El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:18.5ºC | Humitat: 65% | Pressió: 1022Hpa | Vent: SE 9 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2063 | dijous 17 de abril de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | novembre '1995 | 7178 lectures
|
LA LLEVA DEL BIBERÓ

Anar a la guerra als disset anys

La lleva dels 41, anomenada del 'biberó', va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. Va ser mobilitzada a finals d'abril del 1938, i el 25 de juliol del mateix any ja participava en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre. A quells joves només tenien disset anys

Text Gemma Ivern | Lluís Rovira i Barenys  Fotografia Lluís Rovira i Barenys

Joan Rovira,Anton Guri, Anton Cabré i Jaume Margalef davant les portes del Parc Samà lloc on van rebre la primera instrucció militar
La Guerra Civil va començar l'any 1936 i no va acabar fins l'any 1939. Va ser una època que ha marcat profundament la història del país. Les destrosses materials van ser molt considerables, però, sobretot, hi va haver una gran desfeta humana. Molts homes van ser cridats per incorporar-se a les primeres files de batalla. La darrera lleva que s'hi va incorporar va ser la del 'biberó'que es va anomenar així perquè era la formada pels nois més joves que van ser cridats a la guerra: tenien disset anys. Des de llavors ja han passat molts anys i, ara, a partir d'aquests testimonis voldriem explicar les vivències personals d'uns quants d'aquests cambrilencs que van pertànyer a aquesta lleva. Aquests són l'Anton Cabré, el Jaume Margalef, l'Anton Guri, el Joan Rovira i el Lleó Ferrando. Enguany celebren el seu setanta-cinquè aniversari.

Els primers anys de guerra a Cambrils

Quan va començar la guerra aquests xiquets ja havien acabat d'estudiar i tots ells ja estaven treballant. Jo treballava al cafè de casa, diu l'Anton Cabré. El Jaume Margalef comenta que treballava al convent de Sant Josep on cuidava els conills i les gallines. L'Anton Guri diu que jo vaig treballar al forn, a fer rajoles, amb el pare. El Joan Rovira feia de pagès i el Lleó Ferrando era pescador: jo dels deu anys que anava a la mar. Els primers anys de guerra a Cambrils es van viure amb neguit. Aixi ho recorden: Es va viure amb força inquietud. Van agafar gent del poble ja sigui per ser de dretes o pel que sigui. Al ser coneguts ho trobaves gros. Les matances també van ser presents al poble: En van matar disset al torrent del Gené. Però aquests no eren de Cambrils perquè, normalment, a qui mataven ho feien a fora del seu poble. D'aqui se'n van endur tres. Des del començament de la guerra es va viure aquest clima de confrontació ja que, segons diuen, el govern no ho va poder controlar i hi van haver moltes venjances. Això si, van passar coses igual aquí que allà, a l'altre bàndol. El que recorden bé tots cinc és el primer bombardeig que hi va haver sobre Cambrils: El primer bombardeig -expliquen- va ser el 18 de juliol de 1937, un any just després del començament de la guerra.

Corbera d'Ebre conserva una part del poble destruït per les bombes durant la Guerra Civil
A partir d'aquest moment molta gent, per por, es va desplaçar a viure als trossos. El dia del primer bombardeig van morir dues persones a la nostra població. A partir d'aquest primer atac aeri els següents ja van ser més freqüents: Anaven dirigits a Tarragona i a Reus però, de passada, els avions deixaven anar les bombes aquí. Com a resguard hi havia els refugis que ja es van començar a fer en començar la guerra.

La incorporació a l'exèrcit

Quan ja feia més d'un any que havia començat la guerra es van començar a cridar les generacions més joves per incorporar-s'hi. A Cambrils tots els que pertanyien a la lleva del 41 van assabentar-se de la seva incorporació a l'exèrcit amb pocs dies d'antelació. Va ser el 28 d'abril de 1938 quan van marxar de casa. Primer van anar a Tarragona, a la caixa de reclutes. Allí els van donar trenta pessetes, que corresponien als tres dies que faltaven per acabar el mes i, sense passar per casa, els van portar directament al Parc Samà. Llavors el Parc Samà feia les funcions de centre d'instrucció de tota la província, no sabem quants érem -diuen- però almenys havíem de ser set-cents o vuit-cents. Expliquen que allà ens van posar en barracons. Vam fer una mica d'instrucció, per saber manejar l'arma. Perquè nosaltres no sabíem res de tot això. Recorden que durant els cinc dies que van ser al Parc Samà, a les nits, els de Cambrils, saltàvem les parets del recinte i anàvem a dormir a casa. Això d'amagat. L'endemà, abans d'aixecar-se els altres, ja tornàvem a ser allà dalt. Al cap de cinc dies, el dia 2 de maig, van sortir del Parc Samà en direcció al front de guerra. Primer de tot van anar caminant cap a Botarell. Comenten que havíem de marxar en tren però per algun problema no ho vam poder fer i vam tirar enrere. Però en lloc de tornar al Parc Samà, ens van fer quedar a Montbrió a passar la nit, a l'església i a alguns magatzems del poble. L'endemà, dalt de camions, vam passar per Cambrils sense aturar-nos i ens van portar a Llardecans. Al cap d'una setmana, a alguns els van portar cap a Maials. Els familiars van estar força dies en saber la nostra destinació, comenten.

Rastre de la guerra als carrers de Corbera d'Ebre
Un cop establerts en aquests punts no va passar gaire temps que les tropes republicanes es van mobilitzar. Així ho expliquen: Ens van portar en camions amb destinació a Balaguer, on hi havia forts combats. Pel camí es va donar una circumstància força especial, a mig camí els camions es van anar quedant sense gasoil i es van anar aturant. A Balaguer no hi vam arribar. Durant uns quants dies es van quedar a les poblacions de Claravalls i Tornabous, i després els van tornar als llocs d'on havien sortit, Llardecans i Maials. Al cap d'unes setmanes els van tornar a mobilitzar. Aquest cop els van enviar cap a l'Ebre. Vam creuar l'Ebre la matinada del dia de Sant Jaume del 1938 . No tots cinc ho van fer pel mateix lloc; el Joan Rovira i l'Anton Guri, procedents de Maials, el van atravessar a Flix. L'Anton Cabré i el Jaume Margalef, procedents de Llardecans, van passar el riu a Riba-roja d'Ebre. El Lleó Ferrando el va passar a Garcia. A l'altre costat del riu es van trobar, no gaire lluny, la línia de foc. A partir d'aquest punt, cadascú d'ells ens explica com va viure el seu primer contacte amb el front de guerra, així com el llarg periple que van haver de sofrir abans de retornar, al cap de força anys, a les seves cases, al seu poble.


Anton Cabré i Ferrando, combatent als dos bàndols
Jaume Margalef i Tuset, ferit per la metralla d'un morter
Anton Guri i Sirisi, el tifus el va portar a les portes de la mort
Joan Rovira i Borràs, un any i mig com a presoner de guerra
Lleó Ferrando i Llaveria, la captura d'un sergent dels 'Nacionals'
Els cambrilencs de la lleva del biberó





EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 5 comentaris rebuts

També li podrien donar les gràcies al Molt Honorable Lluís Companys.
Orfe de la Guerra | Contestar aquest comentari! | 25/9/2007 - 17:12
I també al Paco dels collons per començar tot aixó.
Jove que no ha viscut la guerra, només la llegeix. | Contestar aquest comentari! | 5/4/2008 - 1:30
Bonica historia, que te la sort el LLeo de poguer explica i la revista d'escriure. Esperem que no torni a passar.
FRANKIE | Contestar aquest comentari! | 17/12/2009 - 0:39
el meu avi y va ser a la quinta del bibero !! tot i que ya no es entre nosaltres ho va pasar molt malament ,tenia 17 anys quan va anar a la guerra, ! i ens va explicar coses bastant fortes que ell va viure ..... com uns quans cambrilencs mes que tambe els si va tocar seri ,un peto avi aya on siguis!!!
carolina | Contestar aquest comentari! | 28/5/2010 - 21:53
Valoro i felicito a Gemma Ivern i Joan Rovira que amb motivació registran i publican aquestes vivencies , son testimonis vius de l´historia de Cambrils que es important incluir i destacar si volem mantindre viva la nostre memoria. ¡¡Endevant les generacions que segueixan us ho agrairant !!!
Agustina Moretó Xile | Contestar aquest comentari! | 10/6/2012 - 7:16

Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT
 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: