El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:20.6ºC | Humitat: 40% | Pressió: 1014Hpa | Vent: NO 42 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2191 | dijous 23 de octubre de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | octubre '2004 | 6811 lectures |
ELS FETS D'OCTUBRE

Els Fets d'Octubre. El desmantellament de l’autonomia

Enguany es commemoren 70 anys dels anomenats Fets d’Octubre que suposaren un antecedent de l’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936. El 1934 la tensió que suscità la política de contrareformes del govern conservador de Madrid desencadenà la revolta d’Astúries, una vaga general i la proclamació de l’Estat català. Això provocà la suspensió de l’autonomia catalana i el govern de la Generalitat fou empresonat juntament amb nombrosos càrrecs municipals de tot Catalunya que donaren suport a la proclamació del president Lluís Companys. Membres de l’Ajuntament de Cambrils juntament amb representants d’altres municipis de la demarcació foren tancats en un vaixell-presó al port de Tarragona.

Text Jordi Moreno | Ignasi Martí | Manel Tarés  Fotografia Cedida

Grup de presoners al vaixell-presó ancorat al port de Tarragona. Els pescadors del Serrallo posaven les seves embarcacions a disposició dels familiars perquè poguessin visitar-los
 
Els equilibris de la segona República

La victòria dels partits republicans als primers comicis lliures després de la dictadura de Primo de Rivera motivà que, el 14 d’abril de 1931, fossin moltes les poblacions que donaren la benvinguda a la República. El rei Alfons XIII abandonava el país aconsellat per persones pròximes seves que li havien recalcat el fort caràcter republicà dels resultats de les eleccions municipals celebrades dos dies abans. En realitat, les bases de la instauració d’un model democràtic republicà foren posades en comú per la majoria de forces polítiques nou mesos abans en el Pacte de Sant Sebastià. Durant els primers dos anys de la República, el govern de Manuel Azaña va aprovar una sèrie de reformes socials i econòmiques en el marc dels efectes de la pitjor crisi financera internacional del segle passat. En el nou sistema democràtic, els partits de dretes jugaren un paper d’aferrissada oposició, amb el suport de l’Església i la premsa afí. D’altra banda, els conflictes amb els sindicats anarquistes, tant a ciutat com al món rural, la por a una insurrecció –ja fos comunista, ja fos feixista– i les desavinences dins del mateix govern adobaren un clima tens i enrarit, i obligaren al president de la República a convocar eleccions generals.

Aquests comicis de novembre de 1933 van suposar un gir conservador, degut especialment a l’abstenció anarquista i a l’increment del vot catòlic. Els dos anys de domini conservador seran coneguts com el bienni negre, per l’enorme tensió i crispació que suscità a la fràgil República. El govern del populista Alejandro Lerroux del Partit Radical prengué una tendència cap a la dreta, reafirmada pel seu successor Ricardo Samper. Per contra, a Catalunya es reafirmà la tendència cap a l’esquerra en les eleccions de començaments de 1934 amb la victòria de l’Esquerra Republicana de Lluís Companys. A Cambrils les eleccions municipals donaren la victòria a la Coalició d’Esquerres per davant de la Unió Ciutadana de dretes. No obstant, les dretes guanyaren a la Vila. En canvi, al barri mariner hi tenia molts simpatitzants el ministre d’ascendència cambrilenca Marcel·lí Domingo, del partit radical socialista, que la gent associava a l’impuls definitiu en l’inici de les obres del moll, tan llargament reivindicades, que s’havien iniciat uns mesos abans d’aquestes eleccions. El socialista Cassià Castells Pallejà revalida doncs l’alcaldia de la població, lloc que ja ocupava en l’anterior comissió gestora, i es fa patent la bipolarització de la societat local cambrilenca, tal com succeeix arreu del país.

Districtes
  Unió Ciutadana  
  Coalició d'Esquerres  
Totals
Districte 1 (Vila)
530 vots
321 vots
851 vots
Districte 2 (Platja)
187 vots
552 vots
739 vots
Totals
717 vots (45,1%)
873 vots (54,9%)
1.590 vots


A dalt, el destructor Álvarez Valdés ancorat també al port de Tarragona vigilava de prop els vaixells-presó. A baix, els vaixells-presó Andalucía i Cabo Cullera van estar ancorats al port de Tarragona
El conflicte dels rabassaires

La qüestió agrària es convertí en un dels principals problemes per a la República a Catalunya. Molts pagesos conreaven vinyes mitjançant contractes de parceria que expiraven quan havien mort els dos terços dels ceps plantats inicialment. D’aquí que aquests contractes s’anomenessin de rabassa morta i que aquests parcers es coneguessin amb el nom de rabassaires. Des de l’inici de la República, els parcers i arrendataris estaven reclamant millores de les condicions abusives dels seus contractes, moltes vegades fets de paraula, i una reducció de les rendes que pagaven als propietaris. L’octubre de 1931 es començaren a revisar a Cambrils els contractes dels parcers que s’hi volgueren acollir.

L’abril de 1934 el Parlament català va aprovar, amb l’absència de la Lliga (partit catalanista conservador), l’esperada Llei de Contractes de Conreu que havia de permetre que setanta mil pagesos accedissin gradualment a la propietat de la terra que treballaven. Els terratinents catalans i els sectors més conservadors, agrupats principalment en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i en el partit de la Lliga, aconseguiren l’anul·lació de la nova llei i que el Parlament fos declarat incompetent en matèria social agrària. Es fa clarament manifest l’enfrontament entre patrons i parcers. Malgrat tot, el setembre el Parlament català aconsegueix aprovar una llei similar amb petites modificacions, però el setge sobre el govern català liderat per ERC esdevé cada cop més evident. El clima de prerevolta social existent en nombrosos indrets del camp català s’evidencia amb casos com el dels milers de pagesos que es manifestaren a Reus a finals de setembre.

 GALERIA IMATGES | 5 fotos

Els fets d'octubre :: El desmantellament de l'autonomia


L’octubre de 1934
La repressió s’allarga fins a les eleccions generals
 PUBLICITAT
viatges mar cambrils


EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 1 comentari rebut

A tod@s los que conformaron equipo en las investigaciones, historicas y ejemplares en lo social de las localidades y de los gentilícios , un reconocimiento y el agradecimiento de un descendiente de esos "presos" de barco. Soy Orsini Gibert, sobrino nieto de Joan Gibert y desde Valencia, Venezuela, mi lugar natal, donde mi orgullo de ser venezolano, NO está por encima del orgullo que tengo por ser catalán, expreso y proclamo...., ¡¡ VISCA CATALUNYA LLIURE !!. ¡¡ BON COP DE FALS !!
Orsini Gibert -hijo- | Contestar aquest comentari! | 21/4/2014 - 22:01

Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT

 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

GALERIA IMATGES

Els fets d'octubre :: El desmantellament de l'autonomia

 5 fotos

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: