Tots els Sants tenen vuitada.

Aquesta frase es fa servir quan felicitem alguna persona pel seu sant o aniversari el dia que no toca. Es una frase recurrent que ve a dir que durant un període de vuit dies és vigent l'onomàstica d'una persona.

Es va acabar com la comèdia de Falset.

Aquesta expressió s'utilitza per dir que una cosa s'ha acabat malament i, en alguns casos, d'una manera tumultuosa o accidentada. Segons algunes versions, la comèdia de Falset va acabar a cops de pedra i segons unes altres versions, a bastonades. S'expliquen dues coses com a motiu d'aquest accidentat acabament. L'una, que es va fer pagar un preu excessiu en relació a la importància de la comèdia. L'altra, que un dels comediants, mentre actuava, va insultar un espectador. A vegades es completa la frase d'aquesta manera: «que va començar a les vuit i es va acabar a les set».

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny cumplit.

Es considera que cantar a la taula i xiular al llit no és propi de les persones assenyades. Per això es fa servir aquesta dita quan algú fa alguna d'aquestes accions i com a sinònim d'eixelebrat o d'algú que no hi toca del tot.

Tot ho vol, sac i peres.

Es fa servir aquesta dita quan algú s'ho vol endur tot i no vol triar entre una cosa i una altra, és a dir, o bé el sac o bé les peres. Segons l'origen de la dita, sembla ser que a una persona se la va convidar a endur-se les peres que desitgés com a regal. Va agafar un sac però es va trobar que l'amo de totes dues coses, les peres i el sac, el va fer triar, o les peres que es volgués endur o el sac. A vegades es fa servir aquesta expressió amb la variant "perdre sac i peres" en referència a una persona que, fruit, d'una circumstància concreta, ho ha perdut tot.

Ja pots xiular, si l'ase no vol beure.

Aquesta dita s'utilitza quan per molt que manem o recomanem fer una cosa, si la persona a qui ens dirigim no en té la intenció o no ens fa cas, no hi haurà res a fer. El seu origen cal buscar-lo en el costum que tenien els traginers de xiular per fer beure el bestiar quan estaven a prop d'un corrent d'aigua.

Ha calgut Poblet i Santes Creus.

L'expressió "Ha calgut Poblet i Santes Creus", s'utilitza en referir-se a les dificultats que s'han hagut de superar per tirar endavant alguna activitat o alguna feina, plena d'esculls insospitats i en la qual s'han esmerçat moltes energies. Aquesta dita és una al·lusió a l'esforç sobrehumà que va representar en el seu dia l'edificació d'aquests dos cenobis cistercencs, fundats a Catalunya en la mateixa època. També es fan servir altres variants d'aquesta dita com és "Necessitar Poblet i Santes Creus" o bé "Remoure Poblet i Santes Creus".

 

El que no mata engreixa.

Es fa servir aquesta dita amb temes relacionats amb el menjar. Quan, per exemple, consumim un producte que té una data de caducitat ja passada o que es troba en un dubtós estat de conservació o de presentació, utilitzem aquesta expressió, a la qual moltes vegades s'hi afegeix allò de i si no fa créixer. De manera metafòrica també es fa servir aquesta dita amb temes relacionats amb la superació de moments difícils que a una persona li toca passar en un moment determinat de la seva vida.

Què hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer.

Es fa servir aquesta expressió quan no se sap ben bé què fer, ni què respondre, ni cap on anar davant d'una situació concreta. També es fa servir en el sentit de resoldre o liquidar una situació concreta davant d'alguna adversitat.

De Joans, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases.

Refrany força popular i que ja no té gaire vigència actualment. Ens evoca una època, no fa tampoc massa anys, en què els noms de Joan i Josep, principalment, i algun més com podria ser Pere o Anton, eren els més comuns pel qual fa a homes. Una època en què, també, els ases i les mules eren els animals emprats per les feines agrícoles i n'hi havia pràcticament a totes les cases. Tot això ja ha canviat i força, tant pel que fa als noms més habituals que es posen avui en dia com pel canvi generalitzat de les activitats laborals.  

Tenir molts melics per lligar.

Aquesta dita la sentirem a algú que va molt atabalat perquè té molts temes a solucionar. Ja siguin encàrrecs, feines o situacions complicades, quan s'acumulen unes quantes tasques a superar, es diu que un té molts melics per lligar, és a dir, que cal que s'espavili per anar enllestint els temes pendents. 

Semblar els "Nandos".

Fem servir aquesta dita quan anem carregats fins al cap de munt de coses, possiblement més de les que podríem portar o de les que necessitaríem, per exemple, en un viatge. Desconeixem l'origen de la dita que, possiblement, fa referència a un personatge o una família coneguda amb el renom de "Nando" o "Nandos".

La mar com més té, més brama.

Aquesta dita és força popular i s'utilitza per a fer al·lusió a aquelles persones que no tenen mai prou, tant pel que fa a riqueses com a afalagaments i honors.