La imatge de la Mare de Déu a la seva entrada a l’església parroquial de Santa Maria

Aquest any, la Festa Major de la Puríssima, a més dels actes tradicionals, va comptar amb un seguici popular en què van participar diverses entitats locals. Aquest seguici s’havia de fer el dia de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, però es va decidir suspendre’l arran de l’avinguda d’aigua al barranc del Regueral en què tres persones van perdre la vida.

Esmorzar i seguici

A les nou del matí del dia de la Puríssima, es va servir, a la plaça del Setge, un esmorzar per a les colles participants al seguici. Tot seguit es van fer les fotografies de cadascuna de les entitats i al voltant de dos quarts d’onze va començar el seguici. Aquest estava format per diversos membres del consistori municipal, les pubilles i l’hereu infantil, la pubilla de Catalunya, la colla gegantera Tota l’Endenga, el Ball de Bastons de Cambrils, el Ball de Diables “Els Cagarrieres” i l’Associació d’Amics de la Sardana de Cambrils. El recorregut va començar a la plaça del Setge i va continuar pels carrers Major, Forn, Rovira, l’avinguda de la Independència, el carrer de la Verge del Camí, la plaça de Marianao i el carrer de les Creus fins a finalitzar a la plaça de l’Església. En diverses parts del recorregut els bastoners de Cambrils s’aturaven per oferir a la gent alguns dels seus balls. Cal destacar, però, que l’afluència de gent en aquest seguici va ser bastant escassa.
Tot seguit es va fer la missa major a l’església parroquial de Santa Maria i un cop finalitzada va començar la tradicional processó de la Immaculada, en què, a més de la imatge de la Mare de Déu, també hi participaven la colla gegantera i el ball de bastons.

A l'esquerra, el Ball de Diables “Els Cagarrieres” durant el seguici, al carrer de les Creus. A la dreta, el Ball de Bastons de Cambrils van picar bastons a la sortida de missa.

Sortint de missa

Al sortir de missa, els bastoners de Cambrils van fer uns quants balls, en un dels quals hi van participar la pubilla de Cambrils i la segona damisel·la d’honor, i seguidament els nans i gegants també van fer un ball. A dos quarts d’una del migdia es va fer, a la plaça d’Espanya, una ballada de sardanes a càrrec dels Amics de la Sardana de Cambrils. Cal dir també que de deu a dotze hi havia la possibilitat d’enlairar-se en glòbus aerostàtic al Parc del Pinaret, aquesta activitat també estava prevista fer-la al setembre però per les mateixes causes que el seguici va quedar suspesa. A la tarda, al Palau Municipal d’Esports, la companyia La Pera Llimonera va presentar un espectacle per als més petits amb el títol “Llorenç de l’Àvia i la catifa voladora”.

§ ANÀLISI: Reinventar la festa §

Marcel Blázquez

M’agradaria no semblar exagerat i entenc que aquesta és una anàlisi que no tothom compartirà. Però estic convençut que la passada Festa Major de la Immaculada no ha estat una edició que es converteixi en un referent festiu per als cambrilencs. És més, crec que hauríem de reconèixer que tenim un problema amb la celebració i la participació en les festes populars del nostre municipi, i aquest problema pot derivar en una situació de continuisme i de resignació fins a límits mínims, que és una possibilitat, o es pot prendre una postura més valenta, sense complexos ni prejudicis i intentar fer revifar els actes festius cambrilencs i la identificació dels ciutadans amb aquests.

Precisament aquest any podíem recordar els 8 de desembre de l’any 1904 i de l’any 1954, anys en què les cròniques ens diuen que a Cambrils es van viure unes festes majors amb molta participació i trascendència, arrel de la commemoració del cinquantenari i el centenari, respectivament, de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció, que dóna nom a aquesta festivitat, unes festes de les més importants, segurament, de totes les que s’han realitzat durant el segle XX i XXI. Però la recent celebrada Festa Major de la Immaculada ens ha deixat una estampa segurament molt diferent de la que van viure els nostres avantpassats.

D’altra banda, el context social que vivim l’any 2004 és molt diferent al de fa 50, 25 o fins i tot 5 anys. Primer per les característiques pròpies de la població de Cambrils, després perquè estem en una societat sense la càrrega de religiositat de les edicions abans recordades de la festa i finalment perquè disposem d’unes ofertes culturals que ens arriben de tot arreu i que cada vegada són més i més globals. A tot això, hem d’afegir, a més, el fet que cada cop ens costa menys desplaçar-nos allà on sigui i quan sigui.

Avui han canviat els hàbits socials i els gustos, però sembla que no sabem desencallar la pobra oferta al voltant dels actes intrínsecs de la Festa Major de la Immaculada, i m’atraveixo a dir que els problemes es repeteixen en altres festes del calendari festiu, com la Mare de Déu del Camí, encara que no amb els nivells de l’anterior, perquè hi ha una sèrie d’activitats que s’han programat amb creativitat i sobretot amb un gran convenciment que ha fet superar els problemes de pressupost o infraestructura.

Avui Cambrils és un poble al qual li costa molt identificar-se amb les festes populars pròpies del municipi i és un problema de fàcil diagnòstic però de difícil solució. En primer lloc crec que cal reconèixer el problema, si no ho fem mai no hi trobarem una solució. Caldrà també canviar la tendència en la programació i la difusió, i ser més creatius, ambiciosos i oberts a la crítica i a les propostes, i caldrà sobretot dotar aquestes festes d’un pressupost i unes necessitats que siguin dignes. Tot això deixant de banda la misèria de les infraestructures culturals, que donarien per a una altra anàlisi. Enguany podíem comprar un domàs i penjar-lo al balcó durant els dies de festa, però se n’han vist ben pocs. I és que vendre domassos per la festa major és una bona iniciativa, però si no hi ha identitat amb la festa és com posar el carro davant els bous.