Al costat del xalet de Martín Villa

	HERAS, P.

L'estiu d'aquell 1976 tenia lloc la tercera edició del Festival de Música de Cambra de Cambrils i alguns dels músics participants, com José Maria Redondo, Gerard Claret o Scott Willey, estaven allotjats al castell de Vilafortuny. El fet que aquests músics simpatitzessin amb la Marxa va fer que al castell mateix els membres de l'Assemblea hi pintessin la pancarta i hi inflessin els globus que s'havien de penjar el dia de l'acte final a la plaça del Pòsit. El cas era que a prop del castell, uns xalets més amunt (a l'actual avinguda de Vilafortuny) hi tenia la seva residència d'estiu el governador civil de Barcelona i després ministre Rodolfo Martín Villa. Des d'una finestra del castell, i mentre pintaven la pancarta, els cambrilencs podien observar el gran nombre de guàrdies civils fortament armats que formaven el dispositiu de seguretat que envoltava el xalet del ministre. Realment tota una operació d'alt risc.⁴² Segons Lluís Recasens, el governador de Tarragona li recriminava el fet que entre els organitzadors de la Marxa hi haguessin músics del festival, del qual ell n'era el president, ja que ho veia com si el mateix alcalde hagués participat en l'organització dels actes de la Marxa. Segons Joan Mas, els globus que es van utilitzar en un dels actes de la Marxa els van inflar la gent del PSUC en un xalet que un membre del partit tenia també a prop del xalet de Martín Villa.

§ Arribada de la Marxa§

Dies abans, els organitzadors de la rebuda van informar l'alcalde Lluís Recasens de tots els actes que volien portar a terme i que tot es faria d'una forma festiva, sense provocar incidents. Segons Apel·les Carod-Rovira i Jordi Fargas, així va ser com es va pactar un programa amb l'alcalde, cosa que contradiu el que recorda d'aquells fets Lluís Recasens, que afirma que ningú li va anar a explicar res. Joan M. Ivern recorda que va rebre trucades de les autoritats recordant-li que els actes del portal del carrer Major eren il·legals, i ell els va haver de tranquil·litzar després de parlar-hi una bona estona.

A les dues fotos es pot veure com la policia deté diferents persones a la Rambla de Tarragona, on el 12 de setembre es va realitzar una manifestació (ARNABAT R., BANACH, R.)

La simbòlica arribada a Cambrils de la dotzena de marxadors reusencs té lloc el dia 17 d'agost, a tres quarts de deu de la nit, al portal del carrer Major. Amb l'arribada dels marxadors, s'havia de col·locar al portal una placa de ceràmica feta per Esteve Sunyol on apareixien els motius de la Marxa, però en aquell just moment els jeeps de la Guàrdia Civil van fer acte de presència, ordenen la dissolució i confisquen la placa. Aquell va ser el primer acte al carrer d'oposició al règim que es feia a la població. Les entre 50 i 100 persones (depèn de les fonts) allí reunides van començar a dispersar-se.⁴³ No totes, no obstant, ja que una bona part van transitar en silenci carrer Major avall, amb els guàrdies civils darrere amb les metralladores a la mà. "No és que et juguessis la vida, ni volguessis ser un heroi, però el risc hi era. Sabíem que a la llarga era una causa guanyada i ells també sabien que la tenien perduda".⁴⁴

Aquest grup de gent arriba a la plaça d'Espanya i després, a l'altura del Mercat Municipal, es dissol definitivament, no sense algun crit de "visca la Marxa". Davant l'acció policial, i mentre els manifestants es dispersaven davant el portal, es decideix canviar el programa d'actes previstos i se substitueix l'emplaçament de l'ermita de la Mare de Déu del Camí per la plaça del Pòsit, on mitja hora més tard hi fan cap tots els manifestants i marxadors. Així, mentre l'Ermita i els seus voltants estaven literalment ocupats per les forces de seguretat, al carrer que uneix el passeig Miramar amb la plaça del Pòsit s'hi col·loca una pancarta quatribarrada on hi diu "Llibertat, amnistia. Estatuts d'Autonomia. Cambrils amb la Marxa". D'entre la munió de turistes que sorpresos no paren de fer fotos, tot un grup de membres de l'Assemblea envolta Josep Lluís Carod-Rovira de forma que no se'l pogués veure com llegeix un curt míting de suport a la Marxa de la Llibertat en català, castellà i francès. Davant de l'astorament i la sorpresa dels turistes, els marxadors es dissolen ràpidament i Josep Lluís Carod-Rovira es camufla entre la gent que estava a les terrasses, esperant l'arribada de les forces de seguretat, que venien de l'Ermita. Quan es presenten al lloc dels fets veuen, impotents, que no poden efectuar cap detenció. Josep Lluís Carod-Rovira recorda que van escollir realitzar l'acte en un lloc tan concorregut d'estrangers com aquell per la imatge negativa que podia donar a l'exterior una possible càrrega policial.⁴⁵

§ Repartint octavetes de la Marxa§

L'endemà, dia 18 d'agost, Rafel Serra, Jordi Fargas, Josep Lluís Savall i Apel·les Carod-Rovira, amb quatre o cinc membres de Pax Christi de Reus, van llençar per Cambrils nombroses octavetes escrites en català, castellà, francès, anglès i alemany, on s'explicava què era la Marxa de la Llibertat. També en van repartir entre la nombrosa gent que en aquelles dates eren banyant-se a la platja, però, tement la més que possible presència de la Guàrdia Civil, portaven el banyador posat per si de cas es veien obligats a entrar a l'aigua. Això és el que els va passar a un noi i una noia de Reus de Pax Christi davant del Pi Rodó, quan van veure que hi havia dos guàrdies civils esperant-los.⁴⁷

§ Les detencions dels actes de la plaça del Pòsit§

El dimarts 18 d'agost, cap al capvespre, a la plaça del Pòsit es va fer una festa infantil amb l'actuació del cantant Xesco Boix, a més d'una ballada de sardanes. L'acte estava presidit per una gran senyera. Unes noies venien clavells vermells i d'altres regalaven globus, caramels i galetes per als nens i nenes.⁴⁸ Tot i que aparentava que no hi havia presència de les forces de seguretat, els testimonis allí presents asseguren que era molt fàcil localitzar els policies de paisà. "Es notaven d'una hora lluny, perquè era època de melenes i ells anaven com si acabessin de fer la mili" diu Adelaida Moretó. Una petita bossa enganxada a la cintura era un altre dels trets distintius dels policies en què coincideixen tots els informants.

