sense contaminacions acústiques ni atmosfèriques, que la riera sigui un vial de connexió tan ecològic com sigui possible. La moció presentada sobre el tema demanava que es fes un estudi que abordi tots els temes de trànsit que puguin sorgir a Cambrils. Salvador Matas es va mostrar d'acord amb aquests criteris i va reiterar que no hi havia cap mena de planificació. Francesc Garriga va sortir al pas de totes aquestes afirmacions explicant que estava d'acord amb tenir un nucli urbà per a vianants al màxim, però va dir que s'hi havia de poder arribar. I que aquesta nova connexió no era altra cosa que facilitar un nou accés, que facilitaria l'entrada a Cambrils. Va reiterar que si ja hi havia previstos dos accessos, la rotonda de Misericòrdia i la rotonda de la carretera de Montbrió, que n'hi hagués un tercer possibilitaria més fluïdesa en el trànsit.

§ L'endeutament municipal a fi d'any era de 3.217 milions de pessetes §

Un fet greu del qual va informar Robert Benaiges va ser que l'endeutament absolut de l'Ajuntament en data 31 de desembre de 2001 era de 3.217 milions de pessetes, segons l'informe de l'interventor, això situava el deute en un 76% del permès per a l'actual legislació. En paraules textuals, Robert Benaiges va dir que “anem enrere com els crancs, la gestió que es realitza és nefasta i els propis números ho demostren”. El regidor Salvador Matas va fer la seva crítica en el mateix sentit dient que l'any passat s'havien continuat degradant les finances municipals, que cada dia estaven pitjor. Va explicar que no es podia confiar sempre amb incrementar els ingressos, i com a exemple va posar l'impost d'obres i construccions, que l'any 2000 havia representat 292, i l'any 2001 se'n havien recaptat 110 milions menys, o sigui 182 milions. Pel regidor això demostrava que els ingressos anaven a la baixa. A més l'augment de despeses no s'havia transformat en millores en projectes per als ciutadans.

La resposta va venir del regidor d'Hisenda, Jordi Besora, que va explicar en primer lloc que la recaptació d'impostos havia augmentat 100 milions per damunt del pressupost, i que tots els percentatges de recaptació estaven augmentant. Sobre el tema de l'endeutament va dir Jordi Besora que des del començament de la legislatura l'equip de govern havia apostat per una inversió pública molt important, i que en els propers mesos aquesta obra pública es veurà al carrer. Quant a la baixada de l'impost de construccions, el regidor va replicar que era cert que havia baixat, però n'hi havia d'altres que havien augmentat, com les escombraries o les plusvàlues. Sobre les recomanacions de l'interventor, Jordi Besora, va argumentar que era un document tècnic, i va explicar que el criteri de l'Ajuntament és que els comptes municipals siguin tant reals com sigui possible. En la seva intervenció final en aquest tema Jordi Besora va negar la visió catastrofista de l'oposició, va dir que entenia que Cambrils era un municipi que estava creixent, i que els ciutadans demanaven servei i qualitat de servei, i aquest era l'objectiu de l'Ajuntament.