Membres de l'Aula de Gent Gran visiten Barcelona en la sortida cultural "Seguint les passes d'Antoni de Gimbernat"
 |
| Foto de grup dels participants a la sortida cultural (imatges cedides per Lluís Rovira Llurba) |
En el marc de les activitats de l'Aula de Gent Gran tenen lloc les "Sortides Culturals" que van associades a conferències seleccionades del programa del curs. Amb motiu de l'Any Gimbernat, la conferència inaugural del curs va ser dedicada a la seva figura sota el títol "Antoni de Gimbernat i Arboç, un gran personatge de la Il·lustració espanyola" que va córrer a càrrec del Dr. Pere Mestres, el passat 5 doctubre. Associada a aquesta conferència, el passat 15 de febrer de 2017 es va fer una sortida cultural a Barcelona amb el títol "Seguint les passes d'Antoni de Gimbernat" i a la què s'hi van inscriure 38 participants.
Gimbernat va viure 18 anys a Barcelona
Es va escollir Barcelona perquè Antoni de Gimbernat hi va viure gairebé 18 anys 4 dels quals va estar a l'estranger i on, va fer una part de la seva obra científica i mèdica. Després d'acabar els seus estudis de Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, Gimbernat es va incorporar al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona l'any 1762 com a professor d'anatomia. Al mateix temps es va incorporar com a cirurgià al Hospital de la Santa Creu. Tenint en compte aquestes circumstàncies històriques van ser escollits tres objectius principals per la visita Barcelona:
- La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya que ocupa actualment l'antic edifici del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, construït entre 1760 1764, i on Gimbernat va impartir lliçons i va realitzar disseccions anatòmiques.
- La Biblioteca Nacional de Catalunya que està dins dels edificis que altra hora era l'Hospital de la Santa Creu, hospital que va existir des de l'any 1401 fins 1929, any en què va ser traslladat a noves dependències a l'avinguda de Sant Antoni Maria Claret, és a dir, a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra de larquitecte Domènech i Muntaner, i la Casa de Convalescència on ara s'hi troba lInstitut d'Estudis Catalans (IEC). Aquest és un edifici que impressiona per la seva bellesa i que data del segle XVII i que estava destinat a proporcionar repòs als malalts de l'hospital de la Santa Creu, per això la proximitat dels dos edificis.
La visita a la Reial Acadèmia va ser guiada i els participants van poder veure totes dels dependències de la mateixa entre les quals destaca l'amfiteatre anatòmic, espai extraordinàriament ben conservat i que es troba essencialment en el mateix estat que quan Gimbernat realitzava les seves famoses disseccions anatòmiques. Aquest és un dels amfiteatres anatòmics més ben conservats del món.
Després, el grup va passar per la Casa de Convalescència que està davant mateix de l'edifici de l'Acadèmia. Ledifici està molt be restaurat i manté en essència larquitectura original, encara que en l'actualitat està en ús per part de l'Institut d'Estudis Catalans. És un edifici de tres plantes, amb dormitoris per homes separats dels de les dones, també els menjadors eren separats i les golfes hi havien els serveis per rentar la roba i els dormitoris de les monges. A l'accedí al edifici sentra en un pati rodejat de arcades i amb una font central amb la imatge de Sant Pau donant la benvinguda als malalts. En el primer pis, en una gran terrassa, criden latenció els jardins dedicats a Mercè Rodoreda, la famosa escriptora catalana.
Antic Hospital de la Santa Creu
Després de dinar en un restaurant del mateix carrer del Carme, on estan els edificis objecte de la visita, es va passar a l'antic Hospital de la Santa Creu amb els Jardins de Rubió i Lluch a la part central. El contrast arquitectònic amb la Casa de Convalescència és molt evident, doncs es tracta d'edificis amb uns 200 anys de diferència. La Biblioteca està en ús, fet que permet tenir una impressió real de l'activitat que es du a terme en aquests espais en la actualitat. La sales de lectura i consulta són els espais que on anteriorment hi havien les sales per als malalts i amb unes arcades gòtiques que impressionen al visitant. La necessitat de guardar silenci va fer que la visita es fes en una ambient ben diferent de les altres del matí. Emperò, la guia va oferir vídeos i àmplies explicacions sobre la història de l'edifici i sobre l'IEC que fundat per Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació, ja ha complert més de cent anys i es la institució que no sols guarda i conrea la llengua catalana, sinó que a més disposa de diverses seccions simposis, congressos, conferencies, exposicions transporten a tot el món la cultura i ciències catalanes.
El bon temps, amb sol i temperatura agradables, va acompanyar i contribuí a que l'excursió fos tot un èxit, especialment el dinar amb moments entranyables d'afecte i amistat. El viatge va concloure a quarts de nou del vespre, hora a la que lautobús va arribar a Cambrils.
 |
 |
 |
| En les imatges, diferents moments de la visita cultural a Barcelona (imatges cedides per Lluís Rovira Llurba) |