Sempre ens dolen les notícies que hi ha hagut desapareguts o morts en fets desgraciats que es produeixen al llarg de la nostra vida, però és quan hi fiquem nom i cognoms, i sobretot quan recordem les cares i expressions d’aquestes persones, desapareguts primer, morts després, que augmenta el nostre pesar i tristesa.

El doctor Enric Salvadó Fuentes, i també la seva esposa, que vaig conèixer per raons professionals, era una persona d’un tarannà tranquil i pausat, que meditava molt les coses abans de dir-les i fer-les, en conjunt, amable i afable de tracte, que compaginava molt bé amb l’alegria i vivacitat de la seva esposa.
Els dos havien comprat una casa a Cambrils, ja que els agradava la zona, que ja coneixien d’antuvi. A pesar que vivien a Arans (Ordino) i que el doctor Salvadó tenia la consulta davant de l’hospital d’Andorra, aprofitaven tant les vacances com qualsevol altra ocasió per baixar i per estar entre nosaltres. Eren convilatans nostres d’elecció, ja que havien triat voluntàriament aquesta zona per passar el seu temps d’esbarjo, com fan molts andorrans.

Hem perdut uns convilatans, un bon traumatòleg, però el que és més important: unes bones persones. Tot això sense cap sentit ni altra explicació que el destí. Des d’aquestes pàgines, el nostre més sentit condol a la família i amics de les tres víctimes.