La Generalitat ha obert expedients que comporten sancions econòmiques a la Cooperativa Agrícola
 |
| Imatge de les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils |
La Generalitat ha obert expedients sancionadors a la Cooperativa Agrícola i als seus òrgans de govern, tal com va explicar el secretari d'Economia, Pere Aragonès, en la seva intervenció d'aquest passat dimecres a la tarda a la Comissió d'Economia i Hisenda, al Parlament de Catalunya. Aragonès va dir que aquests expedients es van resoldre el passat mes d'abril i que comporten "sancions pecuniàries. Són sancions que s'executaran les properes setmanes". Posteriorment a aquesta intervenció i a requeriment de les preguntes dels representants dels partits de l'oposició, Aragonès va explicar que "la llei ens deixa tirar endavant aquests expedients sancionadors, que són ferms i que estableixen una sanció a la Cooperativa, una sanció al consell rector i al director general de la Cooperativa. Les quantitats van fixades a la llei de 1998 de seccions de crèdit". Aragonès va precisar que "quan una cooperativa està en execució d'un pla de viabilitat, fins que no hagi acabat aquest pla de viabilitat, el pagament d'aquesta sanció queda suspès. Si aquest pla de viabilitat no es compleix, es paga".
El secretari d'Economia també va dir que a banda d'aquesta sanció, "una altra cosa és la responsabilitat de tipus patrimonial o fins i tot penal que hi pot haver-hi. La responsabilitat civil l'han de reclamar els afectats i la responsabilitat penal estarà en mans del ministeri fiscal o dels perjudicats que hi hagi. En tot cas, la Generalitat no ens hem plantejat ser part en aquests processos".
De 77 milions d'euros l'any 2010 als 32,6 milions d'euros el desembre de 2015
En l'inici de la seva intervenció, el secretari d'Economia va fer un repàs cronològic del que havia passat a la Cooperativa Agrícola de Cambrils, els darrers 6 anys. Aragonès va explicar que l'any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar canvis per les seccions de crèdit per tal d'equilibrar-les al pes total de les Cooperatives, "en aquell moment els dipòsits dels clients de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola de Cambrils era de 77 milions d'euros. A partir d'aquell moment es té consciència de que la dimensió de la secció de crèdit és massa elevada i comportava un risc per a l'activitat de la Cooperativa. Per tant, s'havia de fer un procés per a integrar-se a una entitat més gran o bé externalitzar el servei a una entitat bancària". Aragonès va explicar que des de la Generalitat es van fer contactes, des del 2010 fins al 2012, amb entitats financeres "sobretot alguna caixa rural" i que a meitats del 2012 es van fer contactes amb altres caixes rurals de fora de Catalunya. Més tard, el segon semestre de 2013, la Generalitat va fer una inspecció a la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola en la que es va evidenciar aquest sobredimensionament detectat l'any 2010. Segons Aragonès, "a partir d'aquí la Cooperativa contacta amb una empresa especialitzada en el traspàs de seccions financeres entre entitats de crèdit per elaborar un quadern de venda i trobar partners per a la seva externalització. Durant el 2014 es tanquen nous socis, entitats financeres, caixes rurals, on poder traspassar aquest negoci de la Cooperativa i, finalment, hi ha una oferta no vinculant per part d'una cooperativa de crèdit i el 15 de desembre de 2014 l'assemblea general de la Cooperativa Agrícola de Cambrils aprova el procés d'externalització. Posteriorment a aquesta oferta no vinculant es realitza una due diligence a la secció de crèdit de la Cooperativa i a la vista del resultat la cooperativa de crèdit que havia presentat l'oferta no vinculant es desvincula del projecte".
Pànic bancari
Pere Aragonès també va explicar que al febrer de 2015 els saldos de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola de Cambrils ja eren de 63,5 milions d'euros mentre que a l'agost de l'any passat ja havien baixat a 47,3 milions d'euros i que en el moment del tancament de la secció de crèdit, el 22 de desembre de 2015, eren de 32,6 milions d'euros. Aragonès es va referir ala pas dels 77 milions d'euros de l'any 2010 fins als 32,6 milions d'euros del moment del tancament de la secció de crèdit com "un procés de retirada gradual dels dipòsits" i va dir que al llarg d'aquest procés no hi havia hagut "cap episodi de pànic bancari" obviant, però, el més que manifest pànic bancari que es va produir a les oficines de Caixa Agrària el mes de maig de 2015 quan va sortir publicat en un rotatiu de la demarcació la notícia de que la Caixa Agrària dissoldria la secció de crèdit a finals de 2015. La publicació d'aquesta notícia va comportar la retirada, per part dels clients de la Caixa Agrària, d'uns 15 milions d'euros en gairebé 15 dies.
D'altra banda, Pere Aragonès no va fer esment en cap moment de quin paper va tenir la Generalitat en el canvi a la direcció general de la Cooperativa que es va produir l'abril de 2015.
La Generalitat fa "supervisió prudencial" i no "tutela administrativa"
El secretari d'Economia va voler remarcar que "les cooperatives són empreses privades i per tant la Generalitat el que ha de fer és acompanyar, fer supervisió prudencial, no tutela administrativa". Aragonès va afegir que "treballarem perquè aquests propers anys es compleixi el pla de viabilitat i es pugui retornar la resta dels diners als impositors".
Pel que fa al fons econòmic de les seccions de crèdit que la Generalitat va aprovar enguany, Aragonès el va defensar dient que "cal tenir un instrument estructural del sector que serveixi per donar suport en moments determinats". De totes maneres, la solució que s'ha donat a Cambrils va al marge d'aquest fons cooperatiu.
Treball conjunt amb la Delegació de la Generalitat, Ajuntament i Plataforma d'Afectats
En un moment de la seva intervenció, Pere Aragonès va voler destacar que per tal de trobar una solució a la problemàtica generada per la fallida de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, aquests darrers mesos, s'havia treballat de bracet amb la Delegació de la Generalitat al Camp de Tarragona i amb l'Ajuntament de Cambrils, "aquest procés ha estat possible gràcies a una certa comprensió i pau social i amb un paper important de la Plataforma d'Afectats, de molta responsabilitat. Això s'ha de posar en valor ja que si això no hagués estat així, aquest passat mes d'agost no s'hagués pogut retornar el 46,40% dels imports".