Reportatge

REPORTATGE LLEVA DEL BIBERÓ

Anton Guri i Sirisi, el tifus el va portar a les portes de la mort

Per Lluís Rovira i Barenys, Gemma Ivern

"Vaig estar sis mesos a l'hospital"

L'Anton Guri també va passar l'Ebre a Flix. Va arribar a La Fatarella i ja no va poder continuar, d'allí em van evacuar en una ambulància ja que vaig caure malalt, molt greu. Vaig patir el tifus, que em va portar gairebé a les portes de la mort. L'ambulància el va portar a l'hospital, a Barcelona, van avisar a casa i la mare em va venir a veure a l'hospital. Hi vaig estar sis mesos. Quan vaig sortir-ne em van donar serveis auxiliars i al front ja no hi vaig anar més. Em van destinar a uns pobles de la província de Lleida; llavors ja s'estava acabant la guerra. Més tard vaig fer cap a Valls i d'allí cap a casa. Vaig arribar a Cambrils el mateix dia que hi entraven els 'nacionals'. Tres dies després ens van agafar aquí a Cambrils i ens van portar al convent dels germans de La Salle i d'aquí ens van dur a Tarragona, a peu, al camp de concentració de la Punxa. Hi vaig ser uns tres mesos fins que van arribar els avals, que em va fer el Pepet Maurici, i vaig poder sortir. Vaig estar tres o quatre dies més a Cambrils i ja em van cridar per fer la mili.

L'Anton Guri va incorporar-se a Saragossa, va estar a artilleria i el van enviar a València on s'hi va estar uns quatre mesos. Després el van portar cap a Logronyo, on al cap de tres anys el van lIicenciar. Però la cosa encara no s'havia acabat, quan feia mig any que era a casa em van tornar a demanar per incorporar-me una altra vegada a l'exèrcit. Llavors em van enviar a Mataró, al quarter d'artilleria. Hi vaig ser un any i escaig fins que em van lIicenciar i, finalment, vaig poder-me'n anar cap a casa. En total, I'Anton Guri va ser fora de casa cinc anys i mig.

Comenta aquest article