El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:14ºC | Humitat: 96% | Pressió: 1020Hpa | Vent: N 4 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2066 | divendres 25 de abril de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | agost '2001 | 6463 lectures
|
L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA A CAMBRILS
Crònica d'una generació que va lluitar per la democràcia

L'oposició unitària a la Dictadura

Text Ignasi Martí



La manifestació de l'11 de setembre de 1977 va ser l'acte culminant de la secció local de l'Assemblea. D'esquerra a dreta: A. Carod (amb megàfon), E. Sunyol, R. Benaiges, J. Fernández, V. López, Q. Massagué, J.M. Torrents, S. Ramon
L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma única a l'Estat espanyol que amb un caràcter unitari englobava totes les forces d'oposició al règim franquista. És a partir de la dècada de 1960 que unes noves generacions ja desvinculades de la guerra reactiven el moviment estudiantil antifranquista, que a Catalunya i al País Basc incidirà en les reivindicacions nacionals. És en aquests anys que a Catalunya es produeix una vigorosa revifalla del moviment cultural catalanista i de reivindicació dels drets nacionals (la Nova Cançó, l'Òmnium Cultural o el Congrés de Cultura Catalana). Els comunistes del PSUC, que jugaven un paper hegemònic en els moviments d'obrers, veïnals i estudiantils, van ser decisius en el caràcter unitari a l'oposició al règim, a Catalunya.1

Tot aquest creixent moviment contrari al règim farà que a Catalunya, després de les mobilitzacions contra el procés de Burgos de 1970 contra presumptes activistes d'ETA (en les quals van participar estudiants, obrers, capellans i intel·lectuals), des de la Coordinadora de Forces Polítiques (ERC, FNC, PSUC, MSC i UDC) es planteja la creació d'un organisme unitari permanent d'oposició. La fundació de l'Assemblea de Catalunya té lloc el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí de Barcelona. A més dels partits existents a la Coordinadora, s'hi afegeixen el PSAN, el Bandera Roja, la Federació Catalana del PSOE, CCOO, l'Assemblea d'Intel·lectuals, el Grup Cristià de Defensa dels Drets Humans i les Comunitats Cristianes de Base. A més s'hi sumen directius d'alguns col·legis de professionals i representants d'associacions de veïns. A diferència de reunions anteriors, també hi havia la presència de persones de fora de Barcelona i amb una composició social molt diversa. Els objectius de l'Assemblea van quedar en "l'amnistia dels presos i exiliats polítics; l'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals; el restabliment de l'Estatut de 1932, i la coordinació d'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica"2. Tot i la pressió policial, l'Assemblea de Catalunya va anar ampliant el seu suport i el seu radi d'acció per diferents punts del país.3

Creació de l'Assemblea local de Cambrils

Entre la dècada de 1960 i 1970 Cambrils experimenta un espectacular augment de població com a resultat de l'impacte del turisme i l'afluència d'un important flux d'immigrants d'altres regions de l'Estat (1960, 4.700 habitants; 1970, 7.200 habitants; 1975, 9.100 habitants).4 La població es va veure immersa en un procés de transformació irreversible que va afectar tots els àmbits. És aquest context de creixement econòmic que farà que a principis de la dècada de 1970 aparegui la primera generació d'estudiants universitaris cambrilencs que se'n van a estudiar a Tarragona i Barcelona, on entraran en contacte directe amb la clandestinitat política. Cambrils va ser testimoni de l'aparició d'una generació de joves inquiets i amb ganes de fer canviar les coses que coincideixen amb el moment de gran convulsió política que va ser la transició del franquisme a l'actual sistema democràtic.


L'Assemblea local es va fundar a Barcelona

La creació de l'Assemblea de Catalunya de Cambrils té lloc a mitjan mes d'octubre de 1975 al carrer de Bretón de los Herreros, del barri de Gràcia de Barcelona, on tenien la residència Josep Lluís i Apel·les Carod-Rovira. En aquella reunió, a més dels germans Carod-Rovira, hi havia dos joves cambrilencs més, Montse Cros, que estudiava pedagogia, i Joan Mas, que feia econòmiques. El cambrilenc Josep Lluís Carod-Rovira ja formava part de l'Assemblea des de feia tres anys. Aquella tardor de 1975, Apel·les començava a estudiar dret i durant el primer curs va viure al pis del seu germà gran. Aquest pis del barri de Gràcia no estava cremat –localitzat per la policia–, tenint en compte els antecedents de Josep Lluís Carod-Rovira, i és on es decideix crear una secció local de l'Assemblea que funcionés els caps de setmana, quan els estudiants tornaven a Cambrils.5


