L'historiador Valentí Gual reivindica la memòria de la revolta cambrilenca de 1520
 |
| L'historiador Valentí Gual, ahir, al Casal Popular |
El Casal Popular de Cambrils va organitzar, ahir al vespre, una xerrada dedicada a explicar lepisodi de la revolta antisenyorial que es va viure a Cambrils el maig de 1520. El doctor en Història Moderna, Valentí Gual, va aportar un recull de dades publicades referent a un episodi que segons ell, trenca el tòpic que la revolta armada que van suposar les Germanies al País Valencià i Mallorca, no va tenir lloc a Catalunya. Tal i com va explicar, lepisodi rau en el fet que després de la dura Guerra civil de Joan II, Cambrils va passar a domini del duc de Cardona com a represàlia a posicionar-se contra el rei, quan durant segles havia estat jurisdicció reial. Gual va afirmar que els cambrilencs volien dependre del rei perquè era lluny, el control que exercia era molt més laxe que no pas un senyor feudal com els Cardona. El 1519 Cambrils ja havia plantejat el canvi de jurisdicció, aleshores es mou un plet de tempteig de jurisdicció. Gual afirma que si es mou un plet amb tot el que suposa és que hi ha un gran interès. Lhistoriador va esmentar municipis amb plets similars no sen va acabar cap, alguns van arribar fins a lextinció del domini senyorial el 1835. Gual va detallar vexacions que el duc de Cardona va exercir sobre els cambrilencs com empresonaments i confiscació de béns.
200 cambrilencs armats amb espases a Barcelona
Lhistoriador de Rocafort de Queralt, va assegurar que els 200 cambrilencs armats amb espases que es van traslladar a Barcelona a peu, reivindicaven el retorn de carrer de Barcelona. Quan van arribar a la ciutat (que tenia uns 40.000 habitants) unes mil persones van donar suport als cambrilencs davant de la casa de la ciutat. Els manifestants cambrilencs a Barcelona anaven cridant a grans crits, justícia en contra del tracte del duc de Cardona, les autoritats es van espantar pel suport rebut a la ciutat i a més amb el fet que darrera dells venien les dones i la canalla. Davant del perill de descontrol de la situació, el Consell de Cent va posicionar-se a fer de mediador entre els cambrilencs i el duc de Cardona. Gual va afirmar que lacció dels cambrilencs, va rebre el suport del grup dels menestrals barcelonins que volien tornar a ser presents al govern de la ciutat tal i com estaven representats abans de la Guerra civil. Les negociacions es van allargar mesos més tard, i al setembre les autoritats es van esgarrifar davant de les notícies que Cambrils va entrar en contacte amb les Germanies del País Valencià, via marítima. Sembla que fins i tot van témer que els cambrilencs tornessin a anar a peu a Barcelona. Més de seixanta anys després, Cambrils recuperaria el domini reial, mostra daixò és lescut reial del carrer Major. Valentí Gual va reivindicar linterès daquest episodi cambrilenc poc estudiat i la necessitat de realitzar una investigació que hauria dutilitzar el fons de microfilms de larxiu de Medinaceli que hi ha a larxiu Tarradellas de Poblet.