La Diagnosi de l’Agenda 21 desaconsella fer
el complex residencial al Parc Samà

Després de dos anys de diagnosi de l’empresa ERF - Gestió i Comunicació Ambiental, ha finalitzat el seu estudi socioambiental del municipi de Cambrils per tal de confeccionar l’Agenda 21. El procés iniciat l’octubre de 2001, quan es va signar l’adhesió a la Carta d’Alboorg, arriba ara el moment en el qual els representants municipals juntament amb la ciutadania haurien de debatre sobre les conclusions i recomanacions que es fan en aquesta diagnosi. La presentació d’aquest estudi es va fer el passat 19 d’octubre, al Centre Cultural, en presència de l’alcalde, Robert Benaiges, el regidor de Medi Ambient Salvador Matas, i Ramon Folch, director de l’entitat encarregada de fer el treball. Robert Benaiges va destacar la importància que en aquest moment té per a Cambrils l’elaboració de l’Agenda 21, “que ens ha d’orientar en la revisió del Pla General”. Per Benaiges és clau basar-se en aquesta diagnosi per tal de debatre quina solució donem a l’actual creixement “d’uns 1.500-1.600 habitants anuals, per tal de saber compaginar aquest creixement amb els serveis necessaris” que aquest creixement comporta. Per la seva banda, Salvador Matas va recordar que l’elaboració de l’Agenda 21 “és un dels eixos del pacte tripartit” i que ara s’inicia el procés de debat sobre les conclusions i recomanacions de l’estudi. Matas va recordar que aquesta fase comença el dia 3 de febrer amb la primera reunió del Consell del Medi Ambient.

Creixement desequilibrat

El gruix de la presentació, però, va anar a càrrec de Ramon Folch, que realment va fer unes afirmacions prou significatives. Primer va destacar que la solidesa del procés ha sabut viure els canvis de govern municipal que s’han donat en els darrers dos anys en què s’ha realitzat la diagnosi. Folch va lamentar que entre la ciutadania encara no hi ha suficient coneixement de què és l’Agenda 21, quan precisament “és una decisió política de gran magnitud: definir quines són les prioritats socioambientals del municipi”. Ramon Folch va presentar el CD en què apareix tot l’extens estudi i que qualsevol ciutadà pot aconseguir gratuïtament a l’Ajuntament o a la Biblioteca Municipal. La part més interessant per part del públic, però, va venir quan va començar a extreure conclusions sobre quines haurien de ser les recomanacions de creixement del municipi. Així, es va mostrar en desacord a ocupar zones fora dels espais urbanitzats per sota de l’A-7, en una clara referència al projecte del Parc Samà. Ramon Folch va exposar que el creixement demogràfic del municipi ve donat per “l’estacionalitat turística i l’increment d’empadronaments”. Per ell, Cambrils suposa “un cas atípic a Catalunya, on s’ha passat d’una economia agrària i tradicional a una de serveis sense transició industrial”. Precisament va lamentar la mínima incidència del sector secundari al municipi i el que per ell és una “excessiva dependència dels serveis, un factor menys controlable per l’administració municipal que no pas amb una situació industrial”. Per Folch aquest desequilibri suposa que Cambrils esdevingui “un petit gegant amb peus de fang” a causa que l’economia del municipi depèn quasi exclusivament dels serveis i la construcció, “sectors condicionats a moltes vel·leïtats”. Per tal d’intentar superar totes aquestes mancances, va fer una crida a un procés de reflexió i de debat de la ciutadania. Finalment Ramon Folch va acabar la seva exposició afirmant que Cambrils “té un prodigiós instrumental, cal que no sigui un manasses qui faci disbarats, sinó que es facin prodigis”.

La representant de l’empresa encarregada d’engegar el procés participatiu va mostrar la voluntat que tothom s’impliqui en aquesta fase “des dels nens, fins a tota la població”. Per facilitar això, s’han creat eines com un fòrum ambiental virtual.

A instàncies de preguntes del públic assistent, Ramon Folch va afirmar que les economies poc diversificades “tenen difícil solució en un moment de crisi” i feia un avís que “el monocultiu de la construcció no és inesgotable”, a més de ser “mediambientalment nefast”. Va assegurar que “el turisme i la construcció, s’han d’adonar que només són el demarrer i no el motor” de l’economia local. Va lamentar que molts ajuntaments actuïn com a “aliats de la construcció” per tal de suplir amb l’impost de l’IBI les “mancances que té el finançament municipal”. L’afirmació més contundent va venir quan Folch va assegurar que “qui es pensi que l’economia de Cambrils d’aquí a 15 anys dependrà de la construcció és un somiatruites”

§ ROBERT BENAIGES, ALCALDE “La revisió del Pla General que hem iniciat és possible que anul·li la possibilitat de fer un complex residencial i de golf al Parc Samà”§

La valoració que Ramon Folch va fer sobre el creixement urbanístic de Cambrils, present i futur, va ser força explícita. Segons Folch, en aquests moments la zona urbanitzable de Cambrils encara té com a mínim la meitat de superfície per seguir creixent al sud de l’autopista AP-7 i, per tant, qualsevol altre consideració, referint-se a la possible construcció del complex residencial i de golf al Parc Samà, portaria a un problema molt greu d’insostenibilitat. Cal tenir en compte que en aquests moments s’està iniciant el procés de revisió del Pla General i, per tant, el govern municipal, fent cas a la Diagnosi de l’Agenda 21, té l’eina idònia i els arguments necessaris per tancar el tema de manera definitiva.

Proposta a un altre terreny

Dos dies després d’haver escoltat les consideracions de Ramon Folch, l’alcalde, Robert Benaiges, en va fer una primera valoració pública, “això vol dir que es pot fer un camp de golf i un complex residencial, però en un espai diferent al del Parc Samà i d’una manera diferent a la prevista fins ara. Es pot estudiar la possibilitat de traslladar la proposta a un altre terreny dins el municipi. Ara bé, una urbanització important en aquella zona, al govern no l’hi agrada”. L’alcalde no es va voler pronunciar de forma taxativa argumentant que aquest tema encara no s’havia discutit en el si de l’equip de govern, però el que sí que va dir és que “la revisió del Pla General és possible que anul·li la possibilitat de fer un complex residencial i de golf al Parc Samà. Hi ha moltes més possibilitats”. Benaiges també va dedicar unes paraules a l’empresa promotora del complex del Parc Samà, “quant de temps fa que estem marejant la perdiu amb Med Group? Vam donar temps més que suficient per rectificar i acceptar la possibilitat que s’adeqüessin al Pla General del 1995. En aquests moments ja estem fora d’aquest Pla General del 1995, ja hem iniciat la revisió del Pla General per tal que el 2005 o bé el 2006 hi hagi un nou urbanisme a la ciutat”. Tot això passa quan tot just a principis d’aquest mes de gener Med Group ha entregat a l’Ajuntament tota la documentació relativa al Pla Especial i al Pla Parcial d’aquest complex residencial i de golf al Parc Samà.

Fórmules imaginatives

Pel que fa al creixement urbanístic de la població, Benaiges considera que de cara als propers 10 anys hi ha terreny més que suficient per seguir creixent d’una manera probablement més adequada, “no cal arribar a l’horitzontalitat total, però tampoc hem d’anar a un eixample intensiu. Hem de buscar fórmules imaginatives que ens permetin compaginar els dos sistemes. El que està clar és que no podem canviar la tipologia de la ciutat. On hi ha una urbanització no hi posarem un edifici molt alt o edificis d’eixample intensiu, però sí que podem buscar fórmules que permetin una integració adequada en el nou territori, com per exemple fer edificis d’alçades no superiors a les tres plantes amb zones enjardinades al seu entorn”.