El pas de la Marxa pel Vendrell provoca una dura actuació de les forces policials i que, en protesta, portarà a la dimissió simbòlica de tot l'ajuntament (ARNABAT R., BANACH, R.)

Apel·les Carod-Rovira era l'encarregat de fer d'animador de la canalla. Quan es van fer les sardanes, al terra de l'anella central, es va estendre una pancarta quatribarrada on hi havia el "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia" de rigor. En aquell moment Apel·les Carod-Rovira comença a cridar les consignes de la Marxa, amb l'ajut d'un megàfon que li aguantava Josep Lluís Savall. Aquest mateix és qui avisa Apel·les que per la plaça hi havia un individu sospitós de ser de la Social –Brigada d'Informació Social (BIS), la policia política franquista– que anava preguntant per ell. Quan torna a intentar posar-se entre la gent, un guàrdia civil de paisà l'agafa per l'espatlla.

–Apeles Carod-Rovira?
–Sí –respon ell–.
–Sígame.

El guàrdia civil el porta cap al carrer dels Pescadors, on els esperava un altre guàrdia civil, i tots tres pugen a un cotxe en direcció al quarter de la Guàrdia Civil del Cambrils Nou. Mentrestant, aquestes mateixes forces de seguretat retiren la pancarta de la plaça, cosa que provoca una forta xiulada del nombrós públic. S'ordena la suspensió de l'acte i detenen el cantant Xesco Boix, els músics del festival Scott Willey i Gerard Claret, i dos turistes –Pascual Calvet, de Reus, i Josep Rosell– que no tenien res a veure amb l'acte que estaven presenciant.⁴⁹ A totes aquestes detencions cal sumar-hi la detenció d'Anton Teixell (membre de l'Assemblea local) que no va arribar a la plaça perquè "tot just aparcar a prop de la plaça i baixar del cotxe em ve un personatge, un de la Social, que em diu si l'acompanyava. ‘Si a vostè no el conec de res!’, li vaig dir". A Anton Teixell no li venia de nou tot això, ja que quan estava estudiant primer d'empresarials a Barcelona, a començaments del curs 1974 i a raó d'una celebració d'una victòria del FC Barcelona, es va improvisar una manifestació per la Rambla en la qual s'hi va trobar al mig. Un cop dissolta la manifestació, ell i d'altra gent es van refugiar en un bar. Les furgonetes de la policia –les "cotxineres"– van entrar al carrer on era el bar –"coses d'inexpert", diu ell mateix– i en veure'ls van sortir del bar i es van posar a córrer, cosa que va resultar inútil, ja que finalment els van detindre. Anton Teixell, que aleshores tenia 16 anys, no pertanyia a cap organització clandestina i assegura que entre tots els detinguts no s'havien vist mai. Van passar dues nits als calabossos de Via Laietana i al tercer dia els van portar al jutjat, on els van deixar lliures. Una de les anècdotes de la detenció d'Anton Teixell a Barcelona és que el gabinet d'advocats que va tramitar el seu cas era format per Miquel Roca i Narcís Serra, a instàncies d'Anton Cañellas (UDC) a qui havia demanat ajut el pare d'Anton Teixell, amic d'infància d'Anton Cañellas arrel de les seves estades a Cambrils.

Pel que fa a les detencions de Cambrils, alguns dels detinguts (Jordi Fargas i Apel·les Carod-Rovira) recorden el fet que el mateix dia que es van produir hi havia el governador civil sopant al Casa Gallau i que l'ordre d'intervindre de les forces de seguretat va vindre donada directament pel ministre Martín Villa, que en aquells dies estiuejava a Vilafortuny. Aquests indicis apareixen al Tele-Exprés del dia 19 d'agost, però segons Lluís Recasens les dues informacions són rumors totalment falsos i exagerats. "Martín Villa en aquestes coses del poble no s'hi posava, l'hi eren poc. Ell intervenia en les coses de pes" afirma l'aleshores alcalde, i afegeix que l'actuació de la Guàrdia Civil va ser donada pel governador civil.

⁴² Jordi Fargas, Apel·les Carod-Rovira, Elionor Clúa
⁴³ Apel·les Carod-Rovira, Josep Lluís Carod-Rovira "Llibertat a cinc veus" a Canigó del 4 de setembre de 1976, núm. 465
⁴⁴ Joan M. Ivern, Anton Teixell
⁴⁵ Josep Lluís i Apel·les Carod-Rovira
⁴⁶ ARNABAT, R.; BANACH, R. 2000, pàg. 173
⁴⁷ Apel·les Carod-Rovira, Josep Lluís Carod-Rovira "Llibertat a cinc veus" a Canigó del 4 de setembre de 1976, núm. 465
⁴⁸ Josep Lluís Carod-Rovira "Canigó"
⁴⁹ Apel·les Carod-Rovira; Josep Lluís Carod-Rovira "Llibertat a cinc veus" a Canigó del 4 de setembre de 1976, núm 465, Tele-Exprés