Jaume Badia, Lluís Recasens, Wifredo Espina i Margarida Mauri durant la presentació

El dia 19 de novembre al vespre, en una sala d’actes del Centre Cultural plena de gom a gom, va tenir lloc la presentació del primer llibre de Lluís Recasens, Viatge a les cultures, que ha estat publicat per l’editorial Claret. Per a la presentació d’aquest llibre, Lluís Recasens es va acompanyar del professor Jaume Badia, del periodista Wifredo Espina i de la professora de Filosofia Margarida Mauri, que van parlar àmpliament tant del llibre com de l’autor.

Així, el professor cambrilenc Jaume Badia va fer la presentació de l’acte i dels companys de taula. Wifredo Espina, tota una personalitat en el món de la comunicació –va ser director d’El Correo Catalán i també director general d’Investigació de la Comunicació– va dir de Lluís Recasens, entre d’altres coses, que és “un artista amb tocs de poeta” i en va parlar des de tots els vessants; va parlar de “l’empresari, de l’alcalde i de la persona”, i de la seva “tenacitat” en tot allò que es proposa. La també cambrilenca Margarida Mauri va parlar sobretot “de què va el llibre”, del contingut, de l’estructura i també de l’edició; Mauri va dir que Lluís Recasens “sap copsar l’essència dels llocs” i es preguntava si els seus viatges arreu del món han format la visió de Lluís Recasens o si al contrari aquesta visió ja la tenia i li ha servit per anar pel món.

No només un llibre de viatges

Viatge a les cultures no és només un llibre de viatges; en paraules del mateix autor, dies abans de la presentació, en una entrevista per a Revista Cambrils: “és al mateix temps un llibre de viatges i un assaig”. El primer volum parteix de l’Altiplà dels Llacs, “on diuen els antropòlegs que va néixer l’home”, i fa un recorregut geogràfic seguint l’evolució històrica de les cultures; així, passa per Egipte, el Sinaí, la magna Grècia, Roma i acaba al Bòsfor, a les portes d’Europa. En el segon volum –que sortirà l’any vinent–, seguint aquest mateix recorregut historicocultural, saltarà cap a Europa i d’aquí a Amèrica.

Lluís Recasens ens explica que gran part d’aquests viatges els va poder fer gràcies als viatges que els oferien els fabricants d’electrodomèstics de la cadena a la qual estava adscrit el seu establiment. És així com va poder viatjar per tot el món i observar-lo d’una determinada manera. Perquè no se li escapés res, anotava en quaderns les seves impressions –“a casa tinc un armari ple de llibretes d’apunts”– la majoria de les quals han fet cap en aquest llibre.

Els agraïments

En aquest llibre d’alguna manera hi ha implicat gairebé tota la família. La contraportada, tant la foto com el text, és de la seva filla Mireia, i el quadre que il·lustra la portada és de l’altra filla seva, Montserrat, un quadre “de quatre metres quadrats i que pesa setanta o seixanta quilos, perquè està fet amb pols de marbre pigmentat”. D’altra banda han sigut moltes les persones que d’una manera o altra han col·laborat en aquest projecte i Lluís Recasens no es vol descuidar d’anomenar ningú: Màrius Viadel, “que va veure un dels primer relats que vaig tindre en net i li va agradar molt i em va animar a tirar endavant”; Jordi Mancilla, al qual va recórrer “per mirar tots els temes de filosofia, per veure si estaven ben enfocats o per veure si hi deia algun disbarat”; Wifredo Espina, “que em va donar unes directrius sobre l’art de la comunicació i m’ha ajudat amb l’estructura”; Montserrat Vidiella i Jaume Badia, per les revisions lingüístiques, literàries i d’estil... En definitiva, tots els que l’han ajudat “perquè el resultat sigui de cara i ulls”. Tots ells els anomena a la pàgina de dedicatòries, com a mostra d’agraïment.

§ El cuquet d’escriure§

Reconeix que el cuquet d’escriure l’ha tingut sempre i que li va doldre molt haver de deixar d’escriure a la Revista Cambrils –de la qual va ser cofundador i director en la primera època–. Per això, quan es va jubilar es va asseure a escriure, perquè, en paraules seves, “vaig pensar que en podria fer alguna cosa de tots aquests viatges i de totes aquestes reflexions; que en podria fer alguna cosa útil”. A aquesta forma de mirar el món hi van contribuir les reflexions que li va transmetre un germà de La Salle, el germà Eusebio Félix, del qual en diu, a la pàgina de dedicatòries, que és l’espurna que va provocar l’impuls. “L’objectiu d’aquestes vivències i la utilitat ve assenyalada per les lliçons d’aquest germà, que és un dels homes més intel·ligents que jo he conegut mai. Les seves visions i reflexions científiques i al mateix temps cristianes em van impactar molt i les he dut sempre a dintre; aquesta manera de veure el món podria ser la columna vertebral, podríem dir, que uneix tot el relat”.