Pau Sarasa

Pau Sarasa en tan sols tres anys ha aconseguit fer-se un lloc dins la indústria de les telecomunicacions via satèl·lit. Ha treballat a la NASA estudiant l’enviament de senyals al planeta Mart i ha col·laborat en la construcció de satèl·lits de comunicacions que actualment es troben en òrbita geoestacionària sobre la Terra. La seva carrera sembla imparable i, tal com afirma ell mateix, encara li queden molts camps de la ciència espacial a explorar.

El primer contacte amb l’espai

En el moment de plantejar-se el seu projecte final de carrera, va decidir fer una beca Erasmus a Rens (França). Durant sis mesos va estar dissenyant un terminal multimèdia de comunicacions espacials per a l’empresa Thomson. Aquest primer contacte de manera professional amb el món de la radiofreqüència el va engrescar a continuar treballant en aquest camp. Va fer una sol·licitud per entrar a la Universitat Internacional de l’Espai d’Estrasburg per complementar els seus estudis relacionats amb l’espai. D’entre un miler d’aspirants va ser una de les 30 persones escollides per fer una beca d’estudis a l’Agència Espacial Europea (ESA). Allí va cursar assignatures relacionades amb la medicina espacial, les telecomunicacions i els viatges interplanetaris, “va ser una experiència molt grata; de fet, alguns dels meus companys de promoció estudiaven per ser astronautes, i la universitat té diversos exalumnes que ho són” afirma El Pau. Mentre cursava aquesta beca va tenir l’oportunitat de fer un tesina a la Nasa, la National Aeronautics and Space Administracion de Washington, als Estats Units. Durant tres mesos va formar part de l’equip de científics que estudia les comunicacions espacials amb el planeta Mart, “va ser tot un privilegi poder treballar amb un equip tan tancat, i més quan ets un estranger. Vaig basar la meva tesina en les comunicacions òptiques amb el planeta Mart, fet que em va permetre parlar amb molts científics de la Nasa”. Pau Sarasa va coincidir en el moment en què diverses sondes espacials enviades al planeta Mart havien fracassat, “em va sorprendre el fet que per una qüestió de costos fossin dissenyades de manera que un de cada tres podia fallar; segons ells, era menys important que la sonda esclatés que no saber per què ho havia fet”.

§ Treballar lluny de casa§

	Foto d’una veritable capsula Soyuz recuperada al Museu privat de la companyia rusa ENERGYA a Moscu.Va estar a l’espai uns 6 mesos aferrada a l’estacio Mir. El Pau està assegut al comandament de la capsula

El Pau ens comenta que no porta gairebé el fet d’haver de treballar lluny de Cambrils, “és dur, però m’ho compensa molt la meva feina. Des del moment que vaig decidir fer el màster sabia que en el nostre país no podria arribar a implicar-me amb projectes punters. Per això vaig decidir quedar-me a França, un país que es troba relativament a prop. Malgrat que perds el contacte amb els teus amics habituals de Cambrils i Barcelona, també en fas de nous, puc dir que tinc bons amics a més de 20 països. A vegades tens la sensació de no pertànyer a cap lloc però crec que la meva identitat no la perdré mai, i tal com els meus amics japonesos m’ensenyen la seva cultura, jo també els ensenyo la meva”.