L'activista Josep Lluís Carod-Rovira

L'actual secretari general d'ERC de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, en una foto de l'any 1983 en la commemoració del Setge de Cambrils
Aquest cambrilenc va entrar a militar a les files del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) quan cursava primer de filologia catalana a Barcelona el curs 1970-1971. El 1972 aquest partit comença a tindre militants al Camp de Tarragona, on el 1973 creen les Plataformes Cíviques del Camp de Tarragona (PCCT). Josep Lluís Carod-Rovira entra en contacte amb l'Assemblea de Catalunya a través del PSAN i de Jordi Carbonell, amb qui contacta a través de la cambrilenca Mercè Berenguer, que anava a treballar a casa dels Carbonell a Barcelona. Aquest fet feia que tingués accés directe a un dels líders de l'Assemblea de Catalunya, amb tota la informació que això suposava. El 28 d'octubre de 1973 forma part dels famosos 113 detinguts a Barcelona, membres de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya. Aquest fet va provocar que aquell jove de vint-i-un anys fos empresonat un parell de mesos. Josep Lluís Carod-Rovira recorda amb afecte l'impacte que va produir la seva detenció a Cambrils i com a la presó va rebre el suport per mitjà de cartes de convilatans que havien estat compromesos amb la República. Un cop va estar en llibertat, entra a fer el servei militar, el 1974, al quarter de Tarragona, on crearà els Comitès Antifeixistes de Soldats (CAS). Es tractava d'un reduït grup de soldats de lleva que es dedicaven a repartir propaganda clandestina dins el quarter. Pel que fa a l'activitat a Cambrils, recorda com li era del tot impossible realitzar qualsevol reunió clandestina ja que tots els intents eren frustrats prèviament per la vigilància que exercia la policia sobre casa seva. Un altre element que anteriorment havia dificultat la possible creació de l'Assemblea local era que Josep Lluís tampoc coneixia amb exactitud la gent que actuava de forma clandestina a Cambrils. "Jo era molt jove i la gent no es manifestava els anys 71, 72 o 73", diu. No és fins que acaba el servei militar, el 14 d'abril de 1975, que té les mans lliures per poder començar a crear l'Assemblea local a Barcelona.


Com va començar a funcionar l'Assemblea local

Quan traslladen la idea a Cambrils tenen contactes amb membres d'altres partits i entitats per tal de començar les reunions que tenien lloc els divendres a la nit al bar de la Mari, al carrer de Sant Plàcid. Josep M. Torrents (que entrarà a l'Assemblea més tard) recorda que el bar tenia com una rebotiga mig amagada on feien les reunions sense que la Mari tingués la mínima idea del que s'hi feia. En aquell moment hi havia dos assemblees, la que viatjava en tren cap a Barcelona i la que es quedava a Cambrils. Els estudiants portaven la dinàmica que es vivia a la universitat. Joan Mas recorda que a les reunions en què participaven a la universitat a Barcelona eren "uns invitats" i a Cambrils es podien sentir "els vertaders protagonistes de la història". Jordi Fargas, que era dels que es quedaven a Cambrils, recorda que més endavant es va aconseguir fer reunions entre setmana. Lluís Pàmies, com que estudiava a Tarragona, és allí on a partir de 1974 té els primers contactes amb l'Assemblea de Catalunya i després s'integra com a independent a l'Assemblea local, un cop ja estava constituïda. Pel que fa al nombre de reunions que es van realitzar, Anton Teixell (independent) no té la sensació que se'n fessin moltes, sinó més aviat al contrari, i afirma que tampoc estava molt estructurada. Com li agrada recordar a Apel·les Carod-Rovira, aquells joves tan actius tenien tot el cap de setmana cobert: el divendres a la nit Assemblea, el dissabte a la tarda grup d'esplai, al vespre Grup de Joves i el diumenge sempre hi havia alguna cosa referent a alguna d'aquelles activitats (un concert, una excursió o una manifestació).

L'aleshores alcalde, Lluís Recasens, no recorda en quin moment l'Ajuntament va tindre notícia de l'existència de l'Assemblea local i afirma que mai va rebre cap consigna d'instàncies superiors que li indiquessin com havia d'actuar al respecte. "Com que la transició es va fer des del poder –explica–, van ser ells els que primer van canviar i nosaltres, els alcaldes, ens vam quedar sols". Afegeix que com a conseqüència que les eleccions municipals van vindre molt tard "nosaltres estàvem fora de lloc, fora de tota regla. Els dirigents de Madrid i els alcaldes dels pobles no s'avenien gens".


