La diputada de CSQEP Hortènsia Grau formula preguntes sobre la Cooperativa Agrícola al govern de la Generalitat
 |
| Aspecte de les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola |
La diputada cambrilenca de Catalunya Sí Que Es Pot, Hortènsia Grau, va entrar, ahir, un seguit de preguntes dirigides al govern de la Generalitat i relatives a la fallida de la Cooperativa Agrícola. Hortènsia Grau ja va demanar les compareixences dels consellers d'Economia i d'Agricultura, el mateix 22 de desembre, dia en què es va produir el tancament sobtat de les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola i de la seva secció de crèdit. Aquestes compareixences encara estan pendents de fer-se. Grau també recorda que uns mesos després de la fallida de la Cooperativa de l'Aldea, que es va produir el novembre de 2011, el Parlament de Catalunya aprovava una resolució, en data de 2 de maig de 2012, a instàncies del grup d'ICV-EUiA, per a que l'Institut Català de Finances destinés els recursos econòmics necessaris per a atendre les necessitats de liquiditat de la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l'Aldea per tal que els 400 afectats poguessin recuperar els estalvis a partir del segon trimestre del 2012. La diputada cambrilenca recorda que els afectats de l'Aldea encara no han cobrat tot i aquesta resolució d'ara fa prop de quatre anys.
"Què farà el Govern de la Generalitat per assegurar que els impositors recuperin els estalvis?
La bateria de preguntes de la diputada cambrilenca apunta a diferents àmbits d'actuació de la Generalitat. En l'enunciat d'una de les preguntes, Hortènsia Grau argumenta que "des de l'aprovació del Decret 49/2014 de Funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, aquestes han de trametre la certificació dels acords sobre el Pla econòmic i financer a la Direcció General competent en la supervisió prudencial de les seccions de crèdit de les cooperatives". Les preguntes de la diputada són, "la Cooperativa Agrícola de Cambrils va trametre l'esmentada documentació en temps i forma?, la Direcció General competent va validar el seu Pla econòmic i financer? En cas contrari, quina va ser la seva actuació?, Es va advertir del risc de descompensació entre el volum de facturació anual al voltant dels 8 milions d'euros i el passiu de 60 milions d'euros, tenint en compte l'elevat deute?".
Una altra de les bateries de preguntes apunta als mecanismes de control de la Generalitat i al compromís del conseller d'Economia de fixar uns mecanismes de control per tal que no es repetís el cas de la Cooperativa Agrícola de l'Aldea. Les preguntes en aquest sentit són: "quins mecanismes de control per part de la Generalitat han fallat per no detectar i poder evitar aquesta situació?, Quines deficiències havia detectat el departament d'Economia i Coneixement els dos darrers anys, i quines actuacions es van fer al respecte?" i, finalment, "conseqüència d'una auditoria externa el 2015 el Departament d'Economia imposa una sanció a la Cooperativa? Quins són els motius detectats i quines mesures correctores es prenen al respecte?".
El tercer bloc de preguntes fa esment a la resolució del Parlament de maig de 2012 sobre l'aportació de recursos econòmics necessaris pels afectats de la Cooperativa de l'Aldea i pregunta "què farà el Govern de la Generalitat per assegurar que els impositors recuperin els estalvis?, En el cas de que hi hagi responsabilitats derivades d'operacions fraudulentes es personarà la Generalitat en la causa? Revisarà o modificarà si s'escau la Generalitat els mecanismes jurídics i de supervisió per evitar que es repeteixi un nou cas?".
Reunions amb els afectats a les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola
Aquesta setmana passada es van iniciar, dilluns i divendres, diferents reunions amb grups d'afectats convocats per la mateixa Cooperativa Agrícola, a les instal·lacions de la carretera de Montbrió. En aquestes reunions, de caràcter informatiu, l'adjunt a la presidència del Consell Rector, Xavier Mas, s'encarregava d'explicar les línies en les que s'està treballant per a aixecar el preconcurs de creditors. Mas, tal com va anar repetint en les diferents reunions, es mostra confiat de poder tancar el que anomena Pla A que consisteix en poder fer front als 32,5 milions que es precisen en aquests moments. Deu milions es disposarien del crèdit aportat per l'associació de seccions de crèdit, dotze milions vindrien del traspàs de les hipoteques i crèdits que a hores d'ara estan en estudi, en forma de paquets, a diferents entitats bancàries. A això cal sumar-hi les aportacions obligatòries dels socis productors i dels membres de la junta, que pujarien uns 2,3 milions. Falten uns 7,5 milions per a tancar aquest cercle i Mas va explicar que hi ha diferents empreses i entitats que hi podrien fer front. Si aquest pla no acaba de funcionar s'hauria de recórrer al que Mas anomena Pla B que consisteix en que els afectats fessin aportacions voluntàries d'una part del capital retingut. En aquestes reunions no es va parlar de quin tant per cent seria convenient aportar ja que això dependrà de la quantitat que falti per tancar tot el cercle. Aquestes aportacions, en el cas que s'hi arribi, suposarien un ajornament d'una part dels diners retinguts amb la condició de recuperar-los en un termini establert i amb els interessos corresponents. Aquestes aportacions s'haurien d'aprovar per conveni i haurien de tenir el vistiplau del 75% corresponent als dipòsits.
Xavier Mas va explicar que aquest mes de febrer és crucial per veure com es tanquen els diferents capítols i, també, per veure si l'activitat de la Cooperativa és la prevista i permet fer possible el pla de viabilitat que s'ha d'aplicar. Així doncs, a principis del mes de març ja es tindrà una idea més exacta de la viabilitat de tot plegat. Cal tenir en compte que com a termini màxim per a aixecar el preconcurs de creditors hi ha el dia 21 d'abril. Si això no es produeix, a partir del 23 d'abril, dia de Sant Jordi, s'entraria en concurs de creditors, un escenari en el que ningú hi vol entrar.