El govern republicà de Negrín sabia que una contraofensiva frontal comportaria setmanes, el temps suficient per tal d'esperar l'esclat d'una guerra general a Europa que obligués a una intervenció en el conflicte espanyol. Aquestes expectatives es van veure frustrades el mes de setembre de 1938 amb el Pacte de Munic que van firmar França i Gran Bretanya amb Hitler. Amb aquesta firma les potències democràtiques sucumbien a les peticions territorials d'Alemanya, a la qual van entregar part de Txecoslovàquia (una de les poques democràcies que quedaven al continent). Les tropes republicanes, que portaven mesos suportant el dur embat de la contraofensiva franquista a les muntanyes de Cavalls i Pàndols, van rebre la notícia de l'acord, aquell 30 de setembre de 1938.

	Empremta dels segells de l'Hospital de Sang de Cambrils (a la Casa de Sant Josep) i del centre d'instrucció militar del Parc Samà

El Pacte de Munic allunyava, una vegada més, una possible intervenció europea en el conflicte espanyol, deixant la República a la seva sort. Sánchez-Cervelló creu que l'aïllament de la República espanyola a nivell europeu es va deure al fet que Gran Bretanya tenia més por a la possible instauració d'un règim comunista que no pas d'un sistema feixista, amb qui ja tenien la intenció de pactar-hi a posteriori. Per aquest mateix historiador la falta de suports externs de la República també va venir donada per la repressió contra l'Església, que va ser divulgada pel continent exaltant el caràcter anticlerical de la República.

Cambrils, rereguarda del front

La situació estratègica de Cambrils, a prop de la costa, entre l'Ebre i Tarragona i pròxim a l'aeroport de Reus, va fer que fos un centre neuràlgic rellevant de la rereguarda republicana. Això va fer de Cambrils un punt a tenir en compte per les autoritats per situar-hi infraestructures militars. És el cas del Parc Samà –convertit en centre d'instrucció amb la instal·lació de la 68a Brigada Mixta–, el castell de Vilafortuny –destinat a les brigades internacionals– i l'Hospital de Sang de la Casa de Sant Josep (residència dels germans de La Salle que havia estat requisada per la República). Tots tres són casos més que interessants i poc estudiats. Es dóna el cas que encara que l'Hospital de Sang (també apareix com a Clínica Militar) es troba al terme de Vinyols i els Arcs, l'Ajuntament de Cambrils hi tenia notòria potestat, cosa que ho evidencia la correspondència municipal d'aquests anys. El consistori cambrilenc es veu implicat en actuacions de logística de l'hospital com l'autorització d'ampliacions de les instal·lacions sanitàries amb la imminent proximitat del front. La cambrilenca Conxita Oriol recorda com a l'estació del tren hi descarregaven nombrosos ferits del front de l'Ebre per tal de ser atesos a l'Hospital de Sang.

Notificació de la desaparició al front de l'Ebre del cambrilenc Ramon Martorell, combatent a la 124 Brigada Mixta

Tots els testimonis entrevistats asseguren que durant la guerra molts dels habitants de Cambrils van optar per viure en masos i cases de tros per tal d'evitar els bombardejos i assegurar-se una manutenció. A les penúries del conflicte, cal sumar-hi els refugiats acollits per Cambrils procedents de les Terres de l'Ebre i de diferents indrets com Andalusia, Astúries o l'Aragó (el desembre de 1938 n'hi havia més de 500). Les contínues demandes d'allistament per anar al front acostumaven a ser ordenades per telegrama des del Centre de Reclutament de Tarragona en què s'obligava a presentar-se "provistos de manta, plato y calzado". Durant els mesos de la batalla de l'Ebre arribaven a l'Ajuntament les notificacions de desapareguts cambrilencs en el conflicte. Tot i la distància, des de Cambrils i durant tot l'estiu es van poder sentir els persistents bombardejos de l'aviació alemanya sobre els republicans.

L'escac i mat de la República

Tot i l'espectacular superioritat logística de les tropes franquistes, l'operació per tal de reconquerir el territori guanyat pels republicans en dos dies va durar fins al 15 de novembre. L'ofensiva de l'Ebre era la darrera opció que tenia la República per a la seva supervivència. Amb la impossibilitat que els republicans poguessin refer les tropes ni el material i amb la seguretat que no hi hauria cap intervenció exterior, Franco, "generalísimo de los Ejércitos", tenia les mans lliures per rematar la victòria de l'Ebre. Durant 115 dies de duríssims combats, els republicans van patir entre 60.000 i 70.000 baixes, de les quals hi va haver entre 12.000 i 15.000 morts. Pel bàndol franquista hi va haver uns 10.000 soldats morts d'un total de 50.000 baixes, entre presoners, ferits, malalts i fugitius.

L'exèrcit republicà exhaust i totalment desmoralitzat es va batre en retirada sota els incessants bombardejos de l'aviació franquista. Cambrils també va rebre els bombardejos fins a últims de l'any 1938, pocs dies abans de l'ocupació del municipi per part de les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939.

§ Bibliografia §

Fonts
· Bertran Cuders, Josep: El franquisme a Cambrils. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2003.
· Castell, Edmon; Falcó, Lluís; Hernández, Xavier; Junqueras, Oriol; Luque, Joan Carles; Santacana, Joan: La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Ed. Pòrtic. Barcelona, 2000.
· Mallol, Marga i altres autors: “El Ejército del Ebro una noche el río pasó...” suplement dominical de Diari de Tarragona 26-09-1998.
· Pagès Blanch, Pelai: La Guerra civil espanyola a Catalunya (1936-1939). Ed. Amelia Romero. Sant Cugat del Vallès, 1997.
· Rovira Barenys, Lluís; Ivern Moretó, Gemma: “Anar a la guerra als disset anys” dins Revista Cambrils núm. 292 (novembre, 1995) p. 22-27.
· Sánchez-Cervelló, Josep: Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. Flor del Vent Edicions. Barcelona, 2001.

Fonts orals
· Maria Martí Recasens (Cambrils, 21-01-2004)
· Conxita Oriol Jornet (Cambrils, 24-01-2004)

Arxius
· Correspondència municipal 1936-1939 (AMC)