Imatge, cedida per Salvador Franch, en les que es veu el fuel al litoral i els tractors i voluntaris treballant en la neteja

L’acció del voluntariat ha estat decisiva per pal·liar, almenys durant les primeres setmanes, la catàstrofe medioambiental a la costa gallega provocada pel trencament del “Prestige”. Aquests voluntaris han aportat el seu esforç personal i, en alguns casos, també la maquinària adequada per treballar. Aquest és el cas de l’empresa CCV Grup, que va desplaçar fins a Muxia tres tractors i quatre persones que van estar treballant al litoral d’aquesta població des del dia de Sant Esteve fins al 10 de gener. Un dels tres socis d’aquesta empresa és el cambrilenc Salvador Franch, que hi va anar acompanyat pel seu fill Josep Maria.

Trucada des de Protecció Civil

Deu dies després de l’accident l’empresa CCV Grup va rebre una trucada de Protecció Civil de Muxia demanant informació sobre la manera d’actuar en cas de vessament de cru ja que aquesta empresa en tenia experiència en haver treballat en l’accident ocorregut a la monoboia de Repsol fa dos anys. Tal i com explica Salvador Franch, “l’accident ocorregut aquí havia estat molt petit i molt concret en comparació al que havien tingut ells. Tot i això, els vam fer unes quantes recomanacions. Els vam dir que comencessin a treballar sempre per la part interior i no pel litoral, i que cada dia netegessin bé les eines amb gasoil després d’utilitzar-les”. Després d’haver tingut aquest contacte i coincidint amb un període de vacances de l’empresa és quan van decidir anar-hi. Salvador i els seus socis es van fer càrrec del transport dels tres tractors. El dia 22 de desembre van fer el viatge per deixar la maquinària. Els tractors es van transportar amb un camió. A banda, s’hi van desplaçar dos vehicles tot terreny, un d’ells preparat com a taller. Després de deixar la maquinària a Galícia van tornar a recórrer els 1.236 quilòmetres que separen Muxia de Cambrils per passar el Nadal a casa i retornar a Muxia, de nou, el dia de Sant Esteve. L’estada de Salvador Franch i els seus companys a Muxia va coincidir amb el moment més àlgid de voluntaris a Galícia, “el dia de cap d’any hi havia 1.300 voluntaris a Muxia. El que més em va impactar va ser la diversitat de gent que hi va arribar. També s’ha de dir que durant aquests dies molts van haver de marxar sense poder fer res”, va comentar Franch.

Obrir pas i transportar cubells

Les principals feines que van fer Salvador Franch i els seus companys va ser obrir pas per accedir al litoral i, també, transportar els cubells carregats de fuel que s’havia recollit al litoral i portar-lo fins als contenidors, “vam obrir pas a trams de costa en els quals encara no s’havia treballat. Ara bé, la principal feina va ser transportar els cubells per evitar les cadenes humanes i així la major part de la gent es pogués dedicar a treure el fuel de la costa”. No cal dir que aquest feina ha estat força ingrata ja que el fuel ha anat apareixent al litoral en diferents dies, “en una d’aquestes platges un dia vam treure unes 50 tones de chapapote. L’endemà al matí, quan hi vam tornar, ens vam trobar amb la sorpresa que n’hi havia més que el dia anterior. És llavors quan et sents impotent”. Tot i això, segons Franch, l’experiència ha estat positiva: “estem satisfets de la feina que hem fet, però hem quedat desenganyats del muntatge polític i de les trifulques que tenen muntades els polítics, tant a nivell de Xunta de Galícia com dels ajuntaments i empreses ministerials. Hem vist coses molt rares. Per exemple, una empresa de l’Estat era la que controlava tots els voluntaris. O bé màquines que facturaven 11 hores al dia, quan el dia que es va poder treballar més van ser 6 o 7 hores”.