Avui fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Cambrils
 |
| Aspecte de la Plaça, als anys 30. Dos dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la població, la Plaça va acollir una missa per commemorar aquest fet |
Avui, 15 de gener de 2014, fa 75 anys que les tropes franquistes van fer la seva entrada a Cambrils. El 15 de gener de 1939 era un diumenge i al matí d'aquell dia les tropes franquistes, procedents del front de l'Ebre van arribar a la nostra vila. En un parell de dies, totes les viles del Camp de Tarragona van restar definitivament ocupades. Pel que fa a Cambrils, el Llibre d'Actes Municipals recull la narració de l'entrada de les tropes franquistes fetes pel nou alcalde, Joan Pujol Canyelles (no sha doblidar que es tracta del punt de vista de lalcalde i, per tant, subjecte al dubte històric): tuvo lugar a las once horas del mencionado día sin sufrir el menor estrago bélico, ni siquiera un tiro de fusil, gracias a la genial estrategia del Caudillo, haciendo las Fuerzas Nacionales a la localidad por la carretera de Valencia una entrada verdaderamente triunfal, a los gritos de Franco! Franco! Franco! Viva España! Arriba España!! y anunciada al vecindario con un constante y alegre repique de campana, acudiendo en seguida a la Plaza frente a la Casa Consistorial en cuyo balcón fué izada inmediatamente la gloriosa bandera de España, la de la España Católica, Imperial y Eterna que la maldita república dirigida por hijos espúreos de la Patria mandó aviar en un asalto al Poder. (AMCAM. Llibre dActes Municipals 1939-1940. sign. 7.5).
Dos dies després de l'entrada de les tropes franquistes, el dimarts 17 de gener, es va celebrar una missa a la plaça de la Vila, de Cambrils, en honor dels nous ocupants. Segons expliquen les actes municipals, els veïns hi van assistir gustosos amb nombroses imatges i objectes sagrats.
Nou govern municipal
En pocs dies tot es va transformar. La tarda del 18 de gener, un militar franquista va designar una comissió gestora del govern municipal encapçalada per Joan Pujol Canyelles com a nou alcalde de Cambrils. Pujol era un flequer de 42 anys que havia patit presó governativa el febrer de 1937 a Tarragona per la seva suposada afinitat als facciosos, segons terminologia de les autoritats republicanes, juntament amb altres cinc cambrilencs. Aquests formaven part dun grup de trenta ciutadans que havien estat detinguts durant la guerra, acusats de latac amb bomba del local de la CNT de Cambrils. Mai es va provar res i sortosament no va costar la vida de cap dells. Cal recordar que, uns mesos abans, la repressió republicana al municipi havia comportat lassassinat dentre 25 i 27 persones (entre novicis i germans de La Salle segons les fonts). No hauria destranyar, doncs, que les noves autoritats franquistes cerquessin els nous representants municipals entre aquest grup de represaliats per la República. Així, el dia 22 de gener de 1939, lalcalde va convocar tots els nous regidors a la Casa de la Vila a fi defectuar la distribució de les responsabilitats governatives. Aquesta comissió gestora seria renovada en unes quantes ocasions fins a ser substituïda, a finals del 1948, per un ajuntament basat en el model de la democràcia orgànica franquista, tal com preveia la nova legislació.
El canvi de nom de la Plaça
Una de les primeres decisions del nou consistori cambrilenc, després de locupació, va ser donar el nom de plaça dEspanya a la principal plaça de la població en aquell temps. Aquesta denominació va ser habitual en les places més cèntriques de les viles i ciutats catalanes. Per exemple, havia succeït el mateix a Reus, on la plaça del Mercadal esdevingué la plaça dEspanya. Així, el dia 26 de gener de 1939, el destacament militar que hi havia a Cambrils, dacord amb la decisió de lalcalde, va eliminar totes les plaques i els rètols que contenien els noms de carrers i places batejats durant la Segona República. Aleshores, es va optar pel nom de plaça dEspanya, mentre que les altres vies urbanes serien designadas con los nombres que tenían antiguamente, o sea antes de la República.
Unes setmanes més tard, a mitjans de març, lAjuntament va rebatejar les vies urbanes més importants del poble amb noms propis del nou règim, com Generalísimo Franco pel carrer de lHospital, entre daltres. Lacord dintroduir noms de la simbologia pròpia del règim també va ser aplicat als carrers del barri marítim al llarg daquell any. No cal dir que, a més, la nomenclatura viària va ser oficialitzada exclusivament en llengua castellana.