Anthony Gross i la seva esposa Daisy a París, març de 1930

El segon gravat, titulat Diumenge, mostra una vista del port de Cambrils des de l’habitació del Cafè Gatell on Gross va ser hostatjat. A primer terme, el toldo característic d’aquest local, i diverses taules amb clients. Suposem que es tracta de l’hora de fer el vermut, i es pot apreciar que la gent va mudada i aprofita per passejar per la platja. A la taula buida hi veiem una safata amb un peix cuinat, a la taula de l’extrem inferior dret tres clients prenent un refrigeri amb un sifó i jugant amb uns objectes arrodonits. Sobre la platja diverses barques hissades amb els següents noms, començant d’esquerra a dreta, “Punyetes”, “Anthony”, “Adolfo”, “Toni”, “SM del Pilar”, “Virgen del Rosario” i “Anthony Gross, 1933”. Curiosament l’artista va donar a diverses barques el seu nom i fins i tot les piles de caixes de fusta del voltant porten escrites les seves inicials. Aquest dibuix permet fer-nos una idea del sistema utilitzat per hissar les barques a la platja en aquella època. Per una banda tenim els troncs arrodonits que reduïen la força de fregament de la sorra. Per l’altra, a l’esquerra hi ha dibuixada la caseta del carro, sobre la platja dos morts, estructures d’obra enterrades sota terra que subjectaven una argolla de ferro. Aquest element també es pot apreciar clarament al gravat comentat abans. El morts subjectaven l’arganell, una espècie de corriola molt pesada. Mitjançant una corda que passava per aquest s’hissava la barca amb el carro utilitzant tracció mecànica. Actualment podem trobar còpies d’aquest gravat al Museu Britànic de Londres, a la Biblioteca Nacional de París i al Museu Metropolità de Nova York.

Després d’aquests dos gravats que descriuen amb gran luxe de detalls com era la vida al voltant del Cafè Gatell al port de Cambrils, tenim un últim gravat més al·legòric titulat Les sardanes dibuixat l’any 1934. Al centre del dibuix una rotllana de persones ballen al compàs de la música que prové d’un tocadiscos. Les dones deixen anar el seu cabell a l’aire. Per tot arreu gran quantitat de peix i marisc, un gall a primer terme, una lluerna, una morruda, diversos llamàntols, calamars, pops, estrelles de mar, una manta, cloïsses, i una taula parada amb diversos peixos ja cuinats. A l’extrem inferior esquerra, peix estès per a assecar i uns nens jugant amb un vaixell, un dels quals està rapat al zero. Més amunt, un llamàntol subjecta amb la seva pinça el dit gros d’un dels balladors. Damunt de la barca una altra rotllana de sardanistes i una pila de caixes de peix amb les inicials d’Anthony Gross. Al fons, dins els mar, diverses escenes de pescadors treballant. A la dreta del dibuix una barca que porta el nom artístic de l’esposa del pintor, Daisy. Sota la barca, diversos homes ajudant a hissar la barca.Durant la seva primera estada a Cambrils, Gross també va pintar diverses aquarel·les, dues de les quals actualment es troben a la venda a la galeria londinenca Redfern Gallery, fundada l’any 1923 com una petita cooperativa d’artistes. Es tracta d’una prestigiosa galeria d’art que ha exposat obres d’artistes de gran prestigi com Bonnard, Picasso, van Gogh, Dalí, Renoir, Utrillo, Chillida, Miró, Tàpies i un llarg etcètera. L’any 1991 la galeria va acollir una exposició dels pintors catalans Guinovart, Pijuan i Ràfols-Casamada. I el 1992 va organitzar una exposició d’obres de gran format d’Antoni Tàpies que va viatjar per vuit museus del Regne Unit i Irlanda.

Dues aquarel·les cambrilenques a la venta per Internet

	A dalt, aquarel·la que mostra la façana marítima l’any 1932. A sota, aquarel·la que mostra amb gran detall un tram de l’antiga muralla de Cambrils (1933)

Gross va titular una de les seves aquarel·les com a Goatherd, és a dir ´persona que mira a través d’un ramat de cabres´. Es tracta d’un dibuix excepcional i de gran valor històric que mostra amb gran detall el desaparegut tram de muralla que existia davant del passeig d'Albert, entre el carrer del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer del Trinquet. També podem veure una casa a l’esquerra amb uns grans finestrals que actualment encara en conserva una part. Davant de la muralla pasturen diverses cabres amb les seves respectives cornamentes, i al mig del carrer hi veiem un canti blanc. A la dreta, una noia es disposa a entrar per un portal fet de maó, potser la seva esposa Daisy. La segona aquarel·la en venda es titula Platja de Cambrils i mostra amb gran exactitut el perfil de la façana marítima als anys 30. Diverses barques sobre la platja, gent passejant i la Torre al fons que gairebé no es pot distingir. En primer terme podem veure un home assegut sobre un bloc. També podem veure un guàrdia civil observant una barca que està remant.

Gross volia fer una pel·lícula
d’animació inspirada en Cambrils

Els contactes que Revista Cambrils manté actualment amb Richard Gault, director de la Redfern Gallery i amb la filla de l’artista, Mary Gross, permetran en un proper article fer conèixer molts d'altres detalls de les estades d’aquest pintor-gravador a Cambrils. De moment podem avançar que Gross tenia previst fer una pel·lícula de dibuixos animats anomenada Una vila pescadora, la tormenta de qual es conserven diversos esbossos. També parlarem de com va conèixer Miró en una platja de Cambrils durant la seva segona estada el 1951, i de les pintures que va realitzar aquell any. Per acabar coneixerem detalls de la seva darrera estada a Cambrils l’any 1977 i de la dedicatòria en forma de dibuix que va deixar al llibre de visites del desaparegut Restaurant Eugènia.