Opinió

L'altra cara de la processó de la Verge del Carme

De la processó per terra i mar de la Verge del Carme, patrona dels mariners, em quedo amb una imatge molt especial per a mi, que mai l´havia vist. I no m'estic referint al desvergonyiment que va fer la Confraria de Pescadors a la Corporació Municipal de Cambrils que, sembla ser ha estat la primera vegada que passa. Després de la processó per terra, amb la comitiva encapçalada pels Vent d'Estrop seguits d'autoritats municipals i comarcals que s'acosta al moll, la cara de alcaldessa reflecteix un desconcert total quan a l'hora de pujar a la barca li diuen que no hi ha lloc per a les autoritats. Durant el temps que vam estar esperant la tornada de la imatge de la Verge del Carme, i escoltàvem les notes musicals de la banda de Camarles que sonava lluny, interpretant "Paquito el chocolatero,"es repetien converses de desconcert, de malestar, ningú podia creure el que havia succeït.

Amb el mar de fons, amb un immens color blau, al moll comença a arribar un riu de gent amb samarretes verdes. Jo, dins del meu desconcert vaig pensar: vénen manifestants a aprofitar l'ambient regirat per la plantada, a fer-se la foto. Em vaig equivocar. Vaig mirar les cares somrients d'aquelles persones amb samarretes verdes que pertanyen a la Federació d'Associacions de Familiars Malalts d'Alzheimer de Catalunya. Aquesta ha estat l'altra cara de la processó de la Verge del Carme a Cambrils. Vaig començar a veure cares conegudes, entre elles a Carme Barros, persona dedicada en cos i ànima a l'Associació de Familiars d'Alzheimer Costa Daurada. Ells també van ser convidats per la Contraria de Pescadors a participar en els actes festius amb motiu de la Verge del Carme i van voler gaudir d'aquest dia acompanyats dels Mossos d'Esquadra, perquè han signat un conveni de col·laboració per participar amb la seva fotografia, tal i com ja han fet altres associacions, en l'elaboració de calendaris. Per això han triat com a marc per a aquestes fotos el port de mar de Cambrils amb la Verge del Carme.

Va ser bonic veure tantes persones, en cadira de rodes, aplaudint i donant crits d'emoció quan la Verge silenciosament, s'acostava a ells. Dionisio, un usuari de l'Associació, no ha oblidat mai les vegades que al llarg de la seva vida ha anat al moll. Ara, quan la malaltia li ha arrabassat de la memòria els seus millors records, va poder veure la seva imatge als calendaris perquè no s'esborri mai aquesta bonica estampa.
Jo mai l'oblidaré