Primeres accions de l'Assemblea local

Segons l'estudi de Pedro Heras sobre l'oposició al franquisme a les comarques tarragonines, tenim constància que el 31 de desembre de 1975 l'Assemblea de Catalunya local va presentar a l'Ajuntament un manifest amb el suport de 240 persones que s'adherien als quatre punts de l'Assemblea, manifest que el consistori va tramitar al Govern Civil. El nombre de signatures denota un més que notable suport en una població com el Cambrils d'aquells anys i Apel·les Carod-Rovira recorda que aquestes eren accions que es realitzaven a nivell de tot Catalunya. El dia 25 de gener de 1976 l'Intercomarcal de l'Assemblea concentra unes 800 persones a Valls en una manifestació. L'acte es va acabar amb una dura càrrega policial que va dispersar tots els manifestants.6 Alguns dels membres de l'Assemblea de Cambrils s'hi havien traslladat, com va ser el cas d'Apel·les Carod-Rovira, Jordi Fargas, Joan Mas, Montse Cros, Carles Serra o Elionor Clúa.7 Anton Teixell també hi era, però d'una forma molt prudent, perquè havia sigut detingut el 1974 a Barcelona, i assegura que només va aparèixer de forma momentània a la manifestació.

1 YSÀS, R; MOLINERO, C. 1994 pàg. 87, 94
2 SOBRESQUÉS, J. 1998 pàg. 495, 496
3 BATISTA, A.; PLAYÀ, J. 1991 pàg. 126
4 ORTEGA, M. 1995 pàg. 18, 19
5 Apel·les Carod-Rovira, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Mas, Montserrat Cros
6 HERAS, P. 1991 pàg. 196
7 Apel·les Carod-Rovira, Joan Mas


Partits i entitats que van formar part de l'Assemblea de Catalunya local
La Marxa de la Llibertat
Preparatius de la Marxa
El procés de detenció
Primeres activitats públiques i acte de presentació de l'Assemblea Local
Acte de presentació de l'Assemblea Local
L'èxit de participació popular de l'Onze de Setembre de 1977
El projecte fallit de la creació d'un monument a la Generalitat
Cronologia de la Transició a Cambrils
A les acaballes del franquisme





EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 5 comentaris rebuts

I, ara, on són tots aquests?
Com han canviat les coses!!!. Ben pocs tenen les mateixes idees. Quasi tots viuen d'allò més bé en els seus càrrecs polítics i s'han oblidat del tot de totes aquelles activitats, de les que tant i tant vàren presumir.
Tot plegat eren simples rebequeries de joventut, encara que fos només per a portar la contrària a la societat i, sobre tot, als seus pares i familiars.
Ironies de la vida.
Observador de la història. | Contestar aquest comentari! | 23/6/2007 - 10:44
Parlar de crònica d'una GENERACIÓ em sembla, diguem-ne, una micca gruixut. Poc científic, vaja. La majoria de la generació em temo que no va lluitar contra el franquisme.
Toc de Sometent | Contestar aquest comentari! | 25/8/2007 - 15:51
Observador de la història:
Ja és ben cert que cadascú veu el món segons el color de les seves ulleres.
Des d'ón observes i fas les teves apreciacions?
He procurat viure la meva vida sempre segons les meves conviccions polítiques i socials i els que em coneixen de prop ben segur que t'ho podrien confirmar.
Evidentment que ja no surto cada cap de setmana a menifestar-me pels carrers, cosa que segons està Catalunya, t'asseguro que ja m'agradaria fer-ho. Però visc el dia a dia segons els meus ideals i els transmeto tot el posible als qui m'envolten.
Sàpigues que en cap cas actuàvem per fer enfadar els nostres pares i familiars. Tota la meva familia era republicana i va estar perseguida durant la postguerra. Vaig tenir oncles a l'exili, en camps de concentració a França. Mons pares venien amb nosaltres als concerts d'en Raimon i Lluís Llach i molta de la meva lluita era perquè ells poguessin tornar a viure en llibertat. Tenia un oncle de mon pare que des de l'exili ens escrivia sempre les postals en català i li eren retornades perquè no estaven en castellà, hagués pogut enviar-les dins d'un sobre, però ho feia en senyal de protesta i reclamant la llibertat. Com t'atreveixes a afirmar com era la meva familia?
He volgut parlar-te de la meva vida, però moltes de les persones que conec i vàren lluitar a la seva manera i potser sense saber-ho, durant els darrers anys de la dictadura, continúen lluitant per les seves conviccions i ideals molt més que jo.
És fàcil criticar a persones que no coneixes, em sembla, i encara més si el que estan fent, per tu és una solemne bajanada.
Leonor Clua i Sicart | Contestar aquest comentari! | 30/9/2007 - 20:24
Per autocalificarte Observador de la història, em sembla la teva una exposició del tot simplista i demagoga. Llástima!
De Bon Rotllo | Contestar aquest comentari! | 18/10/2008 - 12:16
Estic amb tu, Leo. Cada un lluita a la seva manera, des del seu lloc a la societat i segons las seves posibilitats i capacitats.
Per a ser observador de la història s ´ha de tenir vista perifèrica i aquest pedant que s´autoanomena "observador de la història, em sembla que porta orelleres, com els rucs.
Joan Llaveria | Contestar aquest comentari! | 2/10/2013 - 22:46

Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT
 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: