A Espanya hi ha més de 1.200 quilòmetres d’infraestructures ferroviàries en desús que han estat convertides en itineraris cicloturistes i senderistes. Una d’aquestes vies verdes –part d’aquest tram si més no– és la que discorre entre Benifallet i Bot pel mateix traçat que anys enrere seguia el ferrocarril i que ha estat transformada en una ruta de somni per als amants de la natura. Per això el passat 26 de setembre els bikers de la Penya Cicloturista de Cambrils van organitzar una sortida als túnels de la Terra Alta. En total, 40 ciclistes, la majoria de Cambrils, tot i que també s’hi van apuntar de Reus, Vila-seca i l’Hospitalet.

L’expedició va arrencar de la nostra vila en cotxes a les 7 del matí; la intenció era ser a les 8 a Xerta. Una vegada allà, l’objectiu era assolir l’estació de Benifallet per túnels –la qual cosa obligava a anar equipats amb llanternes instal·lades a la bicicleta; no cal dir que molts trams són realment foscos– i paratges boscosos. Encara que la ruta està perfectament senyalitzada i s’ha millorat l’estat del ferm, la bellesa del lloc i l’emoció de fer una sortida diferent van fer que els excursionistes visquessin una jornada difícil d’oblidar. La següent estació va ser la de Pinell de Brai, pels accessos que van fer reviure idèntiques emocions a les d’abans.  Posteriorment vam arribar al Prat del Comte i Bot, població aquesta on vam esmorzar. Després, un cop reposades les forces, la tornada es va fer pel mateix trajecte al de l’anada. En total, 65 quilòmetres.

Aquest desig de conèixer nous i plàcids indrets ja el va palesar la Penya el passat 29 d’agost amb un recorregut pel delta de l’Ebre. En aquella ocasió la marxa es va fer en bicicleta de carretera des de l’Ampolla. El trajecte va ser el següent: Deltebre, l’Aldea, Amposta (per l’antic pont penjant), Sant Carles de la Ràpita, Poble Nou del Delta, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre novament per esmorzar, i fins a l’Ampolla una altra vegada, per carregar les bicicletes al cotxe i tornar a Cambrils. Va ser una altra reeixida excursió, amb 17 participants. Ai, que ens n’oblidàvem: una de les millors experiències d’aquella sortida va ser creuar l’Ebre al transbordador Olmos, el propietari del qual, per cert, va ser un cèlebre ciclista dels anys 50.

§ A Islàndia en bicicleta§

Una de les imatges d’Islàndia que la Dolors i l’Andreu van projectar

La Penya Cicloturista Cambrils organitza una projecció i comentaris del viatge a Islàndia que van fer dos dels nostres ciclistes més aventurers, la Dolors i l’Andreu. La parella va recórrer 1.900 quilòmetres per aquesta illa repleta de volcans, guèisers i solfatares. L’experiència viscuda va ser relatada pels seus protagonistes el dimarts 5 d’octubre, a quarts de 9 del vespre, al Centre Cultural de Cambrils.

§ Consells de seguretat viària§

Sempre a punt!

Porta sempre la bicicleta en bones condicions, sobretot:
– Pneumàtics: amb la pressió adequada i en bon estat, per evitar que rebentin.
– Frens: d’ells depèn que puguis aturar-te a temps; revisa’ls freqüentment.

* Amb la col·laboració de la Federació Catalana de Ciclisme

§ MEDICINA ESPORTIVA El pulsòmetre §

Els pulsòmetres són uns petits ordinadors que mesuren les pulsacions d’un ciclista durant l’exercici. Aquest control del funcionament del nostre cor permet millorar el rendiment esportiu, ja que el pulsòmetre també ens indica la cadència de la pedalada, la potència de sortida i la màxima realitzada, i informa del nombre de kilocalories consumides, entre altres funcions. Tota aquesta informació pot ser abocada en un ordinador si volem comprovar l’evolució de l’entrenament amb el desgast sofert.

Encara que han de ser els metges esportius els que estableixin quina és la freqüència cardíaca òptima per a cada ciclista, existeixen dos sistemes de càlcul aproximat. Un consisteix a restar la nostra edat de 220. La xifra resultant és la freqüència cardíaca convenient. En l’altre, es multiplica 0,41 per la nostra edat i el resultat es resta de 198. Quan no s’està entrenat és millor no ultrapassar el 60 o 70% de la freqüència cardíaca màxima. I quan hi ha bones cames (i cor), el límit se situa entre el 90 i el 95%, sense abusar molta estona d’aquest esforç.