Tema del mes

El POUM no permetrà la construcció de pisos de menys de 60 metres quadrats útils en zona urbana

Per Lluís Rovira i Barenys



A l’Eixample, molts habitatges unifamiliars s’han enderrocat per construir-hi blocs
El POUM, que s’espera que estigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a meitats d’aquest mes de febrer, conté unes limitacions ben concretes pel que fa al tamany dels pisos. La superfície mínima en els habitatges nous o provinents d’una gran rehabilitació no podrà ser inferior als 60 m2 útils en zona urbana. És a dir, això s’aplicarà al Barri Antic, l’Eixample, l’Eixample Platja, el Port, la Parellada… a barris on, segons Recasens, “s’ha apurat tant el centímetre quadrat de les parcel·les que s’ha portat a fer una tipologia d’habitatge que en zones com l’Eixample o el Barri Antic no els correspon. Un habitatge amb 60 m2 útils, que poden ser uns 70 m2 construïts, considerem que és un habitatge digne”.

Però no és aquest l’únic condicionant que s’ha posat. A més de posar límits a la superfície de l’habitatge també s’estableix el número d’habitatges que es podran construir en un solar o en una rehabilitació major. El número d’habitatges permesos sortirà de dividir el total de metres quadrats de sostre edificable d’ús residencial per 90 m2. Així doncs, explica Joan Recasens, “si el resultat de la divisió és, per exemple 11,5 significarà que es podran fer 11 pisos. I si dins d’aquesta promoció es fa un pis de 60 m2 voldrà dir que n’hi haurà d’haver un altre de 120 m2. En aquests casos, si els baixos són habitatges s’ha de sumar com a sostre, si són locals comercials no”. El regidor confia que aquesta mesura, a més, reguli el mercat i freni la pujada dels preus dels solars pel fet de poder-s’hi fer menys pisos.

Eixample i Barri Antic
Al barri de l’Eixample, en els dos o tres darrers anys, s’han enderrocat moltes vivendes unifamiliars i en el seu lloc s’han aixecat edificis d’habitatges amb superfícies inferiors als 60 m2 útils. Segons explica el regidor d’Urbanisme, “aquí l’única limitació que hi havia és la que ficava la Generalitat, que és la dels habitatges d’un mínim de 30 m2 útils. Les propietats són parcel·les bastant petites i això, en una zona on s’han remodelat moltes cantonades i s’han perdut places d’aparcament, ens podia portar una problemàtica bastant gran”.

Pel que fa al Barri Antic, el regidor explica que es vol evitar l’excessiva compartimentació del barri, “crec que al Barri Antic hi ha d’haver activitat, pisos on hi puguin viure famílies. Si només hi ha pisos petits, són pisos dormitori i es perd tot l’ambient del que és un barri antic”. D’altra banda, això significa que alguns dels habitatges que a hores d’ara s’estan construint o que encara s’han d’iniciar però que ja tenen les llicències per fer-ho estaran en situació de volum disconforme.

El regidor d’Urbanisme reconeix que les limitacions que aplica el POUM de Cambrils no les havia vist en cap altre lloc, “limitar la superfície dels pisos a 60 m2 encara, però, a més, limitar el número de pisos no hi és en cap altra població del voltant nostre”.

Les Comes
El futur eixample de les Comes es regirà per uns altres paràmetres. En sòls urbanitzables com és aquest, el POUM ja marca el nombre d’habitatges permesos. En aquest cas són 55 habitatges per hectàrea. A tot l’eixample de les Comes el número total d’habitatges previst és de 5.828, que s’han de repartir en tres tipologies: protegits, taxats i de renda lliure. Un 20% ha de ser habitatge protegit, de 80 m2 per habitatge de promig, i un altre 10% habitatge taxat, de 85 m2 de promig. La resta, de renda lliure, suposa un total de 3.800 habitatges en els quals la superfície mitjana construïda serà de 98 m2. Així doncs, si un promotor vol fer pisos de 40 m2 i esgotar tot el sostre disponible n’haurà de fer d’altres de gairebé 150 m2. Tal i com explica Joan Recasens, “el que buscàvem és que hi hagi producte diferent al mercat. Ens enganyem quan diem que es necessiten pisos de 40 m2. Això és una qüestió del preu a què han arribat les vivendes. Hem d’invertir aquesta tendència des del planejament”.
§ Aparcaments per a cotxes, motos i bicicletes§ Les Normes Urbanístiques del POUM determinen uns paràmetres per als aparcaments. En sòl urbà correspon una plaça i mitja d’aparcament per a automòbil, mitja plaça d’aparcament per a moto i una plaça i mitja d’aparcament per a bicicletes per cada 100 m2 construïts d’habitatge, sempre que l’edifici tingui més de dos habitatges. Els habitatges de menys de 90 m2 disposaran, almenys, d’una plaça d’aparcament per a automòbil i una plaça d’aparcament de bicicleta per cada habitatge.

Pel que fa a sòls urbanitzables, a cada edifici hi ha diferents tipologies. S’hauran de fer dues places de pàrquing per a automòbil, dues per a bicicleta i una per a moto per cada habitatge de més de 110 m2. Pels habitatges d’entre 80 i 110 m2 correspon una plaça i mitja de cotxe, una plaça i mitja de bicicleta i una de moto. I si és de menys de 80 m2, una plaça d’aparcament per a cotxe, una per a bicicleta i mitja per a moto. En els plans parcials també es determina que, com a mínim, un 2% de les places han de ser per a minusvàlids. També es preveuen unes places determinades per a locals comercials, oficines i activitats industrials.

Superfície de les places d’aparcament
El POUM obliga a fer les places de pàrquing més grans, ja que, segons comenta Recasens, “ens trobàvem que feien unes places molt petites”. Així doncs, el nou POUM determina que la superfície mínima per plaça d’aparcament incloent la part proporcional d’accessos no ha de ser mai inferior als 25 m2. La superfície estricta d’aparcament serà, com a mínim, de 2,5 per 5 metres.

Comenta aquest article