Màrius Bru i Borràs ens parla en el seu llibre Fulls d'història de la Vila de Tivissa, basat en un estudi de Pérez Constantí publicat al "Boletín de la Real Academia Gallega" de la Corunya el desembre de 1916, de la mort de Rodrigo Osorio de Moscoso, quart comte d'Altamira, i del seu enterrament a l'església parroquial de la vila de Tivissa.

Rodrigo Osorio de Moscoso va ser fill d'Ana de Toledo i de Lope Osorio de Moscoso, tercer comte d'Altamira, una família gallega molt noble. Lope va ser capità general de l'armada gallega i dels exèrcits d'Itàlia. Des de molt jove formà part de la cort de l'emperador Carles V, a qui acompanyava en tots els seus viatges. Amb la cort va passar a Itàlia el 1529, i el febrer de 1530 assistí a la coronació de l'emperador a Bolonya. Rodrigo, com és natural, va prestar el seu servei en els exèrcits espanyols a Itàlia al costat del seu pare, on es distingí com a militar coratjós.

De tornada, el comte desembarcà a Barcelona i, com que volia arribar aviat a la cort, anà cap a València acompanyat del comte de Puno de Rostro, del cavaller Felipe de Meneses, d'un ardiaca sevillà, de Lope de Figueroa, tresorer del comte, del capità Mantilla de Sevilla, de Christoval de León, hostaler barceloní, d'un cavaller portuguès i d'altres viatgers dels quals no ens han arribat els noms.

La caravana va arribar a Cambrils el 12 de maig de 1572 i l'hostaler de Barcelona, que devia fer sovint un itinerari semblant, va trobar uns sacerdots cambrilencs que el coneixien. Aquests el van avisar que en el coll de Balaguer hi havia tres naus de pirates barbarescs i que, per tant, calia per la seva seguretat que continuessin el viatge per l'interior.

L'hostaler ho digué al comte, però demanà als quatre sacerdots que passessin per l'hostal on s'hostatjarien (de segur que es tracta de l'hostal del carrer de la Mare de Déu del Camí). Els sacerdots ho explicaren personalment al comte, alhora que l'avisaven dels perills que els amenaçaven si continuaven el viatge per la costa.

Osorio els agraí l'avís i va prometre que faria cas dels seus consells, però l'endemà se n'anà de la vila acompanyat dels altres viatgers i, sens dubte perquè creien que eren prou valents per combatre el perill, no feren cas dels consells dels clergues cambrilencs i continuaren per la costa cap al coll de Balaguer.

Un cop arribaren a un lloc anomenat el Torn, els van atacar una trentena de pirates moros que tenien les seves naus a prop. Aviat començà una lluita aferrissada i la majoria dels membres de la caravana fugí ràpidament cap al Perelló. El comte d'Altamira, el cavaller Meneses, Figueroa, l'hostaler i el portuguès van continuar aquella batalla desigual que, com és fàcil d'entendre, havia d'acabar malament per als nostres viatgers. I així va ser com Rodrigo morí d'una punyalada al coll i una altra a la mà; Meneses, d'un cop de pedra al cap i una ganivetada a la cara; Figueroa fou ferit per quatre fletxes; l'hostaler va perdre nou mules, i el portuguès va tallar un braç a un pirata. Els tres darrers van poder arribar de nit al Perelló, on es curaren les ferides abans de continuar el viatge.

L'endemà, festa de l'Ascensió, Christoval de León, amb gent armada del Perelló, va tornar al coll de Balaguer per buscar les cavalleries que haguessin sortit amb vida de l'escomesa i, al mateix temps, recollir els cadàvers del comte i de Meneses, els quals dugueren dalt de dues mules a Tivissa, on foren embalsamats i enterrats a l'església parroquial, tot i que hom creu que uns anys després les restes van ser traslladades al monestir de Santo Domingo de Santiago de Compostel·la. D'aquesta manera, el 23 d'abril de 1563 s'acomplí una de les clàusules del testament, que el comte havia atorgat a la ciutat de l'apòstol.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques