Vandellòs i Hospitalet de l'Infant

L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant recuperarà el seu patrimoni històric de la Guerra Civil del Coll de Balaguer

Per Redacció

Reunió del consistori amb els responsables de l'empresa Stoa Propostes Culturals i Turístiques SL

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha encarregat a l’empresa Stoa Propostes Culturals i Turístiques SL la redacció d’un Pla director d’interpretació, senyalització i gestió de les fortificacions de la Guerra Civil del Coll de Balaguer. Amb aquest encàrrec el consistori ha fet un pas endavant més per posar en marxa la recuperació i museïtzació d’aquest patrimoni històric, que ha estudiat en detall el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC).

Aquest equip de treball multidisciplinar ha lliurat recentment a l’Ajuntament el Pla especial de protecció de les restes de la posició defensiva republicana al Coll de Balaguer, que servirà de base per l’elaboració del Pla director. Es tracta d’un document que consta de 13 volums: el primer inclou una introducció general; el segon, una introducció històrica, on s’explica la importància del Coll de Balaguer en tot el seu conjunt durant el conflicte de la guerra civil i els precedents i les causes de la fortificació, tant a l’Hospitalet de l’Infant com a la costa catalana; i els 11 volums restants, un catàleg i inventari de tots aquells elements que van ser construïts en aquest sector per la defensa del territori (trinxeres, búnquers, nius de metralladores, bateries de costa, polvorins, refugis, etc.) i de les peces i elements preexistents (masos, xarxes viàries, etc.) que configuraven el camp de batalla que van ser aprofitats o gestionats pel bàndol republicà.

Uns 350-400 elements de la Guerra Civil

"Un total de 350-400 d’elements de la Guerra Civil, analitzats cadascun d’ells per separat i en profunditat (amb documentació fotogràfica, informació cadastral de la zona on es troba, plànol d’accés, planimetria, etc)", segons han explicat els membres del GRIEGC: Adrián Cabezas, doctor en Història; Míriam del Castillo, arquitecte; Jordi Solé, veí de l’Hospitalet de l’Infant i advocat especialitzat en Dret Ambiental; Joel Ametlla, estudiant d’Arquitectura; i Núria Bentoldrà, estudiant de Comunicació Audiovisual). Aquest grup d’investigació ha comptat amb l’ajuda de l’expert en història local Alfons Tejero en la localització, inventariat i desenvolupament de tota la documentació; i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.

Sobre la base d’aquest estudi, s’està redactant en aquests moments el Pla director, amb l’objectiu de posar en valor, desenvolupar i gestionar els vestigis i indrets de memòria que testimonien la guerra civil espanyola, de manera que s’hi puguin promoure activitats de caràcter cultural, educatiu i turístic.
La previsió és que aquesta proposta que abordarà l’ús públic, l’estratègia d’interpretació i la gestió i viabilitat d’aquest conjunt patrimonial de la memòria històrica del municipi estigui enllestida a la tardor. Mentrestant, perquè els ciutadans i visitants del municipi puguin visitar-ne ja una part de les fortificacions, l’Ajuntament està treballant en la definició d’uns itineraris guiats per aquest estiu.

Comenta aquest article